Bartomeu, ni autocrítica ni complaença

Joan Gaspart, l’últim president del FC Barcelona que s’havia atrevit a destituir un tècnic a meitat de temporada, afirmava que la mentida és un acte moralment acceptable si s’executa per protegir els interessos del club blaugrana. O alguna cosa així. És un principi útil a l’hora de ponderar aquests dies les diferents versions sobre els esdeveniments que han desembocat en el relleu d’Ernesto Valverde per Quique Setién a la banqueta barcelonista. Són relats dispars i sovint difícils de conciliar, per això caldrà concloure que aquí algú no explica tota la veritat, ja sigui per preservar el bon nom de l’entitat (la doctrina Gaspart) o el seu propi.

Josep Maria Bartomeu va entredir ahir que Valverde no té motius per estar sorprès per la seva destitució perquè «ha estat al corrent» de les consultes i deliberacions que «en les últimes setmanes» han portat a la junta directiva a prendre la decisió de canviar d’entrenador. «Fa temps que vèiem que la dinàmica de l’equip era millorable malgrat que els resultats eren bons –va explicar el president–. Aquest fet l’havíem comentat diverses vegades amb Valverde, amb qui manteníem una relació de molta complicitat, i vam decidir canviar a mitja temporada per donar un impuls a l’equip en la segona meitat del curs». I per si no acabava de quedar clar el que pretenia insinuar, Bartomeu va tornar a això uns minuts després: «En les últimes setmanes la dinàmica no era bona. L’equip de l’àrea esportiva va parlar amb ell [Valverde], va estar al corrent de tot i vam creure que el millor era donar un nou impuls a l’equip». No s’espera del ‘Txingurri’ un pronunciament públic per validar o desmentir les paraules de qui fins dilluns era el seu cap, però fonts de l’entorn del tècnic extremeny no deixen dubtes sobre quina és la seva versió dels fets. «Està atònit», asseguren.

La manera d’actuar

No hi va haver ni un bri d’autocrítica en la intervenció del president del Barça, tot i que tant el seu rostre fatigat com el seu llenguatge corporal (va joguinejar nerviosament amb les seves notes en el moment de parlar de Valverde) revelaven una incomoditat que ell mateix va acabar reconeixent: «M’hauria agradat fer les coses d’una altra manera. La nostra manera d’actuar no és la que s’ha vist». Bartomeu és conscient de la imatge d’improvisació i poca traça que ha projectat el club en l’última setmana, però ahir no va assumir cap culpa i va atribuir l’embolic a una filtració de la qual no es va fer responsable.

«Feia temps que parlàvem amb discreció amb entrenadors, però va sortir un nom que no hauria d’haver sortit...». Es referia, és clar, a Xavi Hernández, a qui no va voler citar. I, en realitat, el que «va sortir» no va ser el seu nom, sinó la notícia que Éric Abidal i Òscar Grau havien viatjat a Doha per proposar al de Terrassa que es fes càrrec del primer equip a partir de ja, una oferta que Xavi va declinar però que al divulgar-se va fer inviable la continuïtat de Valverde.

Personalitat «entranyable»

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Malgrat tot, el màxim mandatari blaugrana no va amagar que la personalitat «entranyable» de Valverde feia especialment amarga la ruptura final. «Hem tingut una relació molt pròxima –va remarcar Bartomeu–. Com a persona i com a tècnic ens ha permès millorar a tots. Tothom parla, amb raó, meravelles de l’Ernesto. Ens ha deixat una gran empremta».

Els testimonis d’aquest sentiment compartit d’admiració pels valors del ‘Txingurri’ es van succeir ahir en els comptes de les xarxes socials dels jugadors. Des de Leo Messi («Gràcies per tot, míster. Segur que t’anirà genial allà on vagis perquè, a més de ser un gran professional, ets una magnífica persona») fins a Ansu Fati («t’estaré eternament agraït»), passant per Luis Suárez, Jordi Alba, Sergi Roberto, Arthur, Carles Pérez... Tots van destacar per sobre de tot la humanitat de Valverde, que es va acomiadar del barcelonisme amb una carta mesurada i conciliadora, fidel reflex de la personalitat del seu autor.