El temple de la felicitat, la casa de la Lliga

El Camp Nou, una nit més, es van convertir en un teatre d’emocions. Va resultar emocionant per inesperat el moment en què el ciutadà culer, eren 91.917 persones reunides al seu temple, va voler recordar el difunt Tito Vilanova. De sobte, van començar a corejar el nom del tècnic que va guiar el Barça a la Lliga dels 100 punts, mentre la «gallina de piel», que diriaJohan Cruyff, estremia les entranyes del vell estadi. 

D’emoció en emoció i ambMessi, un partit més, de suplent, mentreValverdefeia cohabitarDembéléiCoutinhoal mateix onze. Ja va passar a Vitòria. Es va repetir també contra el Llevant.  Idèntic nombre d’oportunitats per a tots dos.

Així ningú es podrà queixar quan els poderosos llums de la Champions, que porten música inclosa, il·luminin el Camp Nou dimecres que ve per rebre el Liverpool a la semifinal europea.

Un rebel sense padrí

Messi no hi era. Vivia més tranquilCoui, per descomptat,Dembelé. Però resulta molt més evident en el cas del malenconiós jugador brasiler, que es va sentir l’amo de l’escena principal, amb més protagonisme que de costum. I no només a la passada sinó, sobretot, a la rematada, com va acreditar llançant una falta al travesser d’un hiperactiuAítor Fernández, el porter del Llevant. Posats a elegir, la pilota acabava gairebé sempre als peus deCoutinho, que no va tenir la punteria ni precisió necessària. 

A l’altre flanc, el dret, Dembélé, un rebel sense padrí (no en té ni tampoc en busca), cavalcava lliurement cada vegada que rebia una pilota en condicions. Estava en joc, i ho sabien tots dos, una plaça per a Europa. Potser Semedo estava en una situació similar discutint el rol de lateral dret. O la velocitat de portuguès o el control i solvència del jugador del planter.

Desenfrenament i calma

 Si algú té la temptació d’imaginar-se el Barça senseMessipotser sigui aquest mes d’abril la millor prova per acostumar-s’hi, especialment perquè no sigui tan traumàtic com serà. ¡Que ho serà! PeròValverde, que ha gestionat amb exquisit tacte el repartiment de minuts de l’estrella argentina, va decidir treure’l a la segona meitat. Ni tan sols se’l va veure escalfar al descans. De sobte, ja s’estava col·locant Leo el braçalet de capità sortint del túnel dels vestidors. Tenia pressa per jugar. La mateixa que tenia el tècnic per ser campió, entossudit a demostrar que l’extraordinari sí que pot ser rutinari

El Camp Nou, una vegada digerida l’emoció que va suposar el commovedor record per aTito, es va alinear, de nou, amb el seu equip per no deixar per dissabte a Vigo el que podia fer ahir. Tots corrien com si el Liverpool no existís en l’immediat horitzó d’un club que necessita reconquistar la Champions, un títol que no veu des de fa quatre anys. Des de Berlín 2015, el Barça ha desaparegut de les portades europees.

Notícies relacionades

Un gol de Messi dona al Barça una Lliga en prosa (1-0)

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Per això el gol només va poder portar la firma deLeo. La rúbrica a una temporada increïble. Però aquest gol va resumir el carrusel d’emocions que va sacsejar el Camp Nou. La carrera contra el món de Dembélé, mentre Coutinho el veia com a suplent en la segona meitat, el desenfrenament defensiud’Arturo Vidal, que es va jugar la cara per donar-li la pilota a Messi. Llavors, el 10 va decidir prendre un xarrup de mate a l’àrea d’Aitor Fernández, que havia fet fins aquell moment 10 parades sense arribar a l’hora de partit. Però amb Messi no va poder. Ningu hi pot.

Després, el Barça es va descontrolar, víctima de tanta emoció, sotmès a un gran nerviosisme, agafat a les mans de Ter Stegen i al pal que el va ajudar quan més ho necessitava. La rutina de les Lligues no impedeix patir fins al final, tot i que governant les àrees, amb Leo i Marc, tot se li va fer més fàcil.