EL 'SUDOKU' DE LES PLANTILLES

Quan el límit salarial entra en joc

Instaurat el 2013, s'ha convertit en un maldecap en aquest mercat pels efectes del coronavirus

El Barça ha baixat 65 milions la seva massa de sous i Tebas calcula en 400 milions la caiguda en el total de la Lliga

zentauroepp54554581 koeman200819190507

zentauroepp54554581 koeman200819190507 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot i que va entrar en vigor el 2013, inspirat en el model de l’NBA, aquest és el primer mercat en què el límit salarial ha entrat realment en joc, cosa que s’ha convertit en un sudoku infernal per als secretaris tècnics de molts equips de Primera i Segona. La davallada d’ingressos provocada pel coronavirus ha fet saltar pels aires els pressupostos i ha condicionat directament la confecció de les plantilles. 

El Barça, més enllà de les dificultats econòmiques que té, ha necessitat desprendre’s de Rakitic, Vidal i Suárez per poder alliberar espai al seu sostre salarial, que ha baixat en 65 milions. Fins a l’últim moment va estar mirant la fórmula de donar entrada a Memphis Depay. L’Espanyol és l’equip que disposarà de més límit salarial a Segona. Malgrat això, Keidi Bare, que va fitxar el 22 de setembre per dos milions d’euros (més un en variables), no va poder debutar fins al cap de setmana passat perquè el club blanc-i-blau no el podia inscriure fins que no hagués alliberat uns quatre milions de la massa salarial.

El club blaugrana era la temporada passada el que tenia un límit salarial més elevat (671,429 milions) perquè era el líder en ingressos de la competició. La junta de Josep Maria Bartomeu aspirava a entrar en la temporada 2019-2020 a la lliga dels clubs amb pressupost per sobre dels 1.000 milions d’euros, però els estralls de la pandèmia han fet saltar pels aires les seves previsions i ha acabat presentant pèrdues per primera vegada en una dècada: 97 milions menys, que haurien sigut molts més sense l’operació d’enginyeria financera que va computar el traspàs d’Arthur a la Juve per 72 milions en l’exercici passat i va deixar els 60 de Pjanic per al següent.

Una de les fórmules que ha utilitzat el Barça per baixar 65 milions la seva massa salarial ha sigut ampliar els contractes, com ha passat en la secció de bàsquet, amb les renovacions de Nikola Mirotic, Pierre Oriola, Kyle Kuric i Brandon Davies. El cost anual dels fitxatges baixa al repartir-se entre més anys. Un mètode que Jordi Moix ha explicat en el programa ‘Què t’hi jugues’ de la SER que es podria estendre a la resta al primer equip de futbol i a totes les seccions del club. El vicepresident econòmic del club ha apuntant que s’ha de combinar en aquesta «calendarització» motius econòmics i esportius perquè no sigui «pa per avui i engrunes per demà».

¿Com es calcula?

Notícies relacionades

¿Com es calcula el límit salarial? Restant als ingressos totes les despeses no esportives. El límit es pot actualitzar durant el curs amb les modificacions que hagi tingut el pressupost i es pot augmentar si hi ha entrada de diners per nous patrocinadors o accionistes (en el cas de SAD) i també si es produeixen vendes de jugadors. El límit salarial inclou les despeses en jugadors, primer entrenador, segon entrenador i preparador físic del primer equip i, també, la despesa en filials, planter i altres seccions. S’hi inclouen els salaris fixos i variables, seguretat social, primes col·lectives, despeses d’adquisició (incloses comissions per a agents) i amortitzacions (import de compra dels jugadors imputat anualment en funció del nombre d’anys de contracte del jugador).

La Liga va assenyalar que no faria públics els sostres salarials fins a la conclusió d’aquesta finestra de fitxatges, però Javier Tebas calcula que l’impacte en el límit salarial en 2020-2021 serà d’uns 400 milions. El president explicava recentment en una entrevista que calculaven una caiguda del negoci ordinari del 13% i de gairebé el 50% en traspassos.