El Barça també es desfà a Europa

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet / Barcelona

Per què confiar en El Periódico

05 de de novembre del 2019. Actualitzada 06 de de novembre del 2019 a les 09:00

0 Comentaris

Si s’hagués de triar una jugada per resumir el que es va esdevenir en el partit que el FC Barcelona i l’Slavia de Praga van disputar al Camp Nou, podríem recórrer a la passada amb el cap que Arturo Vidal va fer en el minut 33 des del terra. L’acció no va anar enlloc, però l’afició blaugrana tampoc va tenir gaires més ocasions d’aplaudir els seus i ho va celebrar com si fos un gol. Uns seguidors que no fa tant s’extasiaven amb el joc del seu equip i deixaven anar sospirs d’admiració davant la concatenació de passades horitzontal s’aferraven ara a un toc amb el cap realitzat en posició de decúbit pron. No sé quins altres senyals fan falta per advertir que l’admirat futbol del Barça d’anys enrere es dirigeix avui cap a una apocalipsi imminent. ¿Gossos i gats cohabitant, com a ‘Els caçafantasmes’?

El xoc va finalitzar amb empat a zero. El Barça no es quedava sense marcar al seu camp des d’un partit contra el Getafe el febrer del 2018. En els moments previs al partit, durant el preceptiu ritual d’intercanvi de regals i encaixades, Tomás Soucek, capità de l’Slavia, va entregar a Leo Messi un banderí del seu conjunt, però, posats a portar un ‘souvenir’ de Praga, potser hauria sigut més útil que obsequiés el Barça amb un exemplar del llibre ‘Cartas a Olga’, del dramaturg Václav Havel, primer president de la República Txeca. «‘La tragedia del hombre moderno no es que sabe cada vez menos sobre el sentido de su propia vida, sino que se preocupa cada vez menos por ello’», apunta Havel en aquesta recopilació de textos escrits a la presó. Una cosa semblant podria dir-se de l’equip d’Ernesto Valverde: ni sap a què juga ni sembla que li importi gaire no saber-ho. Una tragèdia, en efecte.

A compte de Messi

Els blaugranes van comparèixer en una disposició de 4-2-3-1, amb Messi rondant pel centre de l’atac i Dembélé, Arturo Vidal i Griezmann encarregant-se, suposadament, d’obrir esquerdes en la defensa de l’Slavia. El pla no va funcionar. Amb Busquets i De Jong desactivats per les marques individuals dels txecs, el Barça només va trobar camins cap a la porteria de Kolar activant Semedo a la banda dreta o donant la pilota a Messi perquè, desentenent-se del joc de l’equip, fes la seva màgia. I a punt va estar l’argentí de trobar un conill al barret de copa quan en el minut 34 va culminar una prodigiosa jugada en solitari amb un xut a la creueta.

Va ser el millor moment dels locals en una primera meitat terrible, en la qual l’animós equip de Praga arribava una vegada i una altra, amb molts homes i summa facilitat, fins a l’àrea de Ter Stegen, mentre l’atac barcelonista, Messi al marge, s’expressava a través de les erràtiques conduccions de Dembélé, la insuportable lleugeresa de Griezmann i les corregudes sense sentit de Vidal.  

Millor segona part

El joc blaugrana va millorar una mica en el primer tram del segon temps, ja amb Sergi Roberto al carril dret i Semedo desplaçat a l’esquerre per cobrir l’absència de Jordi Alba, que es va quedar a la caseta per problemes físics. L’empenta local va obligar Kolar a lluir-se davant Griezmann i a punt va estar de reflectir-se en el marcador en una jugada en la qual Vidal va rematar a la xarxa una assistència de Messi, que havia rebut una exquisida passada de De Jong en una posició lleugerament avançada. El VAR va ratificar el fora de joc.  

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Però no van tardar a reaparèixer els problemes d’abans: poca contundència en defensa, nul·la pressió amunt, falta de fluïdesa al centre del camp... Orfe d’estímuls positius, el Camp Nou va intentar il·lusionar-se amb l’entrada al camp d’Ansu Fati per a sustitutuir Dembélé, el jugador indesxifrable que, dos anys i mig després d’haver aterrat a Barcelona, continua sent un misteri embolicat en un enigma ficat en una bossa de plàstic i llançat al fons del llac com si fos Laura Palmer. El jove jugador del planter va deixar algun detall, com una deliciosa passada amb l’exterior que Messi va rematar en carrera al cos de Kolar, però la sort del partit estava decidida.

El Barça continua al capdavant del grup F, però després d’haver perdut una magnífica ocasió de deixar encarrilada la classificació. Ja ni tan sols pot esgrimir que el Camp Nou és un fortí inexpugnable. L’apocalipsi s’acosta i sembla que a ningú no li importa gaire.