Suárez, a la porta d'embarcament

Li van allargar la mà quan tot el planeta l’estava lapidant. En veritat, li donaven perquè havien arribat a un acord de paraula. Luis Suárez era el pocavergonya mundial per haver mossegat Giorgio Chiellini davant de tothom. Amb aquesta tatxa deshonrosa acompanyant a la d’un implacable golejador, es va presentar a Barcelona: 81,25 milions va costar al Liverpool el 9 que acompanyaria Messi i Neymar al Barça.

Eliminat amb l’Uruguai i expulsat del Mundial del Brasil. Així va aterrar Suárez el 2014. Com un delinqüent, castigat amb nou partits de sanció i quatre mesos de suspensió «sense intervenir en activitats futbolístiques», va explicitar la FIFA, fins al punt que es va prohibir la seva presentació oficial.

Aquestes activitats incloïen els entrenaments amb la plantilla, per la qual cosa el davanter uruguaià va haver de preparar-se furtivament utilitzant el gimnàs d’un hotel de Sitges i corrent per les muntanyes del Garraf. L’apel·lació definitiva de la sanció al TAS només va matisar les activitats:  activitatsli van permetre unir-se al grup i disputar el Gamper. «Em fan mal els peus de no utilitzar els botins, va confessar Suárez, que havia jugat descalç en la precarietat de Salto, on va néixer. «Si trencava les vambes, la meva mare em deia que no me’n comprava unes altres en dos mesos. Les mateixes vambes servien per jugar, anar a l’escola, sortir......».

Per la porta gran

Ja havia firmat el contracte (l’11 de juliol) i havia passat la revisió mèdica a Sant Joan Despí, on va accedir amagat en un cotxe, segons es pot documentar amb unes fotos fetes amb un telèfon mòbil. Fins al 16 d’agost no va poder entrar amb el cap ben alt i per la porta gran a la ciutat esportiva.

Així marxa també Suárez després de sis anys, amb una sensacional aportació que l’ha elevat a ser el tercer màxim golejador de la història blaugrana, a cantar gairebé 200 gols, a abrillantar 13 títols amb la refulgent Bota d’Or que va conquerir a la campanya 2015-16, amb 40 gols a la Lliga (59 en totes les competicions).

«Em comprometo públicament dient que mai tornarà a ocórrer un incident com aquest», va assegurar, penedit, sis dies després de clavar les dents a l’espatlla de Chiellini en l’Uruguai-Itàlia. Era el tercer episodi en què mossegava un contrari, després d’un episodi a Holanda (7 partits li va costar al 2010) i un altre a Anglaterra al 2013 (10 de càstig) després d’agredir Ivanovic en un Chelsea-Liverpool.

Una expulsió 

Notícies relacionades

El Barça s’acomiada de mala manera amb una derrota frustrant

El Barça reviu a Torí el malson de Budapest

Ha complert el jurament que va efectuar al saber que el Barça no es feia enrere en el seu fitxatge. Només ha sigut expulsat una vegada per doble amonestació, a la Copa. Li van caure dos partits: un per les dues targetes i una altra per no marxar de la banqueta. En va rebre dues més sense haver sigut expulsat en una eliminatòria davant l’Espanyol. Per dir «sou porqueria» als jugadors periquitos. Més tres partits (a sis Lligues) per acumulació de targetes. Ha complert –d’això no n’hi havia dubtes– en entrega i compromís. I en gols, naturalment.

Suárez i el Barça s’han donat la mà per última vegada. Ara per acomiadar-se.