OPERACIÓ CANVI AMB ARTHUR

Pjanic, un futbolista amb ofici per al Barça

El centrecampista bosnià garanteix rendiment amb més de 500 partits en l'elit europea

jdomenech53901182 soccer football   serie a   juventus v lecce   allianz stadi200629164836

jdomenech53901182 soccer football serie a juventus v lecce allianz stadi200629164836 / MASSIMO PINCA

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dos anys al Metz, tres i mig a l’Olympique de Lió, cinc i mig a la Roma i quatre a la Juventus, amb més de 500 partits en l’elit de clubs i de la seva selecció. Arriba format ja al Camp Nou Miralem Pjanic (Tuzla, Bòsnia i Hercegovina, 2 d’abril del 1990), futbolista que donarà «rendiment immediat», sinó fos perquè la recordada expressió d’Andoni Zubizarreta sobre Thomas Vermaelen es va tornar maleïda. Però rendiment, eficàcia, ofici, regularitat són les virtuts per les quals se’l contracta.

El curtterminisme esportiu ha fet que el Barça fitxi Pjanic i trapspassi Arthur; el curtterminisme econòmic és la raó per la qual es pinta la doble operació com un canvi amb condicions difícilment justificables per al sentit comú del mercat futbolístic, tot i que aparentment necessàries per als comptes barcelonistes.

Aterrarà Pjanic quan sigui –acabarà la temporada amb la Juve, com Arthur tancarà la seva en el Barça– amb aquest núvol de sospita que no es dissipa a falta d’un argumentari convincent, per més que es digui que Arthur no ha complert les expectatives. Va arribar amb 21 anys com a jugador en formació i se’n va amb 23 sense formar-se.

Pjanic, Douglas Costa i De Ligt celebren un dels quatre gols al Lecce. / mORgese rossini (DPPI)

Format de sobres

A canvi de Pjanic, format de sobres. Un professional amb ofici, bregat, molt en la línia dels seus nous companys del centre del camp barcelonista. Tots d’uns trenta anys: Busquets, Rakitic, Arturo Vidal... Al bosnià li tocarà ara reorientar el seu joc i adaptar-se a les demandes del Barça. Poc semblants a les dels equips en els quals ha militat –va començar a França, on es van establir els seus pares fugint de la Guerra dels Balcans–, però menys excepcionals que fa uns anys.

A Pjanic li tocarà afinar la passada i elevar l’índex de precisió pels pocs espais que trobarà davant deu jugadors de camp rivals. El Barça sol jugar pel centre, on més concentració hi ha de futbolistes, i té una acusada predisposició per buscar Messi. Tampoc sol xutar des de fora de l’àrea, sinó que tendeix a intentar la penetració per rematar en l’àrea. Potser l’arribada del bosnià pretengui canviar aquests tics del joc de posició. Potser ho expliquen els tècnics que avalen el fitxatge i Pjanic pot jugar amb més rapidesa que Arthur, ampliï el seu camp de mires amb desplaçaments a les bandes, tiri passades verticals i no se senti obligat a servir cada pilota a Messi. Tant li fa disparar des de la vora de l’àrea.

Convincent i resistent

El centrecampista bosnià, capaç de jugar d’interior o de migcampista, no aportarà altura per al joc aeri (fa 1,78) però sí força i resistència. El mig miler de partits acumulat anuncia un futbolista fiable per a tots els seus entrenadors, titular sempre. A més de ser convincent a ulls dels seus tècnics, té capacitat física i és gairebé immune a les lesions. Moment de tocar ferro. Ha passat ja la revisió mèdica a Torí.

Notícies relacionades

Temps ha tingut Pjanic per amarar-se de barcelonisme. Des de l’abril, quan va saber que el club blaugrana el volia, ja fos per intercanviar-lo per Arthur o per Vidal o per Rakitic, com era la pretensió inicial de Bartomeu. Les xarxes repliquen una frase del bosnià de fa anys quan es manifestava seguidor del Madrid.

«Ara estic bé a Roma, però no sé si sortiré o no aquest estiu. Si em pregunten pel meu equip favorit, li diré que des de petit sempre m’ha agradat el Reial Madrid», va dir Pjanic a un diari bosnià quan escoltava rumors del presumpte interès blanc per contractar-lo. Al final, el va voler el Barça.