Els veterans del Barça juguen contra el coronavirus

Felicitats, Joan. Felicitin, si el coneixen, Joan Vilà i Bosch, que aquest diumenge fa 66 anys. Pel seu aniversari, però també, i sobretot, per poder celebrar-lo viu i a casa. El coronavirus ha estat a punt de derrotar-lo, però la seva fortalesa física, la condició d’esportista, li ha permès guanyar la penúltima batalla.

Vilà s’ha passat un mes hospitalitzat, amb dues setmanes a l'uci, entubat i sedat per l’atac més furibund del Covid-19 als seus pulmons. Qui va ser migcampista del Barça, més conegut per haver sigut el director de metodologia del club fins al 2018 –el guardià de l’estil, dit planerament–, ha resistit l’envestida de la pandèmia mundial, i va recuperant forces per als projectes futbolístics del futur. Perquè els té.

Sis altes

Vilà ha sigut un dels sis membres de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona (AJFCB), el nou nom oficial adoptat pel col·lectiu de veterans del club just abans del confinament, que ha superat la malaltia. Tots han rebut l’alta. Desgraciadament, l’associació blaugrana ha plorat les morts de Baldiri Alavedra, que va recórrer tots els esglaons del futbol base fins a jugar amistosos amb el primer equip (mort el 13 d’abril passat als 76 anys) i Jaume Avellan (88).

Els exjugadors es continuen considerant un equip, tot i que es tracta d’una plantilla inacabable. Són 644 socis. L’Agrupació es cuida dels vells herois culers, especialment dels més grans, els més vulnerables davant del Covid-19. Des de la seu han trucat a 483 socis per preguntar pel seu estat de salut i les seves necessitats, per atendre-les en la mesura possible. Paral·lelament, ha procurat mantenir viva la flama de l’activitat, elaborant vídeos d’ànim i continuant els cursos formatius de forma telemàtica. Una manera de jugar contra el coronavirus.

Ara toca defensar-se de l’atac víric i unir forces per cuidar els grans. Començant pels octogenaris, capitanejats pel longeu José Pinto (90 anys): Luisito Suárez (84), que viu a Milà, Martí Vergés (86), Francisco Rodríguez, ‘Rodri’ (86), Juan Celdrán (84), Justo Tejada (87) i Ferran Olivella, que ha patit la pèrdua del seu fill Ferran, de 58 anys, per la malaltia.

La seva filla Susanna i el seu gendre Xavi l’ajuden a combatre el dolor i procuren distreure’l davant la falta de partits en directe. El recullen al matí i li fan companyia fins a la tarda, quan torna a casa seva a Castelldefels. «Sort en tenim de Barça TV», fa broma el Xavi, perquè Tejada es continuï nodrint de la dosi de futbol, la passió de tota la vida.

«La punyalada» de Tejada

«M’està costant assimilar algunes coses», explica Tejada, que només surt de casa per fer molt poques compres, assistit com està pel seu fill i la seva filla. «Això és una punyalada». Està al corrent de les terribles conseqüències de la pandèmia i es confessa «una mica acollonit» per estar «en la franja d’edat amb més víctimes i veient el balanç diari de morts». Llegeix i mira la televisió per entretenir-se mentre suporta el confinament. «Trobo a faltar la passejada fins al Barcino», diu qui va ser extrem blaugrana, sobre un dels seus hàbits diari.

Carles Rexach tolera bé el confinament. «A la meva època fèiem concentracions de dos o tres dies, així que la meva generació està acostumada a estar tancada», explica el també llegendari extrem. És a casa amb la seva dona, no ha pujat al Montanyà. El petit jardí allibera la sensació d’enclaustrament. No surt ni a comprar, i per la seva dona Silvia s’ha assabentat que la gent al carrer fins i tot canvia de vorera per ampliar l’anomenada distància social.

