Embogit empat del Barça

Es va fondre el Barça, però no es va trencar del tot. Ni de bon tros. Va semblar quedar minimitzat incapaç d’aprofitar una còmoda renda de dos gols acabant destrossat per un Vila-real que va sobreviure amb l’enteresa de Cazorla i la velocitat de Samu. Va semblar trencat quan va encaixar quatre gols i estava destinat a encaixar la derrota que no imaginava. Però sempre queda Messi. I el seu tradicional gol de falta. Sempre hi ha Suárez. En una volcànica nit, va treure un empat, però va llançar un missatge. Ni tan sols perdent 4-2 abaixa els braços, tot i que necessités el geni Leo (supèrbia falta la seva) i del xut furiós de Suárez en l’últim sospir. Va ser literal. Hi ha partits meravellosos per a la gent, que no haurien d’acabar mai.

Va tirar l’uruguaià, va empatar el Barça i es va acabar la nit endimoniada a Vila-real. El partit va estar meravellosament entretingut per al públic i odiós per als entrenadors, sobretot per al blaugrana. No hi havia cap control. Ni del Vila-real, que malviu a la zona tenebrosa de Primera, amb el cor angoixat perquè tem descendir a Segona. Ni tampoc per al Barcelona  que va sortir a l’estadi de La Cerámica amb un equip inusual. Havia passat un quart d’hora i Ter Stegen ja era l’heroi blaugrana amb dues parades prodigioses, mentre Malcom, que va assistir en el 0-1 de Coutinho i va marcar el 0-2 amb un precís cop de cap, disfrutava dels seus millors minuts amb el Barça. Valverde estava inquiet; Calleja, encara més.

Inici boig

És d’aquelles nits on el futbol es carrega qualsevol pla tàctic previ. Als vuit minuts, el Vila-real es posava les mans al cap, desesperat com estava perquè no només veia un poderós Ter Stegen. Tenia la sensació que n’hi havia quatre o cinc sota la porteria del líder.

A un gran cop de cap d’Iborra va replicar l’alemany amb una estirada felina. A l’un contra un de Samu Chukwueze, el descarat jove (19 anys) que va sotmetre  Lenglet a una tortura, va respondre Marc engrandint-se de tal manera que li va fer la porteria diminuta. No s’havia vist aquesta versió tan terrenal del central francès, que formava una estranya parella amb Umtiti. Lenglet, central esquerrà; Samuel, central dretà.

En realitat, Umtiti no va ser en el camp. Lent, apocat, fora de lloc, va viure uns 45 minuts terrorífics, incapaç d’ajudar el seu equip, sentint una estranya sensació d’haver perdut tot el seu encant defensiu. 

Superat el tràngol inicial, l’equip de Valverde va percudir amb encert en l’àrea d’Asenjo.  Dos gols i una rematada al pal de Coutinho abans que Samu fes entremaliadures a la llar blaugrana per ajustar el marcador. No hi havia Messi en el camp. Ni tampoc Piqué. La vida sense Gerard és més difícil per a tothom, inclòs per a Lenglet. Ni cavalcava per la gespa Rakitic. Havia fet rotacions estratègiques el tècnic pensant en la Lliga i en la Champions. Però pensant, sobretot, en les cames d’aquests tres pilars. Un a cada zona calenta de l’equip. El central, el centrecampista i l’estrella.

Messi ho canvia tot

Tot i així, i superat l’ensurt, el Barça va entrar amb energia en el partit guiat pel desequilibri punxant de Malcom, que va gaudir de la seva millor nit blaugrana. Escortat per Suárez, apropiant-se de l’escena ofensiva. Tant dins de l’àrea com fora. Arrossegant, per exemple, a la defensa de tres centrals dissenyada per Calleja, a més de connectar bé amb un agosarat Coutinho. Però la velocitat d’Ekambi, unit a una badada estranya de Ter Stegen (¡és humà!), va provocar l’empat del Vila-real. Com que no hi havia control, una mala passada d’Arthur  en la frontal de l’àrea del ‘submarí groc’ va desencadenar una tempesta a la casa de l’alemany. I del 0-2 al 2-2. Llavors, va sortir Messi.

Quedava mitja hora per acabar el partit. Però tot es va complicar amb el gol d’Iborra  que retratava, una vegada més, el descontrol defensiu del Barcelona. Es va colar sense ser detectat per cap central. De sobte, mirava el marcador i perdia un partit que tenia a la seva mà turmentat per aquest Samu que va disfrutar d’un paradís: espai a l’esquena de Lenglet i Umtiti.

Tan malament ho va veure Valverde que va treure Arthur i Busquets. El partit era ingovernable. El caos va arribar després del 0-2 i va deixar un Barça irreconeixible. Ni va disparar a porteria en la segona meitat quan el Vila-real li va passar per sobre corrent a través de les bales Ekambi i Samu. El pitjor, no obstant, encara havia d’arribar quan Cazorla es va inventar una descomunal passada perquè Bacca despullés Umtiti abans de segellar el 4-2.

Messi es resistia a perdre com va demostrar amb el seu fantàstic gol de falta, un altre més, però aquest inconformista Barça es va rebel·lar amb fúria. Després de la falta va arribar després el córner perquè Suárez, ara sí, rubriqués un empat en un embogit partit. Hi ha punts que saben de cine quan ho tenia tot perdut el Barça. 

Fitxa tècnica

Vila-real: Asenjo (6), Álvaro (5), Funes Mori (7), Víctor Ruiz (6), Mario Gaspar (7), Pedraza (7), Iborra (8), Morlanes (7), Cazorla (7), Samu (9) i Ekambi (8).

Entrenador: Javi Calleja (8)

Canvis: Cáseres (4) per Morlanes (m. 63); Bacca (7) per Ekambi (m. 74); Bonera (s. q.) per Samu (m. 89) 

 

Barça: Ter Stegen (7), Sergi Roberto (5), Lenglet (3), Umtiti (3), Jordi Alba (5), Arturo Vidal (4), Busquets (4), Arthur (4), Malcom (7), Suárez (7) i Coutinho (6).

Entrenador: Ernesto Valverde (5)

Canvis: Messi (7) per Coutinho (m. 60); Aleñá (5) per Arthur (m. 73); Rakitic (6) per Busquets (m. 73) 

Gols: 0-1, Coutinho (m. 12); 0-2, Malcom (m. 16); 1-2, Samu (m. 23); 2-2, Ekambi (m. 49); 3-2, Iborra (m. 62); 4-2, Bacca (m. 80), 4-3, Messi (m. 89); 4-4, Suárez (m. 90)

Àrbitre: Hernández Hernández (6), canari.

Targetes grogues: Álvaro (m. 35 i m. 86), Busquets (m. 38), Lenglet (m. 42), Funes Mori (m. 45), Arturo Vidal (m. 77), Aleñá (m. 83), Messi (m. 84), Sergi Roberto (m. 85), Luis Suárez (m. 89), Cáseres (m. 90)

Targeta vermella: Álvaro (m. 86)

Estadi: La Cerámica.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Espectadors: 19.515