Anar al contingut

L'ANÀLISI

Les claus tàctiques del Barça-Leganés: El 'coet Ousmane'

El davanter francès es va convertir en el pilar ofensiu de l'equip de Valverde fins que va patir l'esquinç de turmell

Marcos López

Les claus tàctiques del Barça-Leganés: El 'coet Ousmane'

JORDI COTRINA

1.- Un mosquit veloç, amb driblatge i pausa

Era el més jove de l’atac del Barça sense Messi. Ningú ho diria veient, sobretot, la seva descomunal exhibició en la primera part. Un prodigi de velocitat combinat, alhora, amb el driblatge i la pausa. Fins i tot Coutinho i Luis Suárez, dos jugadors d’indubtable talla mundial, van quedar eclipsats per aquest coet que va engegar des de la banda dreta. Un coet indetectable per a l’espessa xarxa defensiva dissenyada per Pellegrino al Leganés. Igual surt per dins, així va arribar la jugada de l’1-0, o per dins, tenint, a més, Ousmane Dembélé prou generositat amb els seus col·legues de l’atac.

No, no va pensar únicament en el seu gol. O en acabar totes les jugades. Ni de bon tros. El jove francès, de només 21 anys, va tenir la capacitat d’intimidar des de qualsevol racó del camp, per molt lluny que fos de la porteria de Cuéllar. Agafava la pilota a 40 metres i ja feia la sensació de perill, sentint el Camp Nou que una cosa diferent passaria. I passava. Aquesta és la grandesa d’un davanter rebel, que no se sap bé si és destre o esquerrà. No ho sap ni ell. Ni, per descomptat, els seus rivals. En 45 minuts va intentar 12 driblatges i vuit li van sortir de meravella. Una veritable bogeria.

2.- Aleñá, amo del tradicional llenguatge culer

Li va donar Valverde la titularitat i Aleñá, jove prudent, respectuós i pacient, li va tornar aquest gest amb un gran partit. Va ser inicialment tímid, però, a poc a poc, i després d’allunyar-se de l’huracà Dembélé, es va sentir molt més còmode. Va tenir personalitat per demanar la pilota traient-se a la vora de l’àrea com si fos un mitja punta de tota la vida, deixant detalls de control i, especialment, del govern del joc.

A penes va errar dos passades en els primers 45 minuts. En va intentar 30, en va completar 28 i li va faltar únicament provar el tret llunyà, una de les seves especialitats.  I va brillar en el driblatge, firmant una estadística irreprotxable. Cinc driblatges a la primera meitat, cinc driblatges bons, recuperant també dues pilotes, sacrificat com estava en tasques defensives.

Era un centre del camp inusual amb Busquets escortat per Aleñá, interior dret, i Arthur, interior esquerre. Tot i que estaven reunits a la zona ampla perquè les bandes, en realitat, pertanyien a Sergi Roberto i Jordi Alba. I el Barça sentint-se feliç perquè recuperava molt aviat la pilota. Tant que li feia el camp interminable al Leganés.

Messi i Luis Suárez es feliciten després del 2-1 al Leganés / JORDI COTRINA

3.- Amb Messi va retornar al 4-2-3-1 va arribar la reacció

Aquesta pilota a l’esquena de Jordi Alba que va provocar el gol de l’empat del Leganés va modificar els plans tàctics del Barça. Va haver de sortir Messi per Aleñá i, alhora, Rakitic per Arthur. Però tot es va canviar perquè Leo va exercir de volant més que de davanter arrencant des de posicions més retardades perquè Valverde va ordenar apostar per un 4-2-3-1 tenint en compte que Malcom es va pegar a la banda dreta després de suplir el lesionat Dembélé. Va intervenir en els dos últims i decisius gols del Barcelona. El seu xut repel·lit de manera extraordinària per Cuéllar va ser caçat per Suárez, mentre Messi i Jordi Alba tramaven el tercer gol, símptoma que encara amb un 4-2-3-1 Leo és el far de l’equip.

Va ser llavors quan l’estrella argentina entenent el moment en què hi havia el partit, amb l’1-1 de Braithwaite, va assumir el comandament. No només pel seu tret sensacional, pròleg del 2-1, sinó perquè després va sentenciar ja en un llarg temps afegit, de set minuts, amb el 3-1 després d’una connexió amb Jordi Alba. Una altra de tantes. Fa anys que la fan i ningú ha trobat un antídot per desactivar-la.