¿Què li queda per aconseguir a Messi?

Leo Messi devora rècords amb l’avidesa d’un forat negre. La sisena Pilota d’Or que va rebre dilluns a París s’afegeix a una impressionant llista d’assoliments i plusmarques que garanteixen al capità del FC Barcelona una luxosa mansió de vidre a l’Olimp futbolístic. Als seus 32 anys, Messi comença a fer balanç i a reflexionar en públic sobre la imminència del moment de la retirada; sap que té a l’esquena una carrera d’una riquesa sense parió, però no deixa de pensar que encara li queden reptes per afrontar i objectius per complir. Alguns probablement s’escaparan, però d’altres semblen estar a l’abast del seu prodigiós peu esquerre.

L’argentí parla de tot això en l’entrevista que la revista ‘France Football’ inclou en el seu número especial sobre la Pilota d’Or. «No canviaria res del que ha passat en la meva carrera –assegura Messi–. Amb el Barça ho he guanyat tot. És clar que m’agradaria aconseguir alguna cosa amb l’Argentina. Això continua sent un somni. Però, bé, aquest és el destí que Déu m’ha donat. No puc fer més».

Una espina clavada

L’equip nacional és la gran espina clavada al costat del millor futbolista del planeta. Després d’haver portat l’albiceleste a la conquesta de la Copa del Món sub-20 el 2005 i a la medalla d’or olímpica a Pequín 2008, Messi no ha aconseguit aixecar un trofeu amb la selecció absoluta. Es va quedar a les portes en el Mundial del Brasil, el 2014, i també en les edicions de la Copa Amèrica del 2007, 2015 i 2016, però en tots els casos va caure en la final. Avui ja no s’atreveix a vaticinar si tornarà a intentar-ho per última vegada en la Copa Amèrica del 2020 o, fins i tot, en el Mundial de Qatar del 2022. «No penso en el futur –declara a ‘France Football’–. Sempre he funcionat així, i ara, encara més. Visc al dia. El futur per a mi és demà i no miro més enllà».

En qualsevol cas, no necessitaria mirar molt més allà de demà per entreveure uns quants rècords que sí que té a l’abast. Un d’aquests, per no sortir de l’àmbit de la selecció, és el de convertir-se en el futbolista argentí amb més internacionalitats de la història. Amb 138 partits disputats, n’hi queden només nou per igualar el registre del seu excompany Javier Mascherano, de manera que aquesta marca caurà amb tota seguretat.

Xavi, a l’horitzó

Si les lesions no s’interposen, també és molt probable que superi Xavi Hernández com el jugador que ha vestit més vegades la samarreta del Barça en partit oficial. 701 n’acumula Messi, davant les 767 del centrecampista de Terrassa, que va abandonar el club als 35 anys. En condicions normals, el ‘sorpasso’ en aquesta categoria s’hauria de produir al llarg de la pròxima temporada.

Un altre desafiament en el punt de mira del capità blaugrana és el de passar a encapçalar la llista dels màxims anotadors en la història de la Champions League. L’argentí, segon ara mateix en el rànquing, ha marcat en la competició europea 114 gols en 140 partits, a una distància assequible dels 127 gols en 167 partits que presenta el portuguès Cristiano Ronaldo, amb dos anys més.

Pelé, Gento, Alves, Casillas

Més reptes factibles: ser el futbolista que ha marcat més gols per a un únic club (614 de Messi amb el Barça, davant els 643 de Pelé amb el Santos), igualar o superar el rècord de campionats de Lliga conquerits (amb 10 victòries, és a dos de Paco Gento) i convertir-se en el jugador amb més títols en el seu palmarès (n’atresora 34 i li’n falten cinc per atrapar Dani Alves). Una mica més complicat serà que pugui assolir la xifra de 181 partits disputats en la Champions per Iker Casillas (n’acumula 140) i les sis Copes d’Europa guanyades per Gento (en té quatre).

Són totes conquestes que marcaran sens dubte els últims anys de la miraculosa carrera esportiva de Lionel Andrés Messi Cuccittini. Una recta final que el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, intueix encara llarga. «Parlo moltes vegades amb en Leo i sé que li queda encara molt per jugar –va assegurar dimarts a la matinada a l’arribada de la delegació barcelonista a l’aeroport del Prat–. Crec que hi ha Messi per a estona». Que així sigui, pel bé del futbol.