El Barça de Setién guanya i agrada

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 19 de gener del 2020. 23:57

0 Comentaris

Possessió, triangulacions, parets, passades al primer toc, arribades per fora, pressió alta..., conceptes que un dia van ser els dogmes sobre els quals el Barça va edificar la seva església futbolística i que els fidels havien anat oblidant com s’obliden les joguines que ens van fer feliços en la infància. Tot això va tornar al Camp Nou amb la intensitat d’una borrasca cantàbrica en el primer partit del que d’ara endavant anomenarem l’era Setién. Agafat a aquests principis feliçment recuperats, l’equip blaugrana va doblegar el resistent Granada en un partit en el qual potser, només potser, el de menys va ser el resultat. El triomf per la mínima, 1-0, pot semblar una fita molt menor, però l’ovació que el Camp Nou va tributar als seus amb el xiulet final revela que els aficionats van veure alguna cosa, com a mínim, prometedora en aquest nou Barça de Quique Setién.

Hi ha qui s’ha entossudit en vendre l’entrenador càntabre com un esteta irreductible el propòsit del qual en aquesta vida no és guanyar títols sinó fer que els aficionats dels seus equips acabin aplaudint les passades horitzontals amb el mateix delit amb què els modernistes del Cau Ferrat aplaudien les postes de sol. Potser per contradir-los, Setién va disposar de sortida un onze d’aquests que feien sortir les forques i les torxes a Twitter en l’època d’Ernesto Valverde, amb Sergi Roberto al lateral dret, Umtiti acompanyant Piqué en el centre de la defensa i Rakitic i Arturo Vidal com a interiors (inserir emoticona de careta angoixada amb gota de suor). La presència d’Ansu Fati a l’esquerra de l’atac, gairebé obligada per les absències de Suárez i Dembélé, era l’única notícia relativament nova a què podien aferrar-se els qui esperaven una cosa semblant a una revolució.

Però quan va començar el partit es va veure que potser sí que hi hauria més arguments a què agafar-se per mantenir viva la flama de la il·lusió. Armat de paciència, el Barça s’aplicava en el naixement de les jugades i aconseguia gairebé sempre una sortida neta, gràcies en bona mesura a la posició de Sergi Roberto, que s’alineava amb els centrals i permetia a Busquets rebre una mica més avançat i jugar en curt com en els seus millors temps. Es diria que Setién havia prohibit als seus jugadors rifar la pilota i això, sumat a una pressió executada amb ganes d’agradar al nou tècnic, generava una possessió abusiva com no es veia des de l’última projecció de ‘L’exorcista’.

El revers ombrívol d’aquest domini gairebé tirànic sobre la pilota era el magre saldo d’ocasions de gol. Amb Jordi Alba i Ansu Fati funcionant com extrems i Messi i Griezmann oferint-se amb llibertat pel centre de l’atac, l’equip insinuava moltes coses sense arribar a concretar-ne cap. Només la juvenil barra d’Ansu, sempre valent a l’hora d’encarar el seu rival, alguns vestigis de l’eterna connexió Alba-Messi i un parell de faltes llançades pel de Rosario van provocar certa inquietud en l’ordenada defensa nassarita, que va viure una primera part bastant més plàcida del que probablement esperava.

Van canviar poc les coses després del descans. Els locals continuaven monopolitzant la pilota sense mostrar símptomes d’impaciència, però el joc es diluïa una vegada i una altra quan arribava als voltants de l’àrea del Granada. Els interiors blaugrana, potser els dos futbolistes amb menys fluïdesa a l’hora de parlar l’idioma del joc de posició, començaven a ensenyar les costures més del compte, de manera que quan el Granada, en el seu únic xut a porteria, va estavellar la pilota al pal, Setién va decidir començar a moure la banqueta.

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Entre els minuts 69 i 70 van ocórrer dues coses importants. Primer, el Granada es va quedar amb 10 futbolistes després que Germán veiés la segona groga per una falta sobre Messi. I a continuació, el tècnic muntanyenc va fer entrar al camp Riqui Puig en substitució d’un Rakitic a qui ara mateix se li endevinen poques possibilitats de mantenir-se com a titular en aquest equip. I va ser precisament el xaval de Matadepera qui va iniciar la jugada del gol després de robar una pilota a la punta esquerra de l’atac. El que va seguir va ser una petita obra d’orfebreria llaurada al primer toc per Busquets, Messi, Griezmann, Vidal i de nou Messi per batre Rui Silva.

No va fer falta gaire més per tancar el partit. L’escandalosa xifra de possessió blaugrana (82%) explica amb eloqüència el que va ocórrer sobre la gespa. Com deia Cruyff, que va debutar com a jugador amb la samarreta blaugrana precisament davant el Granada, si tu tens la pilota, el contrari no la té. Setién va demostrar que aquesta lliçó la té més que apresa.