Athletic-Barça: El toc al centre del camp

1. Contra el físic, més tècnica

El Barça no pot competir amb la força superior de l’Athletic. El millor antídot contra un físic incomparable és la tècnica. L’astúciapermet augmentar la velocitat de la pilota, i Valverde va optar per reforçar l’endèmica virtut del Barça: eltoc. Va elegir per al centre del camp els tres futbolistes més precisos.

Aquest toc que al·ludeix a lafinoren el contacte també va ser un toc en sentit figurat. ARakitic i Busquets, indiscutibles. Fins ahir, quan aquesta condició gairebé inviolable detitularses va debilitar quan Valverde va escriure els seus noms entre els set suplents. L’any passat van ser els que més partits van disputar. En aquest, comencen a la banqueta. Arturo Vidal iArthur, uns altres dos contendents per un lloc, es van quedar a Barcelona.

Valverde havia utilitzat la combinació de San Mamés després del descans contra elVissel Kobe i va ser a la titular en la golejada alNàpols. El funcionament (acompanyat pel 4-0 del resultat) el va haver de convèncer com per repetir en un escenari més delicat (San Mamés) i un context més compromès: la Lliga.

2. El Barça avança quan l’Athletic recula

Els tres van comprovar les dificultats més grans. Encara és agost, però ha acabat la pretemporada, i Bilbao mai va ser un lloc de guant blanc. A sobre, estaven eninferioritat numèrica. Sergi Roberto, De Jong com a migcampista i Aleñá es van enfrontar acinc centrecampistes. Van tenir més la pilota malgrat la pressió de l’Athletic, però no van poder aprofundir. Només van trobar recolzaments enrere, però no davant, i l’equip no va avançar fins que l’Athletic es va retardar després del descans. El Barça va xutar una vegada (Suárez) i per una concessió blanc-i-vermella.

Aleshores, Valverde va recuperarRakiticper agitar el centre del camp. El sacrificat va ser Aleñá. Juntament ambRafinha, que ja havia entrat en lloc de Suárez, hi va haver un cinc contra cinc. Els blaugranes es van situar a diferents escales (Sergi Roberto va passar a l’esquerra) i hi va haver algunes passades verticals que van superar la línia. Però davant hi havia el mur defensiu de l’Athletic, edificat a la frontal de l’àrea. Una arribada de Rakitic als núvols (cap de De Jong) va ser l’acció més sonada.

3. La lesió de Suárez canvia la davantera

Dembélé a la dreta, Suárez al centre i Griezmann a l’esquerra. Abans del descans, la combinació de l’atac es recitava així: Rafinha, Griezmann, Dembélé. Va acabar amb Carles Péreza la dreta –l’únic davanter nat a la banqueta, ambCoutinho a la grada i Messi davant de la tele– iRafinha d’interior.

La lesió de Suárez va forçar el canvi de la composició del trio davanter. L’actuació dels seus integrants també el demandava per la seva inoperància. Dembélé es va aïllar a la dreta com si conegués Iuri de tota la vida, Suárez va esperar pilotes a l’àrea (l’únic que va rematar va ser quan estava ja lesionat) i Griezmann va passar de l’esquerra, on no es va entendre amb Alba, al centre, on va ser un exquisit obsequi per als centrals bilbaïns: no els va buscar ni una vegada l’esquena, no els va tibar, no els va crear ni una incomoditat.

Notícies relacionades

Aduriz despulla el Barça (1-0)

Coutinho marxa cedit al Bayern

Rafinha va ser el millor de l’equip per la seva determinació a combinar i a acabar les jugades. Arrelant un mal partit, el Barça va rematartres vegades al pali va sucumbir amb un golàs al minut 88.