El Barça pre-Covid-19

Abans de l’arribada del virus, el Barça vivia instal·lat en un volcà, la lava del qual amenaçava tothom. L’equip anava líder a la Lliga, però Setién no aconseguia trobar el botó adequat per donar-li coherència i, sobretot, brillantor. La directiva, per la seva banda, estava immersa en una crisi de credibilitat per l’escàndol del ‘Barçagate’, la crisi digital revelada per la cadena SER, amb relació a una empresa de monitorar xarxes, a la qual es va abonar un milió d’euros. Però es va fer en pagaments fraccionats per evitar el control intern del club.

L’objectiu era posar el focus a protegir la imatge de la junta, desprestigiar símbols del Barça (Guardiola i Xavi, entre d’altres), a més de criticar-ne d’actuals com Messi i Piqué, i erosionar candidats a la presidència del club en les eleccions del 2021.

L’equip penjava d’un fil i la junta, fraccionada, com després es va descobrir amb la dimissió de sis directius, entre ells Enrique Tombas (vicepresident econòmic i tresorer) i Emili Rousaud (vicepresident institucional). «Veig estrany que passi una cosa així», va arribar a dir Messi, sorprès com tots per la dimensió de l’escàndol que va esquitxar el club.

La protesta del públic

Tot el que passava al voltant del Barça estava ple de soroll. I el Camp Nou es va mostrar sensible a aquests moviments tectònics de la directiva, enarborant la bandera de la protesta. Primer davant de l’Eibar, corejant (no tot l’estadi), la dimissió del president. I després repetint el mateix missatge en l’últim partit pre-Covid-19, el que es va jugar al Camp Nou el 7 de març davant la Reial Societat.

El retrat d’aquells dies de crispació, abans que el confinament tornés el silenci al temple blaugrana, però no a la sala de juntes. El soroll va arribar, per descomptat, als jugadors, amb seqüeles encara de les imatges de Sarabia, l’ajudant de Setién, cridant desmesuradament des de la banqueta del Bernabéu en el clàssic perdut amb el Madrid.

Va obligar el seu cap a demanar disculpes en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO. «¿Que em porto malament amb els jugadors? Primera notícia», va dir Setién, admetent, això sí que alguns futbolistes eren «una mica reticents» davant els canvis que proposava.

 «Allò de Sarabia m’ha afectat molt a mi», va confessar Setién en aquells dies de polèmica sense fi abans que aparegués la pandèmia, mentre s’espera encara l’informe de l’auditoria, encarregada pel club a mitjans de febrer, pel ‘Barçagate’. S’ha anat retardant per diferents motius i continua sense presentar-se. 

Setién, líder sense brillantor en el joc

Se’n va anar a dormir líder dissabte a la nit, després de vèncer la Reial Societat amb un balsàmic penal de VAR firmat per Messi. Se’n va anar a dormir líder de la Lliga 24 hores després gràcies a la derrota del Madrid al camp del Betis.

Però el Barça de Setién no tenia un traç definit, amb moltes variacions tàctiques, i es va quedar sec en tres dels 12 partits. Sense marcar. Tot i que Setién necessitava més, conscient que el seu Barça no seduïa. Mana a la Lliga, però sense enamorar. Amb poca brillantor.

Messi, l’orfandat del capità

Amb Suárez lesionat, es pensava llavors que no tornaria a jugar aquesta temporada, i Griezmann desubicat, Messi se sentia orfe. Trist i nostàlgic, enyorant aquell trident que va formar amb l’uruguaià i Neymar per conquerir-ho tot el 2015. 

Fins i tot el seu joc havia perdut la frescor i la màgia que el caracteritza, com es va veure en el clàssic del Bernabéu. En els tres últims partits abans del virus (Nàpols, Madrid i Reial), Leo només va marcar un gol. I de penal. Un gol de lideratge.

Piqué: «El club està en debilitat» 

Acabat l’últim partit de Lliga al Camp Nou, on Gerard Piqué va oferir una lliçó de solvència defensiva, va haver d’agafar el micròfon. Va sortir primer a defensar Eder Sarabia, que havia sigut criticat per la seva actuació al Bernabéu. 

