UNA VICTÒRIA AMB DUBTES

El desconcert continental del Barça

L'equip blaugrana lidera un dels grups més durs de la Champions, però el seu joc emet senyals inquietants

marcosl50545842 23 10 2019 23 october 2019  czech republic  prague  barcelon191023231337

marcosl50545842 23 10 2019 23 october 2019 czech republic prague barcelon191023231337 / Ond ej Deml CTK dpa

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

A Praga va néixer l’entorn, segons el va patentar Johan Cruyff fa ja 27 anys. Va passar el 1992 després d’una derrota contra l’Sparta de la capital txeca. A Praga, i després de la soferta victòria sobre l’Slavia, tambées va sentir una frase nova en l’imaginari culer («hem de parlar d’algunes coses», va dir Ter Stegen)encara que es dubta, per descomptat, que tingui tant recorregut històric com la de Cruyff, que encara té vigència. El Barça viu en una curiosa contradicció. Mana en un grup dur de la Champions (suma set punts de nou de possibles després de guanyar l’Inter a casa i l’Slavia fora i empatar amb el Dortmund a Alemanya), però emet senyals inquietants i tenebroses sobre el seu joc.

Tan inquietants resulten que ni el triomf a Praga va alleujar aquests dubtes. Fins i tot va exercir l’efecte contrari, perquè Ter Stegen, que no és capità ni porta el braçalet però es comporta al camp i davant dels micròfons com si ho fos, va dir prou. N’hi ha prou de veureun Barça desequilibrat, incapaç de governar els partits fora del Camp Nou,sotmès a les tempestes que li arriben en qualsevol partit. Ja sigui la tradicional empenta alemanya que gairebé el tomba a Dortmund, i que va obligar Ter Stegen a iniciar la seva sèrie de miracles parant fins i tot un penal; davant de l’espectacular inici de l’Inter al temple blaugrana, que va silenciar l’equip i el públic culer,o aquells dramàtics minuts finals a casa de l’Slavia que van deixar una imatge vulgar i pobra, empetitint pilotes sense cap personalitat, penjats de les mans del colós alemany i vivint de gols de rebot de les defenses adversàries, el segon millor davanter del Barça en aquesta Champions en aquestes tres últimes temporades.

Gestos de derrota

L’equip de Valverde va guanyar a Praga, però va tenir la gestualitat posterior d’una derrota dramàtica. Males cares. To seriós d’autocrítica de Ter Stegen («no hem jugat al nivell en què volíem estar, m’agradaria parlar primer amb els que han estat al camp, va dir) iMessi i Suárez abandonant amb gest contrariat la gespa sense ni tan sols acomiadar-se dels aficionatsblaugranes que havien viatjat fins a Praga per recolzar l’equip. Molestos tots, malgrat el triomf. Molestos perquè estan escaldats (Roma, primer, i Anfield, després, són ferides que mai cicatritzaran) i no han après encara la lliçó, per molt que Valverde, curós ell amb la crítica, digués que hi ha nits en què «toca baixar al fang». Enfangat va sortir el Barça, esbufegant d’alleujament, però enfurismat amb si mateix.

No es tracta només de córrer ni tampoc de comptar els quilòmetres. És, en realitat, un problema molt més profund. Un assumpte futbolístic. Però està mesurat que el Barça va ser l’equip que menys va córrer en la passada jornada de la Champions,completant 100,40 quilòmetres, mentre l’Slavia, el seu rival, va arribar fins als 115,84. Tot i així, la crisi de joc transcendeix aquestes xifres. A Praga, sense anar més lluny, es va assistir a aquest desconcertant rostre que presenten els blaugranes a Europa.

Un equip fracturat

Notícies relacionades

Va començar dominant el partit, sent un equip equilibrat i solidari, al punt que el gol inicial de Messi semblava fins i tot poc premi. Després,es va transfigurar de tal manera que va ser un Barça fracturat, que es parteix amb tanta facilitat i allunya cada jugador de la seva millor versió, ja sigui en la defensa, amb estranys errors individuals, o fins i tot en l’atac, on Suárez va malgastar tres clares ocasions de gol, tot i que va ser fonamental la seva recerca d’una pilota que no anava enlloc fins que va tocar al cos d’Olayinka per firmar el decisiu 1-2. ¿I el centre del camp? Hi eren els que hi havien de ser (Busquets, De Jong i Arthur) per garantir el control a través de la possessió. Però si alguna cosa no va tenir el Barça va ser control i govern del partit.

Tan malament el van veure ells que fins i tot Ter Stegen, prudent com de costum en el seu discurs, va haver de canviar el to. «És necessari parlar d’algunes coses». D’això en tindran temps a partir de diumenge, perquè aquest cap de setmana no hi ha clàssic. O resolen aquestes coses o Europa els tornarà a castigar.

Temes:

Champions