10 jul 2020

Anar al contingut

LLIGA DE CAMPIONS

Examen europeu al temple de Maradona

El Barça de Setién afronta la revàlida de la Champions davant un Nàpols crescut

La primera visita de Messi a San Paolo mobilitza els fidels del culte maradonià

Rafael Tapounet

Examen europeu al temple de Maradona

CIRO DE LUCA

Gairebé un mes i mig després de l’atropellat relleu a la banqueta blaugrana després de la intempestiva destitució d’Ernesto Valverde, el FC Barcelona de Quique Setién afronta la seva primera revàlida veritablement seriosa. El gran examen europeu. La Champions en fase d’eliminatòries. I ho fa en un escenari, l’estadi de San Paolo de Nàpols, on el factor ambiental, prenyat de la mística del culte a Maradona, té un paper gairebé tan important com la prestació estrictament esportiva. Mala cosa per al Barça, que en els últims anys ha donat alarmants senyals de vulnerabilitat a Europa quan la pressió de la grada ha sigut de gamma extra.

Els blaugranes van aterrar a Nàpols amb les maletes ben carregades de moral després de recuperar el lideratge a la Lliga («hi arribem en una dinàmica molt positiva», va remarcar Setién) però conscients que la precarietat de la plantilla, curta en efectius i castigada per les lesions, deixa molt poc marge a l’entrenador a l’hora d’administrar els esforços. Amb només 14 futbolistes del primer equip disponibles (Braithwaite va viatjar però no pot jugar en la competició europea), els únics dubtes possibles respecte a l’onze inicial són qui acompanyarà Piqué en l’eix de la defensa («Lenglet i Umtiti estan en molt bon estat de forma i no prendré la decisió fins a les tres de la tarda», va dir el tècnic) i si Ansu Fati completarà el trident en la davantera o bé Arturo Vidal reforçarà el centre del camp.      

Buscar la porteria rival

Sobre aquest últim punt, Setién va assegurar que un possible canvi de dibuix, del 4-3-3 al 4-4-2, no suposaria, en qualsevol cas, una renúncia a la vocació ofensiva de l’equip: «La intenció és sempre buscar la porteria contrària, la resta són matisos del joc que ens ajuden a comprometre el rival. El Barça té entitat per ser valent i sortir a fer mal, sigui qui sigui l’adversari».

Setién, en la roda de premsa d’aquest dilluns / REUTERS

I en aquest cas l’adversari és el Nàpols, un equip que, després d’un inici de temporada molt irregular que va propiciar l’acomiadament de Carlo Ancelotti, ha crescut sota la direcció de Gennaro Gattuso i especialment amb les incorporacions d’un mercat hivernal, aquest sí, molt ben aprofitat. «És un equip que té un pla, mirant de sortir des de darrere, i després té futbolistes amb grans recursos tècnics que, si connecten bé, et poden fer molt mal», va analitzar el tècnic blaugrana. 

Elogis de Gattuso

Abans del seu primer partit com a entrenador en la màxima competició continental, Setién es va trobar amb la grata sorpresa de rebre floretes del tècnic rival, una cosa que no passa cada dia. «El respecto molt –va assenyalar Gattuso. Va fer una gran feina amb el Betis i ara al Barcelona. Amb Setién estic veient un Barcelona que en els dos últims anys no he vist. Han millorat molt en els últims quatre o cinc partits». Unes floretes que el càntabre va agrair i va tornar, tot i que sense deixar d’apuntar que els dos entrenadors pertanyen a escoles futbolístiques diferents: «Gattuso i jo mirem d’inserir el nostre segell, inculcar als futbolistes els nostres conceptes, però cada entrenador té les seves formes, els seus matisos, la seva identitat».

És clar que més enllà del duel d’estils entre Setién i Gattuso, més enllà fins i tot del xoc entre el Nàpols i el Barça, a San Paolo es deslliurarà una altra confrontació no precisament menor: la que enfrontarà Leo Messi amb l’ombra de Diego Armando Maradona. En el terreny futbolístic, Nàpols és una ciutat consagrada a mantenir viva la memòria del ‘Pelusa’, l’empremta del qual, 29 anys després de la seva turbulenta tornada a l’Argentina, és present en un munt de gestos quotidians: des del del taxista que al sortir de l’aeroport se senya davant d’una postal autografiada de Maradona («amb afecte, Diego»), com si fos un Sant Cristòfol, fins a les peregrinacions al barri de Forcella per veure, i fotografiar, els enormes murals amb la imatge del D10S dels ‘azzurri’. En cap altre lloc del món afirmar que Messi és el millor jugador de sempre se sembla tant a blasfemar com a la capital de la Campània.

Aturar les heretgies

Potser per aquest afany de preservar el culte monoteista al geni de Vila Fiorito, la primera visita de Messi a San Paolo en tota la seva carrera sembla haver mobilitzat el Nàpols maradonià, una representació del qual es va donar cita ahir davant l’hotel on s’allotja l’expedició blaugrana per respondre amb crits de «Diego, Diego» els càntics de «Messi, Messi». A la ciutat que va elevar el ‘Pelusa’ als altars, no es toleren les heretgies.

Per això va resultar tan sorprenent escoltar el tècnic ‘azzurro’ dir no només que Messi és «el millor jugador del món» sinó que «durant anys ha sigut el millor de tots els temps». Una opinió que, com es podia esperar, Setién comparteix plenament: «Vaig disfrutar molt amb Maradona, ens va fer estimar aquest esport. Però no he vist un jugador que tingui tantíssima continuïtat com Messi».