Mor Antic, el tècnic del 'doblet' de l'Atlètic

Ha mort Radomir Antic. Tenia 71 anys. L’Atlètic de Madrid, club al qual va portar a la glòria amb la conquesta del doblet històric amb la Lliga i la Copa del Rei (1996), ha revelat la mort de l’únic entrenador que ha dirigit els tres grans del futbol espanyol.

Va estar primer al Madrid on va ser destituït per la persistència de Johan Cruyff en denunciar que aquell equip no donava espectacle. Però abans va iniciar la seva carrera a les banquetes a Espanya dirigint el Saragossa després de triomfar al seu país portant el Partizan de Belgrad a guanyar dues Lligues consecutives.

La familia atlética está de luto por el fallecimiento de uno de nuestros entrenadores legendarios: Radomir Antic. Siempre estarás en nuestros corazones. Descanse en paz. ➡ https://t.co/lnE5FL0lWt pic.twitter.com/50mgGMf51p

— Atlético de Madrid (@Atleti) 6 de abril de 2020

Va substituir Di Stéfano a la banqueta del Bernabéu quan el ‘Dream Team’ de Cruyff començava a governar el futbol espanyol i s’apagava el ressò de la ‘Quinta del Buitre’. Però va durar poc perquè el llavors president Ramón Mendoza el va destituir al gener, sent líder del campionat, perquè aquell Madrid no donava espectacle. Es va imposar la tesi de Cruyff.

‘Radomir, t’estimo’

Un Madrid que després perdia la seva Lliga a l’última jornada a Tenerife. Després se’n va anar a l’Oviedo, pròleg de la seva etapa més brillant en el vell i ja enderrocat Calderón quan va guanyar una Lliga i una Copa, precisament en l’última temporada de Cruyff al Camp Nou. Va estar dos anys més al Calderón. Fins a 1998.

Un onze que es recitava gairebé de memòria amb Molina, Geli, Solozábal, Santi, Toni, Vizcaíno, Pantic, Simeone, Caminero, Kiko i Penev.  Un equip que tenia l’astúcia de Pantic en els llançaments a pilota aturada (faltes i córners) unida a l’olfacte golejador d’algunes de les seves peces.

Hiciste más grande al @Atleti, hiciste más grande nuestra rivalidad. Adiós a una trayectoria única: ATM, FCB y RM, entre otros. DEP Radomir Antic

— Sergio Ramos (@SergioRamos) 6 de abril de 2020

Fins a quatre futbolistes van superar aquella temporada la desena de gols:  Penev (en va anotar 16), Simeone (12), Kiko (11) i Pantic (10). Entre els quatre van marcar més gols que 11 equips de Primera a l’acabar el campionat.

«La seva traça a la banqueta blanc-i-vermella li va valer no només per convertir-se en un dels nostres tècnics més prestigiosos, sent actualment el quart entrenador de la història blanc-i-vermella amb més partits oficials dirigits, amb un total de 189, sinó també per guanyar-se l’afecte incondicional d’una grada que corejava el ‘Radomir, t’estimo’ cada vegada que el nostre equip jugava a casa», recorda l’Atlètic de Madrid en el seu missatge de comiat.

«Amb la pèrdua de Radomir se’ns en va un trosset del cor del club» (Miguel Ángel Gil Marín)

«Amb la pèrdua de Radomir se’ns en va un trosset del cor del club», ha confessat Miguel Ángel Gil Marín, el conseller delegat del club blanc-i-vermell.  «Se’ns en ha anat una gran persona i un dels artífexs de la magnífica època daurada que va viure l’Atlètic», ha afegit Enrique Cerezo, el president.

Després, va haver de tornar per assegurar la permanència de l’equip blanc-i-vermell, una cosa que, no obstant, ja no va poder aconseguir en la temporada 1999-2000 quan l’Atlètic consumava el seu descens a Segona Divisió.

Sis mesos al Camp Nou

Antic encara va acabar passant per la banqueta del Camp Nou. Eren temps durs. Els anys negres de Gaspart, que va prescindir el gener del 2003 de Louis van Gaal i va apostar per l’extècnic de l’Atlètic, amb l’objectiu de col·locar l’equip, que estava en procés autodestructiu, a la Copa de la UEFA.

Notícies relacionades

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El Barça de Flick treu bona nota

Antic va aconseguir l’objectiu i va sentir que havia fet mèrits per continuar dirigint el Barça. Però va aparèixer el cercle virtuós de Joan Laporta, que va apostar per Frank Rijkaard. I l’etapa del tècnic serbi va ser realment breu al Camp Nou. Tot just sis mesos. 

Després, la seva carrera com a entrenador el va portar al Celta, a la selecció de Sèrbia, que va portar al Mundial de Sud-àfrica, i va acabar la seva carrera al Shandong Luneng i el Hebei Zhongji de la lliga xinesa.