Un Barça sense atac ni defensa dona aire al Celta (2-0)

3

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Per què confiar en El Periódico

Vigo 04 de de maig del 2019. Actualitzada 05 de de maig del 2019 a les 00:17

0 Comentaris

Una setmana després que el Barça de Ter Stegen, Piqué, Jordi Alba, Busquets, Rakitic, Messi i Suárez s’adjudiqués de forma matemàtica el títol de Lliga amb una victòria davant del Llevant, el Barça de Cillessen, Wagué, Todibo, Vermaelen, Riqui Puig, Malcom i Boateng va desfilar pel passadís format pels jugadors del Celta i va recollir l’ovació i el reconeixement de l’equip rival per la conquesta del campionat. Va ser una escena un tant estranya, preludi d’un partit igualment estrany, condicionat de prinicipi a final per l’onze inusual que (amb tota la legitimitat i el sentit del món a les portes de la tornada de la semifinal de la Champions League) Ernesto Valverde va posar sobre la gespa de Balaídos.

I condicionat també per la lesió muscular que va deixar Ousmane fora de combat abans que es complís el primer minut de joc, una desgràcia que per la seva enorme transcendència gairebé va convertir en irrellevants els 89 minuts que encara quedaven per davant. La qual cosa va ser una pena, perquè en aquell temps, a més dels gols de Maxi Gómez i Iago Aspas que van donar als de Vigo una victòria vital per a la permanència, van passar unes quantes coses interessants.

El debutant Alex Collado pressiona Aspas en una acció del partit. / miguel vidal

Una d’elles va ser l’aclaparador domini del joc que va exercir el Barça en els primers 25 minuts de la mà d’un centre del camp de pur toc format per Arthur, Aleñá i Riqui Puig, el ‘golden boy’ de Matadepera, que van monopolitzar la pilota davant de la sorprenent passivitat d’un Celta a qui se suposava molt més obligat a empènyer per la seva agònica situació a la taula. Al bon control dels joves centrecampistes blaugrana s’hi sumava a més el fulgurant desplegament en atac del lateral senegalès Moussa Wague, un jugador amb fusta de primer equip.

El problema per als visitants era que, absent Dembélé, totes les seves opcions ofensives passaven per un inoperant Malcom i per aquest exfutbolista germanoghanès que, quan el seu agent li va anunciar a l’hivern que se n’anava a Barcelona, va creure haver fitxat per l’Espanyol. Al veure jugar al Kevin-Prince Boateng actual, a un li passa pel cap aquella frase de Roberto Fontanarrosa quan explicava que tenia dos problemes per jugar a futbol: “Un és la cama esquerra i l’altre, la cama dreta”.

Todibo també es lesiona

El Barça no només flaquejava, i de quina manera, a l’àrea rival (com ja va passar a Osca, la segona unitat es va tornar a quedar sense marcar), sinó també en la pròpia. Per afrontar l’últim tram del curs, el Celta ha adoptat la divisa ‘a nosa reconquista’, en al·lusió a l’alçament popular comandat pel coronel Morillo i el capità ‘Cachamuíña’ que fa 210 anys va aconseguir expulsar de Vigo les tropes napoleòniques, i gairebé es diria que el crit va fer efecte en l’ànim d’Umtiti i Todibo, els dos centrals francesos de l’equip de Valverde, que van fer a Balaídos un partit per oblidar, generosa en badades i imprecisions (per a súmmum de mals, Todibo també va acabar trencant-se).

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Totes aquestes carències van quedar dolorosament a la vista quan el quadro local va decidir prémer una mica l’accelerador, especialment en un segon temps en què el Barça va concedir dos gols (el VAR va invalidar un tercer per un fora de joc ajustadíssim) i no va ser capaç de generar ni una sola ocasió de perill, tota una anomalia per a un equip que ha basat la seva magnífica temporada en una enorme superioritat en les dues àrees.

Dimarts, a Liverpool, tornen els grans.