Les claus tàctiques del Madrid-Barça: Dembélé, la clau del tresor

1.- Dues rematades a porta, tres gols

Valverde va modificar el dibuix. I el va modificar d’una manera molt notable, perquè va fer servir un 4-4-2 en el pla defensiu, amb Dembélé retardant la seva posició a l’esquerra per formar una línia de quatre centrecampistes juntament amb Sergi Roberto (dreta), Busquets i Rakitic.

El principal problema va ser que el joc blaugrana es va tornar monòton, trist i, sobretot, lent en la velocitat de la pilota, cosa que permetia al Madrid replegar-se còmodament. De fet, l’equip de Valverde gairebé no va trepitjar l’àrea de Keylor Navas. Va rondar-hi a prop amb dos centrades perilloses, totes dues de Dembélé, sempre des del flanc esquerre. Però no hi va haver possibilitat de rematada perquè el conjunt blanc tenia fortificada tota la zona.

Aquesta aposta conservadora pel 4-4-2 no va evitar que els blaugranes visquessin minuts caòtics al final de la primera meitat. Una primera meitat en què el Barça no va xutar ni una sola vegada a la porteria rival. Però després, en la segona meitat, tot va canviar amb el vendavalDembélé.Dues rematades a porta, tres gols. Una manera diferent de guanyar al Bernabéu, perquè el Barça va dominar les àrees. Va ser contundent a casa deTer Stegeni letal en la deNavas.

2.- Va assistir primer per l’esquerra; després, per la dreta

El partit estava disposat perquè l’estrella fos Messi. I fins i tot per aLuis Suárez, l’autor dels dos gols que van silenciar el Bernabéu. Però qui veritablement va trencar el clàssic de Copa va serDembélé, un jugador indesxifrable. Absolutament incapaç de ser detectat per la defensa del Madrid. En la primera meitat, el tenien sota control. O això creia l’equip deSolari.

Pensava que havia engabiat el rebel davanter francès a la banda esquerra. Així ho va aconseguir llavors, sense intuir la tempesta que li arribaria després, quanDembéléva trobar els espais i va convertir cada desmarcatge en una lliçó tàctica.

El primer gol va arribar després d’un servei de banda deSemedo, encara en camp propi del Barça. Va acabar a l’altra punta del camp ambSuárezfestejant el decisiu 0-1, però el paper protagonista li va tocar aDembélé, que va atalaiar el tresor a l’esquena deCarvajal. Tot va fluir tan ràpidament que la defensa blanca ni se’n va adonar. Així va tenir lloc el primer gol. Va ser per la banda esquerra. En el segon, obra deVaraneen pròpia porta, va arribar per la banda dreta. Aquest és el veritable valor d’un pura sang.

3.- Ter Stegen para amb els peus i amb les mans

Notícies relacionades

El Barça goleja el Madrid a sang freda

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

El Barça estava desconcertat, sense respostes per contenir Vinicius, que va desequilibrar, una vegada i una altra, sotmetent molt aquest doble lateral dret format per Semedo i Sergi Roberto. Sobretot en els instants finals de la primera meitat. Però llavors va emergir la descomunal figura de Ter Stegen, decisiu quan més ho va necessitar el Barça. Primer amb el xut de Benzema, que va desviar amb rapidesa amb la seva cama dreta i així va evitar que el Madrid s’avancés en el marcador. El millor del porter alemany encara havia d’arribar, perquè a l’inici de la segona meitat, encara amb el 0-0 al marcador, va deixar una bonica postal al rebutjar l’enverinat cop de cap deReguilón, un lateral esquerre amb ànima de davanter.

Després van arribar les cavalcades deDembéléi els gols deSuárez, però res hauria sigut el mateix sense les mans (i els peus) de Ter Stegen. Un jugador decisiu en l’estructura de l’equip, fiable en tot moment, sense deixar-se impressionar per l’escenari. És més, el Madrid es va rendir davant de Marc-André, perquè no va saber com fer-lo caure, i els va frustrar de manera que no tenia arguments per batre'l.