Ter Stegen i punt

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet / Dortmund

Per què confiar en El Periódico

17 de setembre del 2019. Actualitzada 18 de setembre del 2019 a les 01:05

0 Comentaris

Ter Stegen ‘über alles’. En un partit marcat a priori pelretorn de Messii per l’històricdebut europeu d’Ansu Fati, el porter alemany es va aixecar per sobre de tots per sostenir el FC Barcelonaamb una actuació colossal. En plena polèmica per unes justificadíssimes declaracions sobre la seva anòmala suplència en la selecció germànica,Ter Stegenva tornar al seu país per tancar el debat amb no pas menys de tres intervencions decisives (inclosa la parada d’un penal) i va permetre al seu equip sortir deDortmund amb un empat per al qual els jugadors de camp havien fet més aviat pocs mèrits.      

La providència havia decidit que el primer partit europeu del Barça post-Anfield es jugués en un escenari tan exigent com el Signal Iduna Park, amb la seva demencial tempesta de decibels i el seu intimidador mur groc. I contra un rival de categoria, el Borussia Dortmund de Mats Hummels, Marco Reus, Jadon Sancho i companyia. Semblava una bona oportunitat de foragitar els fantasmes i començar a restaurar la confiança de l’equip (no es gira full d’una destrossa com la d’Anfield guanyant al camp del Ludogorets, amb tot el respecte que mereix l’esforçat equip búlgar), i així va semblar entendre-ho també Ernesto Valverde, que, en vista de la comprensible absència de Messi l’onze inicial, va resistir la temptació d’abrigar-se amb quatre centrecampistes i, en una aposta de risc que cal reconèixer-li, va repetir l’alineació de dissabte passat contra el València. Això és, ambAnsu Fati.

Debut històric

L’adolescent guineà es convertia així, als seus 16 anys i 321 dies, en el jugador més jove que ha disputat un partit de la màxima competició europea amb la samarreta blaugrana. I, en aquest punt, el conte de fades que Fati va començar a protagonitzar fa tres setmanes hauria de seguir amb una enlluernadora actuació del juvenil i, potser, amb el gol que li hauria donat el rècord de precocitat anotadora en la història de la Champions. Però la realitat, ai, tenia altres plans. I no per culpa d’Ansu Fati, que lluny d’intimidar-se va demanar focus des del primer moment, sinó peldiluït to general de l’equip blaugrana, que, en uns primers 45 minuts per oblidar, va condemnar a la irrellevància el joc d’atac del Barça.

Més ben plantat al camp i empès pels rampells de talent de l’explosiu Jadon Sancho, el Borussia Dortmund arribava amb certa comoditat a l’àrea visitant, tot i que una vegada allà tenia menys definició que una pel·lícula de Cinexin. I tot i així, va estar a punt d’obrir el marcador en el minut 25, quan Ter Stegen va guanyar un mà a mà impossible aMarco Reus. No seria l’última vegada que es veurien les cares. Ni la penúltima, de fet.

El partit continuava sense rebre notícies del Barça. Busquetsnaufragava al centre del camp,De Jongno trobava el lloc,Arthures cansava de fer voltes sobre si mateix a l’espera d’algun moviment interessant dels de davant i els laterals ni pujaven ni tapaven. El panorama es va complicar encara més quan en el minut 40 Jordi Alba, víctima d’una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra, va haver d’abandonar la gespa i va ser substituït per Sergi Roberto.

Tornada de Messi

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

A la segona meitat amb prou feines van canviar les coses.  I si van canviar, va ser a pitjor. Abstret al veureMessi escalfar per la banda, l’equip blaugrana va fer un pas enrere i va permetre que els jugadors del Dortmund comencessin a transitar per l’àrea amb certa assiduïtat. En una d’aquestes, Semedo va fer una trepitjada a Sancho i el romanès Hategan va assenyalar els 11 metres. El desenllaç ja el sabeu: xut de Reus i estirada inversemblant de Ter Stegen, que va treure la pilota amb la mà esquerra. I, atenent aquest refrany alemany d’origen bíblic que diu que les coses bones venen de tres en tres, en el minut 77 el porter blaugrana va tornar a negar-li el gol a Reus per tercera vegada.

Aleshores, Messi ja feia una bona estona que era al camp, però la seva participació va resultar a la fi tan discreta com l’irreconeixible joc del Barça. Potser tot es deu a un trastorn d’estrès posttraumàtic. Hi ha ferides que tarden a guarir.