Messi, o la falta letal

Cada falta és un esdeveniment. Tothom sap el que farà Leo Messi. O creuen saber-ho. Però ningú sap desxifrar-ho. Els tres últims partits, tres faltes a Messi, tres gols de falta de Messi. Tots tres diferents. No n’hi ha cap d’igual. És un esdeveniment perquè s’organitzen barreres nombroses (l’Espanyol va arribar a acumular nou jugadors en aquesta penúltima muralla) o s’inventen antídots nous, però tot resulta estèril.

És igual, perquè Messi ha incorporat registres nous a un catàleg que va començar amb poques pàgines i que ara fa cara de llibre enciclopèdic. Tres partits (Betis, Espanyol i Vila-real) i tres gols simbolitzen una altra ratxa perfecta. Només 16 gols havia aconseguit l’astre argentí a les set primeres temporades quan Ronaldinho ja va marxar del Camp Nou. Va heretar la responsabilitat del brasiler. Llavors no tenia l’ofici ni tampoc l’art que atresora en els quatre últims cursos.

“Aquella falta semblava un penal. Per això, és el millor del món. Es podia haver quedat a la banqueta” (Calleja, tècnic del Vila-real)

Els genis també aprenen. No neixen ensenyats, ni si es diuen Messi, capaç d’escriure un ampli catàleg en què s’inclouen fins i tot tractats de física que intenten explicar el que és realment inexplicable.

Arriba Leo al balcó de l’àrea, la pilota s’atura i el futbol entra en una dimensió desconeguda. No és nou que sigui al mateix Messi a qui li facin la falta. Així va passar a Sevilla, on es va guanyar la unànime ovació del beticisme, després al Camp Nou al derbi barceloní i dimarts passat a Vila-real.

Cinc passos i... 

El ritual és sempre el mateix. Planta amb cura la pilota a la gespa. Després se n’allunya abans de retrobar-se amb la pilota. Cinc passos, cos esquerdat fins al punt de fimbrar com si es trenqués, ja que tot el pes està descaradament recolzat a la inclinada cama dreta. Al seu voltant, se succeeixen, mentrestant, petites (i grans) coses que no alteren el mapa mental de la seva falta.

“És l’any de les faltes, però aquesta no va ser tan magistral com les altres dues que ens va fer a Cornellà” (Rubi, tècnic de l’Espanyol)

Els defenses inventen accions diferents per desactivar-lo. De vegades ho aconsegueixen. Va ser el cas, per exemple, d’Álex Moreno, el lateral esquerre del Rayo, que va abandonar la barrera de manera precipitada per anar a buscar el pal dret de la seva porteria. Va arribar a temps de refusar amb el cap el xut de Leo. Aquella contrafalta va ser copiada per l’Espanyol, però Víctor Sánchez no va ser tan diligent com el defensa rayista, entorpit a més en el seu panorama visual per Busquets.

Hi ha diverses barreres. Una és immòbil per molt que saltin els seus integrants. N’hi ha una altra de mòbil: és el defensa que baixa a la porteria, sigui Álex Moreno o Víctor Sánchez. I, finalment, Messi ha provocat l’aparició de barreres terrestres.

Així, es va veure estirat a terra Mandi, el central del Betis, tement que Leo fes passar, com va fer amb el Girona, la pilota per sota. També es va estirar Bacca, el davanter del Vila-real, assistint còmodament ajagut, i des de primera fila, a l’espectacular gol de l’astre argentí a Sergio Asenjo. 

¿I no posar barrera?

“He arribat a pensar a no posar barrera, és una opció que he valorat”, va confessar el porter del Vila-real en una entrevista a TV-3 hores abans del partit, escaldat com estava perquè el 2017 Messi l’havia deixat petrificat amb un llançament pel seu escaire dret. Llavors només va tenir temps de girar el cap per veure la imparable i poderosa trajectòria de la pilota. Dimarts era pràcticament al mateix lloc. Amb idèntic resultat.

“És un luxe haver coincidit amb ell veient-lo jugar cada diumenge” (Setién, tècnic del Betis)

Tan sols un canvi. La falta del 2019 va tocar violentament el pal dret d’Asenjo; la falta del 2017, no. En el fons, és la mateixa, però amb matisos nous que sorprenen idèntic porter. Aquí rau la grandesa de Messi a pilota parada, una acció que ha treballat de forma quotidiana els últims anys.

Quan gira el turmell

Cada gest tècnic de Messi a la falta és una lliçó. Aquella carrera curta i pausada, que no desprèn gens de crispació evoca el pròleg de la tempesta. La mirada està clavada a la pilota perquè el seu radar ha detectat prèviament l’escenari, incloent-hi les tres barreres. Només després de connectar amb el cuir alça el cap per observar el desenllaç final.

Falta, no obstant, el gir de turmell que canvia tot l’escenari. Un gir camaleònic perquè convida a convertir el xut en una falta a l'estil Panenka (Espanyol) o una fuetada com la que va despullar Pau López (Betis) i Asenjo (Vila-real). “El xut de Messi és espectacular, només és al seu abast”, va comentar Aleñá, sorprès com tots per aquest repertori sens fi que exhibeix Leo. En els últims quatre anys la seva eficàcia ha triplicat els registres anteriors, fet que demostra aquesta permanent reinvenció.

En tres d’aquests quatre cursos ha aconseguit la xifra de set gols de falta directa. Ara està a un sol gol del seu rècord històric després d’haver assolit una sorprenent maduresa. “Aquella falta semblava un penal”, va confessar Javi Calleja, l’entrenador del Vila-real. No li falta raó. Quan hi ha una falta al caire de l’àrea, Messi se sent gairebé més còmode que quan planta la pilota a 11 metres.

Notícies relacionades

Embogit empat del Barça

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

L’estrella va feliç cap a un registre que el col·loca en un pedestal inaccessible. Els últims 25 anys, només Ronaldinho havia marcat sis gols de falta directa a la Lliga en una mateixa temporada (2006-07), segons va informar Mister Chip, el compte de Twitter especialitzat en dades estadístiques. Messi ja ho ha fet dues vegades les dues últimes campanyes: 2017-18 i 18-19. És feliç perquè és un artista llançant faltes: 14 han volat a l’escaire dret; 12 a l’esquerre.