Les claus tàctiques del Barça-Liverpool: Leo, Marc, Jordi....

1.- Quan el lateral esquerrà és la gran arma ofensiva

El desmarcatge de Luis Suárez en l’1-0 va ser una lliçó que serà estudiada a l’escola d’entrenadors. Igual que la mitja hora final de Messi, que va ser capaç de governar el partit en tota la seva extensió. Va exercir fins i tot de lateral dret, robant pilotes al costat de Piqué, impulsant un equip que no trobava el seu lloc. Estava una mica desorientat perquè no entenia què li passava. Van ser moments de descontrol quan va emergir la figura descomunal de Jordi Alba.

No només per la seva gran assistència quan va detectar el desmarcatge de l’uruguaià, sinó perquè abans va protagonitzar una correcció defensiva estel·lar per evitar el gol de Salah. Aquesta mena de jugades que després s’obliden amb l’enèsima exhibició de Leo.

Però el lateral va sostenir amb energia l’equip, especialment ajudant Lenglet, que va estar sobri, a més de sortir a l’atac per sacsejar un Liverpool que no entenia res. Sabia que Alba entraria per allà. Ho va fer tot perquè no passés. Però va passar. 

2.- Un 4-4-2 cosit just a temps

Per una raó o una altra, els dos entrenadors van triar el vestit més defensiu i conservador que tenien a l'armari. Valverde va escollir Arturo Vidal per modificar el seu tradicional sistema tàctic. Si poses el xilè i fas seure Arthur el missatge és clar. El partit entrava, així, en l’intercanvi de cops que tant li agrada al Liverpool. Però també Klopp va mirar cap enrere perquè va optar per omplir el centre del camp, a més de col·locar Joe Gomez abans que Arnold.

No volia que Jordi Alba guanyés l’esquena a la seva defensa, però el tècnic alemany no va aconseguir ni així, col·locant centímetres i força física, contenir l’allau de futbol ofensiu que va projectar el lateral esquerre blaugrana. La nit no va tenir ni un segon de pausa.

Va ser llavors quan Valverde va notar que el seu equip estava tan descosit que va agafar fil i agulla. Va treure Coutinho i va col·locar Sergi Roberto al el centre del camp per disfrutar de la velocitat de Semedo. Llavors, va ser un altre equip, molt més coherent defensivament, capaç d'arribar a la casa d’Alisson sembrant el caos.

3.– Les mans d’acer de Ter Stegen

Al principi va resultar fonamental pel seu exquisit joc amb els peus, capaç de superar la pressió del Liverpool. Valverde i Klopp van entendre que el centre del camp era simplement una zona de passada. Només això. Res de tocar i tocar. Era pur vertigen, producte, a més, de la pressió asfixiant que va proposar l’equip anglès des del començament. Va ser llavors quan Ter Stegen va esquivar tots els obstacles gràcies a la seva precisió en les passades. Ja fos en curt. O en llarg. Així anava esquivant el Barça la pressió ferotge de l'equip anglès.

Notícies relacionades

Messi guia el Barça fins a les portes de la final

Valverde: "Sabem què ens espera a Anfield, tot està obert"

En aquesta fase del partit el porter alemany va ser una peça imprescindible en atac. On no arribava l’assistència dels centrecampistes, peces gairebé marginals en un partit embogit, emergia la calma de Ter Stegen per aconseguir trobar les línies de passada que tant necessitava per fugir de l’embolic.

Això va ser en la primera meitat. En la segona part, el porter blaugrana va demostrar que té unes mans d’acer amb tres parades monumentals, especialment la que va fer en el xut amb l’esquerra de Salah.