Bartomeu despullat

A Josep Maria Bartomeu se li va endevinar darrere la seva mascareta un rostre seriós com un mal de panxa al pujar a l’autobús que el va transportar ahir a l’aeroport de Lisboa. Molt més resilient del que la seva predisposició afable trasllueix, el president del Barça s’ha quedat despullat. Totes les seves apostes han fallat amb estrèpit. El canvi d’entrenador de gener per reanimar l’equip s’ha tornat una vacuna inservible. La direcció esportiva ha variat de capità amb pertinaç insistència i l’iceberg sempre ha acabat per aparèixer. Els fitxatges estratègics han sigut fortunes llançades a un barril en flames. I els futbolistes que un dia van ser venerats mundialment i renovats amb contractes onerosos van capitular sense indici d’amor propi a Lisboa.

Amb aquest panorama fosc com una cova, Bartomeu pensava abans de la humiliació davant el Bayern que n’hi hauria prou amb l’acomiadament de Quique Setién, devorat amb cruesa per un arrogant vestuari, i la contractació d’un nou entrenador amb carisma i fuet per redreçar la decadència més que anunciada. Però la destrucció patida en mans del Bayern ho agreuja tot. Massa extraordinària, massa històrica, massa ruïna. La revolució resulta ja inajornable. La qüestió és l’abast del sotrac.

El plantejament de Piqué

Idíl·licament, diversos futbolistes de la plantilla haurien de fer el plantejament de Piqué i posar el seu contracte a disposició de la junta. Improbable. A l’entrenador se'l dona ja per liquidat. Eric Abidal, l’inservible director tècnic, també des que va entrar en discussió amb Messi. ¿I Bartomeu? ¿Està disposat a agafar la porta de sortida un any abans del que li toca?

Alguns aspirants a succeir-lo després de les pròximes eleccions, com Víctor Font i Joan Laporta, van treure totes les seves bateries i es van afanyar a reclamar la seva dimissió immediata després de la matança. Van fer de punta de llança de la massa social més indignada, la que ja va posar a flamejar els mocadors contra el president en un parell d’ocasions quan es podia entrar al Camp Nou.

Bartomeu s’ha limitat de moment a convocar una junta d’urgència per a dilluns. El seu pla sempre ha sigut concloure el mandat i ordenar els malmesos comptes abans d’apartar-se. A veure ara. La magnitud de la humiliació l’obliga, com menys, a meditar sobre un comiat anticipat. Ha resistit infinites crisis. Però aquesta és diferent. És la més dolorosa. És la que no va resoldre després d’allò d’Anfield, però augmentada.

Alguns homes del club consultats ahir per aquest diari van exposar que aquestes són hores de reflexió per a les decisions que han d’emprendre aquest dilluns. No descarten aquestes veus que de la reunió surti una data per a les eleccions presidencials. De dimissió ningú s’ha atrevit a parlar. Bartomeu té l’obligació estatuària de cridar a les urnes entre març i juny. Només en cas d’una renúncia d’un 75% dels directius, altament improbable amb la composició actual després de l’última crisi de junta, el president hauria d’empaquetar les coses i anar-se’n a casa.

Temporada costa amunt

Si Bartomeu s’aferra al seu compromís personal i continua, l’espera una temporada molt costa amunt. Per l’econòmic, és evident, i per l’esportiu, en vista de la decadència d’una plantilla difícil de reformar. En aquest sentit, l’assumpte del nou entrenador aflorarà en la reunió extraordinària de demà. El president hauria d’acudir amb deures fets.

Les opcions no difereixen gens de les que estudiaven al gener, quan sorprenentment Bartomeu va liquidar Ernesto Valverde i va optar per Setién després de polsar altres candidatures. Mauricio Pochettino continua alt en les preferències del president i fins i tot més de Ramon Planes, l’assistent d’Abidal. El mandatari creu que els seus equips juguen molt millor del que el corrent més cruyffista/guardiolista sol apreciar. És una elecció que pot afegir gasolina al foc esfereïdor que emana de l’entorn. Cap entrenador s’ha expressat amb tanta contundència antibarcelonista com l’argentí, tot i que recentment hagi fet propòsit d’esmena.

Altres candidats

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

A part de Pochettino, sorgeixen els candidats habituals. Com Xavi, inclinat a tornar a dir que no a aquesta directiva que va sotmetre a demandes inassumibles al seu dia. O Ronald Koeman, capaç sens dubte d’imposar la seva llei al vestuari. Encara té contracte amb clàusula amb Holanda, però la disputa de l’Eurocopa és molt compromesa i això el pot fer dubtar. En contra, va tenir fa poc un petit infart. I una vida plàcida no l’espera al pròxim tècnic blaugrana. Massimo Allegri, ex de la Juventus, va demanar fa uns mesos molts més diners del que el Barça pot permetre’s. I després queda l’opció barata i de transició, García-Pimienta, el tècnic del Barça B.

A la seva arribada a la Ciutat Esportiva de Lisboa, diversos aficionats van proferir crits i insults a l’expedició. No va ser una xifra representantiva. Només un botó del grau d’indignació de part de la massa social. Potser un senyal del que espera si la revolució no és completa.