Cops amb gols

A la rudesa del Getafe el Barça va oposar tota la subtilesa que allotja a les seves estretes alforges. Cops amb gols va ser la resposta blaugrana cap al seu rival, un magnífic competidor que arribava al Camp Nou crescut gràcies als bons resultats (quatre victòries consecutives) i sense cap complex per una proposta futbolística oposada a la blaugrana.

El Getafe va exigir al Barça un sobreesforç. En tots els sentits, sobretot psicològic. El va sotmetre a la tortura d’estar els 90 minuts en tensió, sense permetre’s ni un segon de relaxament, obligant-lo a reduir al mínim qualsevol error. A la lleu distracció, allà hi hauria un rival per aprofitar-se en aquest duel un contra un que va plantejar José Bordalás.

Asfixiat fins al final

Asfixiat va arribar el Barça al final del partit, reclamant l’hora, sentint-se exposat amb el 2-1 després d’haver disfrutat d’una bona estona de dos gols de renda. Va baixar el pistó i ho va pagar, perquè el Getafe mai va desconnectar. Gràcies també a l’anuència de l’àrbitre, que li va tolerar una infinitat de faltes. El Barça va cometre 12 faltes i el Getafe va arribar a les 30, gairebé doblant les 17 de mitjana que té. És el líder en infraccions. Els blaugrana van veure més targetes (3-2). Bordalás també va ser amonestat i el metge madrileny va veure la vermella.   

En el cos a cos no hi havia res a fer, com li va deixar clar Nyom a Ansu Fati en el primer contacte, així que el Barça va haver d’esprémer tot el seu talent imaginatiu. A partir de possessions llargues va voler prendre el control del partit, discutit sempre per un Getafe que iniciava la seva pressió en els centrals blaugrana. Ter Stegen va ser un magnífic i valuós desembussador per jugar-se passades que a altres porters els causaria una arrítmia.

El toc de Ter Stegen

El toc de Ter Stegen no desentona en absolut del de qualsevol company de camp. Era l’únic lloc, l’àrea de l’alemany, on el Barça tenia superioritat numèrica. En els orígens, amb els altres jugadors igualats. Fins que no va tenir la paciència de cosir passades amb certa regularitat no es va tranquil·litzar el Barça. Va passar quan havien transcorregut 20 minuts de partit. Abans es va haver d’adaptar a les condicions que va imposar el Getafe, amb un parell de pèrdues greus, la lesió d’Alba i el gol anul·lat a Nyom a través del VAR.

No hi hauria cap altra sortida que apropiar-se de la pilota per més incòmode i desagradable que fos, ja que el simple fet de tenir-la implicava estar en perill: de l’error propi o del cop aliè. El carrusel de passades va tranquil·litzar el Barça. Va ser el mitjà per arribar a l’objectiu: els gols. Bells exemples de l’estil blaugrana per reivindicar un mètode propi per guanyar partits.

Inferioritat a l’àrea

No obstant, la profusió de passades va despertar xiulets a la grada, que es removia inquieta al veure la pilota més a l’àrea de Ter Stegen que a la de Sòria. El Barça es va presentar molt esporàdicament i en situacions d’inferioritat numèrica. Només per marcar.

Dos gols magnífics de precisa enginyeria tècnica de l’antiga fàbrica barcelonista: sobretot, l’1-0, amb la passada de Messi a Griezmann. Hi havia tres blaugrana contra cinc del Getafe. El segon va néixer d’un avenç per la dreta, que va continuar a l’esquerra i va acabar de nou a peus del precursor: Sergio Roberto.  

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Coneixent el seu vell enemic Bordalás, amb qui no es va saludar, Setién va ajuntar De Jong i Arthur amb Busquets al centre del camp i va alinear tres puntes, sense guardar-se cap davanter a la banqueta. Bé, en realitat, tenia l’albanès Rei Manaj. D’aquí a uns dies en tindrà un altre. Qui sap si serà Ángel, un altre suplent, però del Getafe. Va reivindicar per si mateix la seva candidatura: va marcar el 2-1 i va poder anotar immediatament el 2-2. Ter Stegen, que per una vegada va fer servir les mans, ho va evitar.

Aquest gol va recordar als espectadors que el partit no estava resolt. Els jugadors del Barça ho sabien perfectament perquè continuaven sentint l’alè al clatell dels seus rivals. I no van deixar de notar-lo fins que van tornar a pujar les escales del vestidor.