27 set 2020

Anar al contingut

el repte de la champions

La ràbia de Messi

El partit davant el Nàpols va retratar la tensió del capità del Barça: de la concentració inicial a l'enuig final, quan va rebutjar fins i tot la salutació amb l'àrbitre

Joan Domènech

La ràbia de Messi

Joan Monfort

Lionel Messi és l’argument principal que sustenta la candidatura del Barça per ser campió de la Champions. No ens precipitem. De moment, per batre divendres en els quarts de final el Bayern de Munic, un rival amb un equip més compacte que el blaugrana però mancat d’un geni com Messi. Tot i que tinguiRobert Lewandowski, el màxim golejador de la Champions.

El partit davant el Nàpols va retratar l’estat actual de tensió de Messi. En el doble vessant de la concentració en el joc i en l’enuig pel joc. La part positiva del Barça és que el 10 canalitza el mal humor amb la pilota. A la gespa. Segurament també al vestuari, però això només ho saben els seus companys i els tècnics. La rumorologia sona com el riu.

Gairebé no «arriba»

Messi sabia que hi havia molt en joc després que ell mateix hagués denunciat que el Barça no arribava ni a vèncer el Nàpols si tampoc havia donat la talla a la Lliga. «Haurem de canviar moltíssim», va dir després de la derrota definitiva amb l’Osasuna. L’autocrítica i el descans van ser les receptes de Messi per frenar la deriva que apuntava amb Valverde i es confirmava amb Setién.

Però l’equip amb prou feines va canviar al començament davant el Nàpols, que va disposar de les primeres ocasions. El Barça, no obstant, va marcar. Messi va esprémer Lenglet com mai. Després va acabar una jugada caient després de burlar-se de quatre rivals i batre Ospina caient. I abans del descans va forçar la jugada del penal que significava el 3-0.

Messi felicita Lenglet, autor de l’1-0. / MIGUEL RUIZ (DPA)

¿Tema resolt? Doncs no. El 3-1 va reobrir ferides. «No siguem idiotes, mantinguem la pilota», arengava els seus companys al túnel abans de començar el segon temps. El Barça ja no té la pilota. No sap tenir-la i va anar reculant minut a minut fins a acabar tancat a l’àrea.

El 10  assumeix la responsabilitat de tirar de l’equip després d’haver focalitzat l’objectiu en la Champions

Messi va veure com l’àrbitre anul·lava un inquietant 3-2. La seva cara era un poema entre el cansament, la preocupació i el temor d’un altre desengany que hauria sigut enorme. L’epíleg a una temporada accidentada que va començar amb una lesió al soli, l’acomiadament de Valverde, l’enfrontament via Instagram amb Abidal, l’escàndol de les xarxes socials que va involucrar la directiva i el desacord amb Setién. Enfadat com una mona, no va voler saludar Manola (el central de la Roma, va marcar el 4-1 i li va vacil·lar) i va rebutjar dues vegades la salutació amb l’àrbitre Cüneyt Çakir (el de Liverpool).

Manola enderroca Messi en la segona meitat. / LLUÍS GENÉ (aFp)

Amb el micròfon a la mà

Des que fa dues temporades, quan va assumir el braçalet i després de la primera catàstrofe europea (Roma), va prometre que «farem tot el possible perquè  aquesta copa tan maca i desitjada» torni una altra vegada al Camp Nou, Messi va carregar de pressió la Champions. La Lliga s’anava conquerint amb generosa regularitat (8 en 12 anys). 

Després de Roma va venir Liverpool i l’estiu passat, en la presentació, Messi va tornar a agafar el micròfon. «La veritat és que és difícil dir res avui després de la temporada passada. No em penedeixo de res. Torno a repetir el mateix que vaig dir la temporada passada. Confio en aquesta plantilla, en aquests jugadors i en aquest cos tècnic», van ser els seus ànims.

Responsable com se sent, en el seu doble paper de capità i líder, Messi continua estirant el Barça amb ràbia.