Les últimes hores de Bartomeu

Les últimes hores de Bartomeu és un títol certament agosarat per referir-se al president del Barça. Home de mil vides, el dirigent blaugrana encara una setmana en què els seus cinc anys de mandat podrien arribar abruptament a la seva fi. Venen dies de decisions internes no exemptes d’ansietat, de reunions amb la pandèmia i l’estat d’alerta com a referència, i si res de tot això l’altera, si no arriba tampoc una dimissió irrevocable, diumenge i dilluns que ve s’hauria de celebrar el vot de censura que tant reclamen l’oposició i les gairebé 20.000 firmes que els secunden. Però amb Bartomeu, vistos els precedents, res s’ha de donar per cert. La seva continuïtat es decideix tant en la reunió de la junta directiva d’avui com també, d’alguna manera, a la Generalitat. 

El màxim mandatari difícilment podrà complir el desig d’una transició suau que va expressar en la entrevista a BarçaTV en què va negar la crisi institucional poc després de l’històric 2-8 de Lisboa. Era l’agost i havia consensuat amb la fidel directiva actual les dates de les eleccions, el març del 2021. «Podrem fer una transició tranquil·la amb la nova junta. El Barça necessita que adaptem el club a la pandèmia», va dir.

Però després va venir el burofax de Leo Messi, i els promotors de la moció van sorprendre uns i altres recollint folgadament les firmes per forçar un referèndum. I a partir d’aquí es va endinsar en una nova dimensió. Bartomeu i els seus han mirat d’ajornar la votació, via Guàrdia Civil i via Generalitat. Va proposar el Govern que la cita amb les urnes es traslladés al 14 i 15 de febrer.

Perplexitat

La Generalitat, no obstant, no s’ha mostrat com un aliat precisament. Divendres a la tarda va enviar una carta a les oficines del club en què no va fer cas de la petició d’un ajornament. Una actitud que va causar perplexitat en l’entitat barcelonista. D’una banda el Govern sol·licitava un estat d’alarma, que finalment es va donar aquest diumenge, i de l’altra, autoritzava les cues de socis per votar.

Diumenge a la nit Gerard Figueras, secretari general de l’Esport, insistia que el toc de queda no canvia res. «Entenc que més enllà d’escurçar la franja de la votació, no hi ha cap novetat. De fet, el decret clarifica que el confinament nocturn no ha d’impedir la convocatòria de cites electorals», va dir a Catalunya Ràdio. No obstant, va deixar la porta oberta a un canvi.

El club blaugrana ja va fer arribar aquest diumenge una nota a la Generalitat en la qual l’interroga si en vista de les noves restriccions de mobilitat manté que es donen les condicions sanitàries per al vot de censura de l’1 i 2 de novembre. En cas de fer-ho, en lloc de celebrar-se en diferents punts de Catalunya i Espanya, es faria només al Camp Nou, segons el nou protocol enviat.

Dins el club hi ha escepticisme que la Generalitat pugui assumir la imatge de milers de socis, molts d’avançada edat, fent cua per votar davant els prop de 300 treballadors que el Barça ha de reclutar per al desenvolupament del referèndum.

Risc sanitari

Serà aquesta una de les qüestions a abordar en l’esperada reunió de la junta, ajornada al màxim i que començarà aquest dilluns a partir de les 13.30 hores. També com avançar en la negociació salarial a què finalment s’incorporaran els jugadors.

Però no s’escapa a ningú que l’atenció estarà focalitzada en la continuïtat o dimissió en ple de la directiva. Si la Generalitat decideix mantenir la llum verda a la votació d’aquest pròxim cap de setmana, que plegués estaria més prop. Des del club entenen que seria un risc per a la seva massa social i els seus treballadors, que no estan disposats a assumir. Seria una sortida noble.

Més d’un directiu ja és partidari d’evitar-se el mal trago de l’enderrocament a través de la votació. En cas de dimitir, una junta gestora es faria càrrec del club i tindria entre 45 i 90 dies per convocar eleccions. Però també n’hi ha de disposats a resistir, tot i que no a qualsevol preu.

La nostra responsabilitat és governar per fer front als reptes d’aquesta situació tan excepcional. Cal prendre decisions cada dia perquè l’impacte d’aquest tsunami repercuteixi o debiliti el menys possible al club», va assenyalar Jordi Moix, vicepresident econòmic, en una entrevista recent a aquest diari.

Medir el desgast

Dins la junta hi ha veus que pensen que de la mateixa forma que ara se’ls reclama la dimissió, en uns mesos se’ls recriminaria haver abandonat el barco en una situació delicada per a l’entitat i amb mesures urgents i necessàries que la gestora no pot assumir. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Cada integrant ha de mesurar el desgast d’aquestes setmanes, en particular Bartomeu, amb una opinió pública molt hostil i un vestidor que no para d’enviar missatges poc amistosos. El desgast individual és clau. També la seva interpretació del sentit de la responsabilitat. I com tot, aquest debat es modula a la taula col·lectiva.

La decisió de continuar plantant cara o plegar serà col·legiada. Una batalla curta. El final d’una presidència, tret de gir imprevist en els temps impredictibles de pandèmia, treu el cap a la cantonada. La pilota sembla que està a la teulada de la Generalitat.