El Barça goleja el Madrid a sang freda

El FC Barcelona s’ha plantat a la final de la Copa del Rei de Sevilla després d’haver assaltat el Santiago Bernabéu amb un exercici de precisió assassina ben intimidador. Dues rematades a porta, tres gols. Els blaugranes no han necessitat fer un gran partit, ni tan sols un de bo, per golejar l’etern rival (0-3) i classificar-se per a la seva sisena final de Copa consecutiva. I no només això: amb el seu triomf, ha igualat el Reial Madrid en el còmput històric de clàssics (95 victòries per a cadascun i 51 empats) i ha sumit els blancs en un mar d’incerteses tres dies abans que els dos equips es vegin les cares de nou en el duel de lliga .

Ernesto Valverde ha apostat pel mateix onze que vuit dies enrere havia empatat sense gols davant l’Olympique de Lió, amb Nelson Semedo com a lateral dret; Sergi Roberto en la posició d’interior, i Philipe Coutinho,assegut a la banqueta. Però en aquesta ocasió als blaugranes els ha costat molt desxifrar el partit, incapaços de superar l’ordenadíssim equip blanc, que ha acampat en terreny visitant i s’ha abocat a la pressió amb intensitat i eficàcia.

L’encert de Ter Stegen

Impedit  Busquets per l’aplicació defensiva de Benzema i Modric, el Barça no ha trobat vies alternatives per traspassar la línia de mig camp, més enllà de donar-li la pilota a Dembélé perquè desafiés Carvajal. El francés ho ha intentat, però amb una convicció més aviat discreta. Per allí, l’equip no ha trobat res.

Amb el pas dels minuts, el Madrid ha anat retardant les seves posicions i els de Valverde han començat a governar la pilota, però el seu futbol d’atac s’ha limitat a petites esgarrapades que ningú que hagi conviscut amb un gat podria prendre’s seriosament. Els locals, en canvi, disparaven amb munició real cada vegada que es desplegaven i si la trobada no ha arribat al descans amb avantatge blanc és gràcies, molt fonamentalment, a l’encert de Ter Stegen i a la incapacitat, es podria dir que congènita, de Vinicius per marcar un gol. El brasiler té moltes altres virtuts, però l’encert en la definició no és una d’aquestes.

Autogol de Varane

Semblava que la segona meitat discorreria per camins semblants, però en el minut 50 Jordi Alba ha detectat el desmarcatge en carrera de Dembélé i li ha servit la pilota perquè el francès l’enviés al punt de penal, on Suárez ha rematat de primera a la xarxa. Veient-se fora de la final per primera vegada en tot el partit, els blancs s’han abocat a buscar la porteria visitant, però llavors ha emergit la gegantina figura de Ter Stegen, que en el 61, amb una intervenció prodigiosa, ha evitat un gol que el Bernabéu ja havia cantat després d’una rematada de cap de Reguilón.

Qui ha marcat ha sigut el Barça. O, més ben dit, el Madrid a pròpia porteria, que és, com deia Roberto Bolaño, la manera més elegant de marcar. “Un gol és una cosa eminentment vulgar i molt descortesa amb el porter contrari, que no coneixes i que no t’ha fet res, mentre que un autogol és un gest d’independència”. Aquesta vegada, el gest d’independència ha anat a càrrec de Varane, després que el seu compatriota Dembélé, cavalcant per la banda dreta, tornés a trencar la defensa blanca i enviés la pilota a l’àrea petita, on Suárez esperava amb la canya a punt.

Penal a l’estil de Panenka

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Només tres minuts després, l’ariet uruguaià s’ha plantat una altra vegada a l’àrea local i ha sigut enderrocat per Casemiro. Leo Messi, generós, ha cregut convenient recompensar el formidable partit de Suárez i ha deixat que fos el seu amic el que intentés transformar el penal, cosa que ha fet amb un llançament a l’estil de Panenka. A la casa de Sergio Ramos.

El que ha passat després a penes té rellevància, més enllà de la reaparició d’Arthur per jugar els últims sis minuts del partit. El Barça torna a dominar en la seva competició i al món s’ha restaurat un element de continuïtat. Dissabte, un altre clàssic.