El Triomf dels nens

Primer partit de Champions a casa, primera victòria. Una de les tradicions que no s’ha perdut, afortunadament, en el Barça, vigent des de temps immemorials, només trencada amb un empat davant el Milan (2-2) en l’edició 2011-12. Triomf més terapèutic que brillant, només lluminós en el marcador (5-1). La tendresa del Ferencváros impedeix anunciar la total recuperació futbolística de l’equip després de la decepció de Getafe i la imminent arribada del Reial Madrid. I després la visita a la Juventus, sense l’expulsat Piqué.

Però els senyals emesos poden abonar la fe en la futura reconversió d’aquest Barça. Li faltava poder ofensiu malgrat la luxosa nòmina de davanters que posseeix, i es va retrobar amb el gol. Tot i que fos de penal, una altra vegada, Messi va tornar a somriure, malgrat ser l’escuder d’Ansu Fati, màxim realitzador de l’equip i autor d’un altre rècord. Si era el més jove de la història en marcar a la Champions, també ho és en sumar-ne dos, desbancant Bojan Krkic. Coutinho va tornar a marcar amb el Barça, i aquesta vegada no va necessitar posar-se les mans a les orelles com en el seu comiat, amb públic, fa dues temporades, i Pedri es va estrenar. ¡Fins i tot Dembélé va triomfar!

Canvis obligats

La derrota de Getafe obligava a introduir canvis per agitar el joc somort. Koeman va assenyalar Busquets a la sala de màquines i Griezmann per la seva nul·la incidència. Els substituts estaven cantats: Pjanic va ser fitxat per rellevar el timoner i Trincao, com l’altre dia Pedri, està per reforçar el rendiment digne de les estrelles. Renovar de veritat el Barça exigeix més canvis i més temps.

I exigeix renovades ordres afegides al canvi de sistema, com l’aprofitament més gran de les bandes per atacar. L’inexpert Ferencváros es va emportar la golejada pròpia de qui torna a la Champions 25 anys després. Sense enfrontar-se al Barça més temible ni patir la pressió del bulliciós volcà que és el Camp Nou quan xiula l’himne de la Champions. Només un dels jugadors del Ferencváros, Zubkov, havia disputat un partit (un de sol) de Champions. Sense que es comptabilitzin els partits de les prèvies; fins a vuit, ha disputat l’equip hongarès. Els altres debutaven.

Trincao no perd el temps

Debutaven com Trincao, que no està per perdre el temps, tot i que tingui tota una vida per endavant i està eximit de firmar gestes. Només que millori Griezmann és suficient, per ara. No era gaire difícil. En va tenir prou amb una molt bona primera part. Va perdre la por, una vegada digerit el vertigen de l’esdeveniment. Trincao es va atrevir en un parell d’incursions, tot i que mai arribés a la línia de fons per evitar haver de centrar amb la dreta, sent esquerrà tancat com és.

La gosadia del portuguès va cridar l’atenció de Messi. Com si sentís rejovenir, va semblar que el capità se sentia còmode amb Trincao per la corda que li donava. Igual que Fati, la barra del qual ja està contrastada. Ni va titubejar quan li va caure una pilota preciosa de De Jong per darrere de la defensa, tot i que la rematada era difícil per batre un bocabadat Dibusz.

Pjanic, discret

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Més desapercebut va passar Pjanic en el seu primer partit com a titular. En el fons, la seva tasca com a migcampista dona poques oportunitats de lluïment personal, només il·lumina els errors. En va cometre pocs per l’ofici que té, tot i que va tardar a ajustar-se amb De Jong i els defenses per frenar el Ferencváros a l’inici.

Els ensurts de Nguen, en una escapada en fora de joc, i un xut d’Isael al travesser van ser salves d’avís ben interpretades pel Barça. Piqué no se’n va assabentar del tot, perquè Nguen li va guanyar una altra vegada l’esquena i el va expulsar del partit i de la cita de Torí. Araujo ocuparà el seu lloc. Va començar a rodar-se ahir.