Ansu sempre deixa empremta

Va marcar el primer gol del Barça davant l’Osasuna  (2-2), el primer davant el València (5-2), els dos davant el Llevant  (2-1) i el primer contra el Leganés (2-0). Els cinc gols d’Ansu Fati a la Lliga han contingut un valor extraordinari per la importància que suposa obrir el marcador de l’equip blaugrana, sigui per encarrilar la victòria, sigui per arreglar el resultat, sigui per firmar el triomf final.

La reaparició de Fati va ser la poca part bona que va oferir el partit del Barça en la silenciosa tornada al Camp Nou, perquè l’aportació de Messi, idèntica numèricament (un gol), ja ni puntua per les heroïcitats que ha acumulat el capità. Però el jove davanter va durar poc al camp, malgrat que no jugava des del 15 de febrer, quan havia sigut titular per última vegada i només hi havia afegit tres estonetes més.

«El gol d’Ansu ha sigut clau, perquè ells havien tingut dues ocasions clares amb el 0-0. Ha sigut el que s’acostuma a conèixer com a gol psicològic». Junior Firpo, després del duel davant del Leganés

El xerric del canvi

«El gol d’Ansu ha sigut clau, perquè ells havien tingut dues ocasions clares amb el 0-0. Ha sigut el que s’acostuma a conèixer com a gol psicològic», va reconèixer al final del partit Junior Firpo. El lateral era per allà a l’àrea del Leganés quan el seu company va connectar el xut que va suposar l’1-0 a tres minuts del descans.

El xerric de la substitució als 8 minuts del segon temps tenia una explicació, i no només perquè veterans com Luis Suárez i Martin Braithwaite estiguessin asseguts esperant sortir. «Vaig alinear Ansu perquè sumava diverses sessions en què el veia bé», va argumentar Setién. El tècnic va justificar l’inesperat canvi per la presència d’unes molèsties musculars, freqüents des que l’han fet gran al primer equip, i pròpies del creixement. Així de jove és Fati.

Encara que sigui prematur dir-ho, després de Messi, Pedro i Bojan, és el davanter més impactant que ha donat el planter del Barça dels últims 20 anys. Per l’edat (17), pel que fa al camp i pel que insinua que farà. Potser va ser aquest instint, aquest carisma, aquest intangible, el que va moure els observadors del Barça a fitxar aquell aleví guineà de 10 anys que despuntava en el Sevilla el 2012 i a esperar-lo, amb paciència, quan el 2015 es va trencar la tíbia i el peroné en un derbi amb l’Espanyol.

Cuenca i Tello van tenir aparicions fulgurants amb Pep Guardiola (2011-2012), més que les de Munir i Sandro posteriorment, però entre tots dos van sumar en tota la Lliga els cinc gols que ja ha aportat Fati fins ara i que mantenen el Barça al capdavant de la taula.

«El que està fent Ansu és impressionant i estem molt contents per ell. El seu gol ha facilitat les coses i ara el que ha de fer és continuar treballant i tenir paciència», va comentar Ivan Rakitic, que també reapareixia en l’alineació.

La veritable dimensió

Les comparacions, tan odioses com útils, serveixen per analitzar la veritable dimensió del futbolista blaugrana. Amb trompetes i clarins es va anunciar la irrupció de Vinicius i Rodrygo, dues promeses més –més mediàtiques, per brasileres i per madridistes– cridades a revolucionar la Lliga espanyola. Tot i que Fati, amb el gol de Pamplona, es va convertir en el més jove de la història blaugrana que marcava en el campionat (16 anys i 298 dies) i que al desembre, en la visita a l’Inter de Milà, batés el rècord de precocitat a la Champions (17 anys i 40 dies).

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Aquell dia, per cert, no va marcar el primer gol del Barça, sinó el segon (1-2). Fins i tot va ser més decisiu: va donar el triomf.

Fati, està escrit, ha marcat cinc gols en 17 partits, cap complet, de Lliga. Vinicius, en 20 partits, ha marcat dos gols; Rodrigo, amb 13 aparicions, també dos.