Bartomeu, compte enrere

Si la pandèmia o una eventual dimissió del president del Barça no ho eviten, hi haurà plebiscit sobre la seva continuïtat La moció de censura contra Josep Maria Bartomeu va arribar ahir a les 16.521 firmes validades per forçar el referèndum, que s’hauria de celebrar abans del 2 de novembre. La seva presidència ha entrat en un compte enrere.

Després que dimarts el recompte se situés a menys de mil paperetes de les necessàries era evident que, amb 3.715 paperetes per revisar, els impulsors d’aquesta iniciativa aconseguirien ahir l’objectiu. Quan encara en queden 942 per analitzar, ja han arribat a les 18.090 firmes, doblant gairebé les 9.145 obtingudes per Oriol Giralt contra Joan Laporta el 2008. Tot i que, a diferència del que va ocórrer fa 12 anys, els crítics amb la junta no van poder aconseguir adhesions en dia de partit i van haver de fer-ho enmig d’una pandèmia, amb tot en contra. «Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible, del primer a l’últim. Ara a arrodonir la xifra i a votar en massa», va exclamar March Duch, portaveu de Més que una Moció. «Això no havia passat mai. Enmig de la pandèmia i sense poder trobar-nos a l’estadi, els socis i sòcies del Barça ens hem mogut per censurar el mal govern. Ara depèn de Bartomeu que no perdem ni un dia més per començar la reconstrucció del club», va assenyalar Víctor Font. 

A més d’ell, altres precandidats també van celebrar que el procés seguís endavant. «Aconseguir les firmes demostra que el club és viu i que funciona democràticament», va sentenciar l’expresident Joan Laporta. Agustí Benedito, malgrat haver-se mostrat en contra d’aquesta iniciativa, va aplaudir la mobilització històrica. «Enhorabona a tots els socis partidaris de celebrar ara un vot de censura. Ha sigut una mobilització sense precedents. L’1 de novembre serem els socis els que decidirem si fem eleccions el 20 de març o si les avancem dos mesos».

Com si res

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La qüestió prèvia, no obstant, és saber si Bartomeu i la seva junta decideixen, en la reunió de la setmana que ve, xutar la pilota endavant i esperar el resultat del referèndum o si, al contrari, presenten la dimissió. No és fàcil saber què farà Bartomeu i si creu que pot galvanitzar un corrent d’opinió que sembla molt contrari. A la junta hi ha directius que preferirien marxar ja, però mai se sap com evolucionen aquestes reunions i cap a on s’inclinen. Aquest dijous el vicepresident Jordi Cardoner oferirà explicacions oficials. El cert és que la junta actua en aparença com si no tingués la sortida a la cantonada: promou l’Espai Barça o impulsa unes retallades salarials pensades per als futbolistes però que afecten també els treballadors. Si opta per jugar-se el seu futur en el referèndum, el primer diumenge de novembre és la data que més s’ha estudiat. A partir d’ara la junta té un termini no inferior a deu dies hàbils ni superior a vint per convocar la votació. Perquè la censura prosperi es necessita un 66% dels vots i una participació mínima del 10% de socis. La Generalitat hauria de donar l’aval sanitari per a la celebració de la votació. En aquest sentit, el Parlament va validar ahir un decret que habilita les entitats esportives a utilitzar mitjans electrònics per adoptar acords amb l’objectiu que puguin continuar desenvolupant les seves funcions mentre durin les restriccions per la pandèmia. En aquest decret es permet la celebració d’assemblees telemàtiques, però no elegir nous membres de juntes directives ni aprovar vots de censura.

Diverses seus

Per evitar que la pandèmia sigui una excusa per no acudir a les urnes, alguns dels impulsors de la moció plantegen que la votació es pugui fer en dos dies i en diverses seus perquè hi pugui participar el major nombre possible de persones i reduint el risc de contagi pel coronavirus. La Generalitat sembla que contempla aquesta fórmula. Fins ara només hi havia hagut tres intents de deposar un president blaugrana: el de Joan Laporta i l’Elefant Blau contra Josep Lluís Núñez el 1998; el d’Oriol Giralt contra Laporta el 2008 i el d’Agustí Benedito contra Bartomeu el 2017. L’última no va aconseguir reunir el suport del 15% de la massa social per poder forçar el plebiscit. Les altres dues van passar la tria, tot i que no van poder forçar la caiguda presidencial.