El Camp Nou s'enemista amb Suárez

Luis Suárez s’ofusca i el Camp Nou s’enfada. No és la primera vegada que l’estadi blaugrana mira amb recel el 9. Però sí que és la primera vegada que ho fa tan evident. No va ser tot el públic, això és cert. Tot i que quan el davanter uruguaià va abandonar el camp per deixar el seu lloc al juvenil Ansu Fati, un important sector el va xiular. En realitat, l’havia xiulat, tot i que de manera molt més discreta, prèviament, en un parell d’ocasions. I quan Suárez deixava la gespa es van sentir més aquests xiulets cap a un jugador que estava barallat amb si mateix.

Des del fons de la Grada d’Animació es van sentir, això sí, càntics d’ànim en favor de l’uruguaià. Però ningú va posar en dubte el valent (i necessari) canvi de Valverde per agitar un Barça que s’estava apagant davant del Vila-real. Ansu per Suárez. Un adolescent de 16 anys per un veterà golejador de 32. «El Luis és un jugador que ha estat lesionat, que ha d’agafar la forma ara partit a partit», va dir el tècnic per justificar-lo. No li falta raó. No s’havia entrenat ni dues setmanes quan va haver de debutar en la Lliga a San Mamés.

«És un jugador que sabem que, amb el temps i quan agafa la forma, ens ajudarà molt» (Valverde)

Amb prou feines va estar mitja hora al camp. Va patir una lesió muscular al soli de la cama dreta, la mateixa que va tenir el seu amic Messi, i va desaparèixer de l’equip. «Sabem el que ens dona el Luis», es va afanyar a assegurar Valverde per defensar-lo. «L’any passat ja eren molt recurrents les preguntes sobre ell, especialment al principi de temporada, sobre si marcaria o no. Però, al final, és un jugador que sabem que, amb el temps, i quan agafa la forma, ens ajuda molt i marca gols. Però tot té el seu procés», va reconèixer l’entrenador.

Arrencades difícils

A Suárez li costa molt arrencar. I a Suárez, que no ha marcat fora de casa en la Champions des del setembre del 2015, se’l mira amb recel al començament del curs. Ja l’havien xiulat alguna vegada. Però no tant com dimarts passat contra el Vila-real.

Fins i tot Luis Enrique va haver de sortir al seu dia a donar-li suport. «¿Luis Suárez, gras? No, no, no. Està en el seu pes. Jo mai el vaig veure al Liverpool escanyolit i finet, eh... És un cos potent, però si voleu li fem una liposucció i ho podem valorar», va dir el tècnic asturià amb ironia fa justament quatre anys. A finals de setembre del 2015.

L’època més dura per al 9. En la temporada 2015-2016 només havia marcat un gol en les cinc primeres jornades de Lliga; en la 2016-17, quatre; en la 17-18, en què va tenir problemes al genoll, només un, en la 18-19, tres. Ara, malgrat la seva lesió muscular, n’acumula dos, els que li va marcar al València sortint de suplent.

«El Luis està bé, l’altre dia va fer dos gols. D’això fa molt pocs dies», va recalcar Valverde, assumint, alhora, que es notava el «cansament» per haver jugat dos partits en tot just quatre dies. Sense pretemporada en condicions (l’uruguaià sí que va anar als Estats Units, tot i que no va estar en la inicial al Japó), torna a estar sota sospita.

10 rematades (5 a porta) i 2 gols

I ell és el primer a saber que no està gens fi. S’enfada quan falla un control i es trasbalsa quan se li escapa una pilota que hauria pogut ser gol. «En el cas de Luis ha estat un mes parat, un mes lesionat. Ha d’anar agafant la forma segons va avançant la temporada, jugant partits. Quan jugues tan seguit, costa», va advertir Valverde. «Cal donar-li suport. Ha sigut resolutiu i ho continua sent. Té una història guanyada en el club com a golejador, és el tercer màxim golejador de la història», va apuntar el tècnic.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Suárez, mentrestant, va desfilar preocupat camí dels vestuaris. En aquest irregular inici de temporada, en què ha comprovat que el Camp Nou el mira de mala gana, ha fet 10 rematades –5 de les quals a porteria– i dos gols. Tots dos contra el València. Fora de casa, arrossegat per aquest Barça deficient, no ha tingut cap pes en atac.

Luis Suárez sap que amb aquesta «història guanyada», com va dir Valverde, no en té prou. Ha de construir una nova història, superant aquells setembres que el torturen per enterrar, alhora, el recel que va despertar en l’afició l’operació al genoll que li va impedir jugar la final de la Copa el maig passat. Si no marca, l’enemistat augmentarà. Necessita, com sempre ha sigut en la seva carrera, els gols per fer callar el murmuri i els xiulets.