«Ens va demanar disculpes i li vam dir que per nosaltres no ho fes. Que si era per la imatge del club era comprensible», va afirmar el capità blaugrana, que va recordar que «quan el club està en debilitat sorgeixen aquest tipus de coses». 

Jordi Alba: «No m’agrada ser xiulat»

El lateral esquerrà va marcar un gol i es va posar les mans a les orelles per expressar el seu descontentament amb l’actitud del públic. El gol a la Reial va ser anul·lat, però el gest va quedar allà. «A ningú li agrada que el públic li vagi en contra», va argumentar després Jordi Alba

. «Respecto el públic, però també m’han de respectar a mi», va reclamar el defensa. «No m’agrada que em xiulin en el minut 15 amb empat a zero», va afegir després Alba. Però és que així de crispat estava el Camp Nou. I ja feia dies que Alba denunciava les seves queixes.

Braithwaite, davanter d’emergència

Al tercer partit, i davant de la precarietat de recursos de què disposava Setién, va aparèixer Martin Braithwaite com a titular amb la samarreta del Barça. Va debutar contra l’Eibar (19 minuts), va jugar al Bernabéu (21’), on va fallar una gran ocasió, i va formar el trio d’atac amb Messi i Griezmann davant la Reial Societat (89’). 

Tres setmanes abans lluitava per eludir el descens amb el Leganés, al qual el Barça va pagar 18 milions perquè Setién tingués el davanter que necessitava. 

Xiulades del Camp Nou a Bartomeu

Va aparèixer el ‘Barçagate’ i el Camp Nou es va convertir en un territori hostil per al president, que no s’havia enfrontat a tantes crítiques com en les setmanes prèvies a la pandèmia. Xiulat davant l’Eibar i xiulat també contra la Real, amb crits, no majoritaris, d’un sector del públic demanant la dimissió de Josep Maria Bartomeu. 

Ni tan sols el gol balsàmic de Messi va obrar d’efecte pacificador perquè en el temps afegit, minut 95, es van tornar a sentir les protestes contra el dirigent.

Quan Rousaud era el delfí

Ja havia esclatat la polèmica de les xarxes socials, però encara creia Emili Rousaud que seria el directiu destinat a pilotar la candidatura continuista que naixés de la junta de Bartomeu, que acaba el seu segon i últim any de mandat el juny del 2021.

 Al gener, Rousaud va ser nomenat vicepresident institucional, càrrec vacant des de la dimissió de Carles Vilarrubí l’octubre del 2017. Va demanar eleccions a Bartomeu, va ser degradat i se’n va haver d’anar en ple confinament.

Masferrer, l’assessor que va ser apartat

Jaume Masferrer havia sigut la persona més pròxima a Bartomeu. I amb més influència. Tant quan estava fora de l’aparell del club, exercia llavors d’assessor extern del president, com quan ja va tenir una responsabilitat el setembre del 2018. 

Masferrer va ser designat nou director de l’àrea de presidència, desposseït de les seves funcions i sou des del febrer passat després de la crisi digital destapada per la cadena SER. Aquesta va ser l’única mesura presa per la junta.

Abidal, criticat per Messi

De forma fràgil, però està ratificat en el seu càrrec de secretari tècnic. Fràgil perquè Bartomeu va haver d’intervenir en la crisi d’Instagram quan Messi va censurar Abidal, excompany seu durant sis anys, per culpar els jugadors de fer fora Valverde.

Fràgil era fins i tot abans per la seva estèril gestió en el fitxatge de Xavi per succeir l’extremeny abans d’escollir a última hora Setién. Abidal ara ha de pilotar la remodelació de la plantilla. Però sense diners ni marge d’error.

Grau, del superàvit a les retallades

El Barça anava per bon camí econòmic, amb força per arribar als 1.000 milions pressupostats, i tancar el balanç econòmic amb superàvit. Però la màquina es va aturar amb el coronavirus. I en els tres mesos finals de l’exercici, que acaba el 30 de juny, el Barça s’enfronta ara a l’inevitable perill dels números vermells. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Aquest dijous s’obren el Camp Nou i el Museu, però Òscar Grau, el CEO del club, ha de retallar despeses d’on sigui.