Messi, contra la maledicció de la Copa Amèrica

Messi no té temps de descansar. Ni en té ganes. La seva temporada encara no s’ha acabat. No descansa. Encara afectat emocionalment per Anfield, hi ha coses que no oblidarà mai, i per la final de Copa perduda, l’astre del Barça s’enfunda la samarreta del blanc-i-blau, un equip nou (és el debut oficial de Lionel Scaloni com a tècnic), però vell.

Vell perquè se sustenta, com en l’última dècada, a Messi, entossudit a guanyar algun títol amb la selecció major, malgrat que s’ha estavellat, un cop rere un altre, contra la mateixa paret. Messi no estarà sol perquè Scaloni, en una acurada barreja de joves i experts, ha recorregut de nou a Kun Agüero, que torna després del Mundial de Rússia-2018, i Di Maria.

A Messi, que està a punt de fer 32 anys (el pròxim 24 de juny), se li comencen a acabar les possibilitats. Busca un triomf redemptor que li torni la paciència que ha tingut amb la selecció. Paciència i impaciència perquè fa justament tres anys, després de perdre la final de la Copa Amèrica contra Xile a la tanda de penals, se’n va cansar i va dir públicament que ja no tornaria a jugar més amb el seu país. “Ho vaig pensar al vestidor. ¡Ja està! S’ha acabat per mi la selecció, com vaig, dir són quatre finals. ¡No és per a mi!”, va exclamar, cansat de tant perdre.

Tres i la del Mundial-2014

Eren quatre finals: tres de Copa Amèrica (2007, 2015 i 2016, la que va desencadenar el seu adeu amb anada i tornada) i, per descomptat, la més important: el Mundial del 2014 perdut en la pròrroga contra Alemanya. Messi es va allunyar de la selecció, tot i que va tornar.

Cansat de plorar amb aquesta selecció amb què ha tingut vuit grans tornejos i zero títols. Quatre Mundials plens de decepció: Alemanya-2006, Sud-àfrica-2010, Brasil-2014, “Déu dirà si em miraré amb la Copa del Món”, ha arribat a dir, i Rússia-2018. Quatre Copes Amèrica amb un balanç idèntic i trist.

Sub 20 i Or Olímpic

El Mundial sub-20 del 2005 en els seus inicis amb el Barça i l’or olímpic de Pequín-2008 són els únics trofeus amb l’Argentina que s’ha endut a casa seva. Massa poc. Una frustració permanent, encara que no es rendeix.

Ho va fer entre llàgrimes fa tres anys quan, a més, va fallar un penal en la decisiva tanda contra el Xile de Bravo. Ha tornat assumint que no són, ni de bon tros, grans favorits al títol, tot i que costi admetre-ho en una selecció que té a Messi en el seu onze.

“No som candidats com altres vegades” (Messi) 

 “No som candidats com altres vegades”, va reconèixer el davanter blaugrana, que es va prendre un llarg temps de reflexió després del fracàs de l’Argentina en l’últim Mundial amb Sampaoli, un tècnic que ara dirigeix el Santos. Però cada viatge amb la selecció ha sigut un camí ple de frustracions, com s’ha demostrat que Scaloni és el cinquè seleccionador que té des del 2014.

Sabella, potser qui el va entendre millor, Martino, amb qui va perdre les últimes finals de la Copa Amèrica i amb qui va viure el pitjor any al Camp Nou, Bauza i Sampaoli han precedit a l’actual seleccionador argentí, que ha iniciat ara el canvi, tot i que sempre de la mà de Messi.

“Hi anem amb la mateixa il·lusió i ganes de sempre, però la realitat és que l’Argentina està passant un procés de recanvi. Per a la majoria és la primera competència oficial”, va declarar el blaugrana a la cadena de televisió TYC Sports. “Però això no treu que l’Argentina anirà a buscar la Copa”, va precisar després.

Tornar a aixecar-se

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

I ell, sobretot, més que ningú, avorrit de tant caure amb el seu país. “La vida es qüestió d’ensopegar-se, aixecar-se i lluitar pels somnis”, va proclamar Messi, que s’ha vist obligat a respondre preguntes incòmodes del seu fill Thiago. “¿Pare, per què et maten a l’Argentina?».

#SelecciónMayor Entrenamiento de hoy. Con ustedes, @aguerosergiokun ⚽️🇦🇷 pic.twitter.com/2s9960jqJh

— Selección Argentina 🇦🇷 (@Argentina) 13 de junio de 2019

La resposta de Messi va ser breu. “Li vaig dir que són alguns, res més. Ell veu vídeos de Youtube i em pregunta això, però no m’importa perquè vull estar amb la selecció”. Per això, no està de vacances a Barcelona sinó iniciant una altra aventura en aquest maleït torneig. “Jo vull guanyar alguna cosa amb la selecció i ho continuo intentant”. Des de 1993, l’Argentina no guanya res. Va aconseguir la Copa Amèrica a l’Equador. Ja fa 26 anys.