Valverde redreça el rumb

Són ja sis victòries consecutives del Barça de Valverde. Però si s’amplia encara més el focus es percep la veritable dimensió de la reacció, perquè l’equip ha sumat 13 triomfs en els 15 últims partits, i ha caigut només una vegada (el 3-1 del Llevant) i ha cedit un empat a casa (0-0 amb l’Slavia), que no va tenir cap mal en la trajectòria europea.

A la seva manera, silenciosament i sense estridències ni crits, el tècnic ha fet honor al seu sobrenom (Txingurri en eusquera significa ‘formiga’) per guiar el Barça al seu millor moment. I tot just abans d’un doble duel en només quatre dies que aclariran el seu futur immediat a la Lliga.

El líder visita dissabte Anoeta, un dels estadis més incòmodes que trepitja, per enfrontar-se a la refrescant Reial Societat d’Imanol Alguacil, enfilada a la quarta posició, instal·lada a la zona Champions, empatat a punts (27) amb el Getafe, que és cinquè. I dimecres que ve rep el Madrid al Camp Nou. Dos partits que aclariran dubtes sobre un Barça que va ressorgir després d’un inici horrible.

Més intervencionista

Valverde ha redreçat sigil·losament el rumb d’un equip que va començar amb mala pinta. Ni la coartada de no tenirMessial principi, unit a les absències per lesions musculars també deLuis SuáreziDembélé, li valien al tècnic.

S’ha mostrat més intervencionista que mai, capaç fins i tot d’adoptar mesures que li semblaven inusuals. La marginació de Rakitic, una de les seves vaques sagrades en les dues primeres temporades, continua sent un dels grans misteris per desxifrar. Avui encara ho és.

El ‘factor Rakitic’

Va tornar el croat al centre del camp (Dortmund, Atlètic, Mallorca i Inter) i i l’equip, com si fos un trencaclosques, va anar unint les peces per trobar els automatismes perduts deixant, per exemple, la millor versió de Sergi Roberto. Però no d’interior com intuïa Valverde l’estiu passat sinó de lateral dret, la vella posició que li va descobrir Luis Enrique.

Hi va haver un moment, i no fa tant temps (va passar en les tres setmanes inicials de novembre), en què el Barça vivia, o sobrevivia, amb gols que naixien sempre a pilota aturada. Ara, en canvi, els gols flueixen en accions col·lectives, sincronitzades cada vegada més les estrelles de l’atac,malgrat que el trident Messi-Suárez-Griezmann encara continua sense conèixer-se del tot.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Però ja emeten senyals de certa química, per sobre, és clar, que sopin junts amb les seves respectives parelles o que Antoine begui a la mateixa canya de mate que utilitza cada dia l’uruguaià. El problema és que ni tan sols un majestuósTer Stegenpot tancar la seva casa com acostumava a fer-ho: només cinc partits de 15 amb porteria a zero.