Valverde gira full

Com si obeís a un pla meticulosament concebut, Ernesto Valverde va reaparèixer en públic el dia en què es complia un mes exacte des de la seva infamant destitució com a entrenador del FC Barcelona. Ho va fer a San Mamés, territori familiar en el qual el ‘Txingurri’ se sent especialment apreciat; allí, a la seva zona VIP, va rebre el Premio Referente 2020 en el marc de la quarta edició del Bilbao International Football Summit, un congrés que reuneix a la capital biscaïna destacades personalitats de l’univers futbolístic. Valverde va aprofitar l’atmosfera relaxada i benèvola de la cerimònia per trencar el seu silenci sobre la seva sortida del Barça, una ruptura que el tècnic extremeny, fidel al seu tarannà conciliador i una mica introvertit, va abordar sense retrets ni afany de protagonisme.

«¿Per què he sortit? No és una pregunta per a mi. ¿M’agradaria que fos d’una altra manera? Doncs, sí», va apuntar de sortida. I, més endavant, quan el presentador de l’acte, el periodista Axel Torres, li va preguntar per la possible sensació d’atropellament que li va deixar l’acomiadament, va tornar a extremar la prudència per no obrir fronts: «Quan firmes el contracte ja saps que tot dependrà dels resultats i que l’entrenador sempre serà el responsable que al jugador li colpegi al cul la pilota i entri. No penso si he sigut injustament tractat o no. Entenc que es pregunti per això, però del que es tracta al final és de girar full. Mirarem cap a davant; no m’interessa mirar enrere».

La barba d’un home lliure

Poc amic de trepitjar bassals i de passar factures, Valverde, que s’ha deixat d’afaitar la barba potser per remarcar la seva nova condició d’home lliure, va reconèixer que poder entrenar el Barça havia sigut «una sort increïble» i va explicar que aquest últim mes ha volgut viure apartat del futbol, tot i que, tal com ell mateix va reconèixer, «quan estàs posat en un club que va a 200 per hora no pots passar a zero en res». I, en una confidència que potser farà arquejar les celles d’escepticisme als qui desconeguin la seva naturalesa deslligada, va assegurar que des que va deixar la banqueta blaugrana només ha vist un partit de futbol complet: l’Athletic-Barça de Copa. No podia ser cap altre.

Arran d’aquest partit, Axel Torres va creure haver trobat la via per fer que Valverde opinés sobre el joc de l’equip amb Quique Setién, però el ‘Txingurri’ el va complaure només a mitges. O ni això. «El partit de quarts de final de Copa va ser molt semblant al que vam tenir en Lliga a San Mamés. El Barça, dominador; l’Athletic, bé en el primer temps. Aduriz ens va fer un golàs al final, i Williams, també. ¿Que si vaig veure un Barça semblant al meu? Millor no dic res perquè no vull donar peu a cap conclusió que pugui generar polèmica».

Reivindicació de la Lliga

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

A l’hora del balanç del seu pas pel Camp Nou, el de Viandar de la Vera va assumir el pal que van suposar les dues eliminacions en la Champions, a Roma i Liverpool («per a mi, van ser situacions diferents», va comentar), i es va mostrar legítimament orgullós de les dues Lligues malgrat que l’hegemonia blaugrana en la competició en l’última dècada va semblar convertir aquestes victòries en assoliments menors. «La Lliga és el torneig que et diu com estàs, com has funcionat tot un any. Altres tornejos són més especials o tenen més glamur, però depenen d’un partit, d’una situació. El Liverpool, per exemple, ara li dona molta importància a la Premier perquè no l’ha guanyat des de fa molt temps». No es va atrevir a elegir un favorit clar per al títol d’aquest any, tot i que va advertir que «el Madrid està fort i molt enfocat en la Lliga».

I, respecte als seus propis plans de futur, període de descompressió i horitzons oberts. La idea inicial era passar un temps aturat i aprofitar-lo per «estar amb altres entrenadors, xerrar amb ells, confrontar temes...», però sense fixar terminis, ni limitar expectatives ni adoptar l’interès futbolístic com a únic criteri. «Encara no ho tinc gaire clar. La veritat és que m’agrada fer coses rares, una aventura estranya. Em diuen la Premier i jo dic que m’agradaria anar a Austràlia. Mira, quan Iniesta em va comentar que aniria al Japó...». Valverde somriu.