El record de Benito i Capón

«El retrobament amb la normalitat serà molt complicat, perquè aquesta síndrome es queda», opina el Charly, que rememora l’època de quan era una criatura. «Érem quatre germans i al meu pare el molestava que tots poséssim la forquilla a la plata de l’amanida, ens deia que ens poséssim el menjar al plat per evitar contagis. ‘Si un està malalt ho passarà als altres’, deia». Ara es recuperaran les precaucions higièniques, sospita.

Rexach diu no tenir por, tot i que admet que «si tingués la malaltia seria hipocondríac, em faria mal tot». Però sí que nota una mica d’inseguretat pel desconeixement de les conseqüències reals que amaga la malaltia i bastant dolor per haver vist la mort «de Capón i Benito, que eren col·legues de la meva època», tot i que tots dos el van cascar a la gespa.

El Charly estava a punt de trucar Ferran Vilà, el fill del Joan, que ha seguit des de l’obligada distància l’hospitalització del seu pare, primer a Sant Celoni i després, per l’absència d’una uci, a l’Hospital Clínic. L’angoixa de conèixer el seu estat i l’espera tensa de la trucada quotidiana que informés sobre la seva evolució positiva.

Agraïment al Clínic

«Només tenim paraules d’agraïment cap a tot el personal sanitari, que imagino que podríem fer extensives a tots els centres mèdics. Amb nosaltres es van portar de forma espectacular», diu Ferran, entrenador professional i conseller tècnic com el seu pare.

El Barça –més ben dit, l’Agrupació– ha dedicat al Clínic un dels seus vídeos d’homenatge, de gratitud i de motivació perquè mantingui l’encomiable tasca diària, cruelment agreujada els últims mesos. José Mari Bakero expressa la seva confiança en els metges i els infermers, Sergi Barjuan els agraeix la seva competència per superar les dificultats, Juan Manuel Asensi els dona l’enhorabona i Eusebio Sacristán reforça el missatge de solidaritat de la societat.

«Sí, jo crec, n’estic convençut, que l’escut ajuda, que un vídeo o aquests missatges dels exjugadors ajuden», afirma Ramon Alfonseda, el president de l’AJFCB. Es basa en les reaccions que observa quan acudeix a qualsevol acte, en qualsevol part del club, entre els aficionats. Però ara creu inexcusable que el Barça es posi a jugar contra el coronavirus.

«Pretenem recordar l’esperit d’equip que hem cultivat com a futbolistes, transmetre als sanitaris i als malalts que no estan sols. La sensació de solitud i desesperació dels ingressats, aïllats, el temor que no es podran acomiadar dels seus és terrible». Ramon Alfonseda 

«La història del Barça té una trajectòria de sensibilitat amb la societat. El lema ‘Més que un club’ va tenir un significat quan va néixer, però ara en té un altre, més vinculat als valors que promou». Ramon Alfonseda

Esperit d’equip

«Pretenem recordar l’esperit d’equip que hem cultivat com a futbolistes, transmetre als sanitaris i als malalts que no estan sols», afirma el dirigent. Alhora, el missatge pretén pal·liar la falta de comunicació entre el pacient i la seva família. «La sensació de solitud i desesperació dels malalts, aïllats, el temor a no poder-se acomiadar dels seus, és terrible», explica l’exfutbolista pels testimonis obtinguts.

«La història del Barça té una trajectòria de sensibilitat amb la societat. El lema Més que un club tenia un significat quan va néixer, però ara en té un altre més vinculat als valors que promou», remarca Alfonseda, contemporani de Charly Rexach (72 anys) i que confessa haver viscut un període de certa alarma quan va passar uns quants dies amb unes dècimes de febre i tos.

El Nàpols-Barça

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Res a veure amb la brutal inflamació pulmonar que va patir Vilà. Però es pot posar a la pell de la família per la proximitat que té amb l’Hospital Clínic. Allà es va celebrar un dels últims actes de l’Agrupació.

Un grup d’associats va compartir amb els pacients la transmissió del Nàpols-Barça. Hi va haver xerrada, hi va haver col·loqui, hi va haver porra... El 25 de febrer va ingressar el primer pacient per coronavirus. Començava el partit.