Anàlisi tàctica: Quan la pilota crema

1. Braithwaite es posa a córrer

¿Era Braithwaite el reforç indicat? Quique Setién el va assenyalar a ell. Entre totes les limitacions, inclosa la del preu, i l’escàs mostrari, el va escollir per davant d’altres davanters. Li donava una virtut fonamental, inexistent en el Barça: la profunditat. Ningú a la plantilla corre a l’espai, en vertical, oferint desmarcatges de ruptura.

Braithwaite ho fa, i amb un parell de carreres es va guanyar una cara d’aprovació de l’aficionat. Es va guanyar, primer, un parell de pilotes de Messi que li va passar a l’esquena de la defensa realista que va perseguir amb esforç. Braithwaite les va agafar, les va controlar i les va rematar.

L’altre davanter era Griezmann. A la dreta. Ni va rebre al peu ni va córrer en profunditat. Vuit mesos després, continua sense interpretar correctament el que demanda l’equip i cada situació en particular. De nou va passar sense pena ni glòria. El francès el va substituir Ansu Fati, amb el partit trencat, i en cinc minuts, va fer la gran jugada del 2-0 que no va pujar al marcador.

2. La Reial acaba amb més idees

Malgrat presentar-se ressacós del partit de Copa, en què es va classificar per a la final –no va ser el Barça, no, situació que repetia en els últims anys– la Reial Societat va acabar collant el propietari del Camp Nou.

Va ser Imanol qui va haver de recórrer a les rotacions (només va mantenir cinc titulars que van jugar a Miranda de Ebro) i la Reial va arribar al minut 95 més sencera que el Barça. Físicament i mentalment, combinant amb facilitat i frescor. La pilota crema als peus quan el panorama és fosc, i ara el Barça passa per una tempesta.

Els blaugrana van donar 524 passades (437) bé. La xifra més baixa des que Setién és entrenador. I des que el Barça es va enfrontar a la Reial Societat en la primera volta. Aquell dia va fer menys passades que el seu rival i va perdre la possessió. Al marcador li va anar pitjor: va empatar 2-2. 

3. Ter Stegen la passa malament (la pilota)

El Barça va tan trasbalsat que fins i tot un dels seus valors més sòlids ha deixat de ser infal·lible. Ter Stegen sembla haver-se encomanat de la inseguretat que es percep a l’equip. Va cometre errors impropis en una de les seves millors facetes: la passada. Una cosa insòlita. Ho va passar malament amb la pilota als peus. No amb les mans, perquè només va haver d’aturar un xut entre els tres pals.

Ter Stegen va començar erràtic des de l’inici i no va aixecar el cap, amb molt mal percentatge d’encert a la passada, entre la bona pressió de la Reial i l’escàs moviment dels seus companys per activar el joc. La pilota crema. Menys a ell.

El seu col·lega Remiro en va parar més (cinc rematades) i en va passar més i millor. La Reial també juga sense coces, des del darrere, a partir dels serveis del seu porter, que va ensenyar que té bon peu. Per un dia, millor que el de Ter Stegen.  Només de penal, en el mà a mà amb Messi, va poder batre el Barça al seu admirable rival.