28 febr 2020

Anar al contingut

UN PARTIT D'ALTA TENSIÓ

Un Clàssic inusual

El Barça crida els seus aficionats a acudir aviat i sense por a un Camp Nou que estarà blindat

La junta directiva confia que el barcelonisme compatibilitzi la reivindicació i el desig de futbol

Albert Guasch

Un Clàssic inusual

JORDI COTRINA

A les oficines del club blaugrana va tenir lloc aquest dimarts una freqüentada cimera de seguretat, habitual en partits de rellevància, van assegurar des del club. Però res sembla convencional ni clàssic del Barça-Madrid que, presumptament, es disputa aquesta nit. Com en els relats judicials, no està de més afegir-hi l’adverbi del dubte. Totes les parts insisteixen que es jugarà. I així hauria de ser. No hi ha un segon ajornament. Hi ha ganes que a les 20.00 hores comenci a rodar la pilota, ho faci sense interrupcions, i el futbol apaivagui un soroll ambiental que se sentia des de fa setmanes que sempre ha semblat excessiu i interessat. 

Després de la reunió de la junta directiva d’ahir a la tarda, el Barça va fer una crida a la seva gent a acudir al Camp Nou en massa, sense temor, i que ho faci com més aviat millor. I ho va fer remarcant que la reivindicació cívica és compatible amb la disputa del «partit més important de l’esport mundial», segons el portaveu de l’entitat barcelonista Josep Vives.

La mobilització impulsada per Tsunami Democràtic ha provocat una infinitat de reunions de coordinació entre els dos clubs i els Mossos des de fa setmanes. El resultat serà un estadi acordonat a partir de primera hora del matí, amb un nou filtre als afores, escorcolls exhaustius i més de 3.000 agents desplegats.

Però és evident que el que més inquieta el club, malgrat la imatge de serenitat que va voler transmetre ahir, és que es produeixi algun tipus d’incident a l’interior del Camp Nou, «el temple de la llibertat», segons l’èpica definició pronunciada per Vives. La responsabilitat econòmica i disciplinària recauria en el FC Barcelona en cas, per exemple, d’alguna invasió del terreny de joc, la situació més fàcilment imaginable posant-se en el pitjor.

Visualització exterior

Tsunami desitja que es visualitzi a les teles de tot el món el ja famós ‘Sit and talk’, tot i que l’actualitat política sembla deixar la reclamació una mica desfasada en vista dels últims anuncis. Tot i així, molts ulls estaran tan pendents de Messi i Benzema com de la perifèria del camp. Per si s’hi produeix algun moviment sospitós.

En la Junta Directiva d’ahir es va expressar la confiança cega que fins i tot el culer més vociferant en el minut 17 mai sacrificaria l’espectacle del Clàssic per unes accions reivindicatives que consideri legítimes però pernicioses per a l’entitat barcelonista. El portaveu va exterioritzar aquesta idea interna al recordar que l’estadi és un fòrum habituat a les proclames pacífiques. També va assenyalar una sensació estesa a Barcelona que «hi ha hagut interès a instal·lar un relat d’alarmisme».

La plasmació del caràcter excepcional i rar del xoc es produirà unes hores abans del xiulet inicial, quan les comitives dels dos clubs coincideixin a l’hotel Sofia, de l’exvicepresident esportiu Jordi Mestre, i parteixin per separat però alhora, i fermament escortats, cap al Camp Nou. S’espera un trajecte tan curt com plàcid, ja que el carrer estarà tallat fins que els autocars amb els jugadors i el vehicle dels àrbitres hagin arribat a les catacumbes de l’estadi. Hi arribaran abans del que és habitual.

Expressió lliure

Els dos entrenadors van desdramatitzar aquests prolegòmens tan carregats. Ernesto Valverde, que no perdria la calma ni que es veiés enmig d’un incendi esfereïdor, va dir no témer res. «Nosaltres estem tranquils. Quan el 26 d’octubre es va produir la suspensió, volíem jugar i, ara, continuem volent jugar. L’únic que volem és que la gent s’expressi lliurement, respectant tots els altres».

Zinedine Zidane va ser més precís sobre les estridències al voltant del partit. «Al final la gent vol veure un bon partit de futbol; les altres coses són soroll». L’expedició blanca, al final, viatjarà avui mateix a Barcelona. Com sempre, el mateix dia del partit. Dels pocs detalls de normalitat. El que seria desitjable és que la cosa extraordinària anés, també com sempre, a càrrec de Messi.