Els abonats del Camp Nou podran quedar-se amb el seu seient quan els canviïn

El Futbol Club Barcelona afronta el 2019 en unes condicions immillorables, tant en l’aspecte social com en l’econòmic i esportiu, ja que, en aquests moments, és líder de les quatre grans Lligues espanyoles (futbol, bàsquet, handbol i hoquei sobre patins). La posada en marxa de l’Espai Barça, el projecte que es convertirà al motor del club en els pròxims anys al transformar, no només el Camp Nou, sinó tot el seu entorn i generar importants ingressos, serà el llegat més important que deixi Josep María Bartomeu a l’acabar el seu últim mandat en què continuarà convivint, a nivell social, amb el procés i l’avís llançat per Pep Guardiola, el novembre passat, quan, en una conferència a la Universitat de Liverpool, va recordar que el Barça havia de jugar “un paper important en el procés (...), tot i que sé que no és fàcil, però el Barça és molt important en la identificació de la nostra llengua i cultura”.

És evident que els milers de socis que té el Barça i els milions de seguidors que atresora només pensen, o anteposen, l’activitat esportiva i els èxits en forma de victòries i títols. Però no és menys cert que els que dirigeixen el club tenen el mandat, l’obligació i, a causa dels temps que corren, en què les grans fortunes s’estan apoderant dels grans clubs, han de pensar la manera d’aconseguir més ingressos i millorar la imatge de l’entitat a nivell planetari.

Les obres de l’Espai Barça, que fa ja molts mesos que han començat intentant (i aconseguint) el menor soroll i, sobretot, molèsties, s’afronten sense problemes gràcies a la solvència econòmica del club que, de moment, ha carregat amb les despeses de les primeres obres (70 milions d’euros) sense comptar amb els diners (prop de 200 milions d’euros) que proporcionarà el ‘title rights’, és a dir, el cognom que completarà el nom del Camp Nou. És sabut, perquè així es va aprovar en l’assemblea de socis del 2014, que aquests 600 milions d’inversió es repartiran, a parts iguals, entre el ‘title rights’, un préstec que el club demanarà després del vistiplau dels compromissaris i els 200 euros que el Barça creï podrà generar amb les noves instal·lacions més modernes i atractives.

Del Mini al ‘Johan Cruyff’

El Barça compta, des de la posada en marxa de les obres de l’Espai Barça, amb el seu propi equip executor integrat per una sèrie de professionals dirigits per Jordi Moix, que, des de setembre, és vicepresident tercer del club. Aquest equip veurà aviat completada una de les seves obres més emblemàtiques com és l’estadi Johan Cruyff de la Ciutat Esportiva ‘Joan Gamper’, amb la qual cosa es podrà iniciar, sense espectacularitat, ja que no desitgen que sigui una demolició, un esclat de dinamita, la destrucció del Mini.

Arribarà un moment, dins d’aquest macropla de remodelació del Camp Nou, que s’hagin de substituir els seients del Camp Nou. Arribat aquell instant, el club està fent-li voltes a una idea del president Bartomeu, que consisteix que els 80.000 abonats culers, alguns d’ells, molts d’ells, porten generacions pagant el seu abonament, puguin, per un mòdic i simbòlic preu derivat únicament del desboscament i enviament a casa de la butaca, adquirir el seu seient de tota la vida. La idea embrionària, però a la que ja s’ha començat a donar forma a l’equip de treball de Moix, es durà a terme amb tota seguretat i, en el club, esperen un gran èxit d’acceptació per part dels seus abonats, ja que el club no pretén, ni de bon tros, fer negoci amb aquesta donació.

“Em sembla una gran idea, sí, ja que tots els socis i abonats li tenim molt afecte al nostre seient”, assenyala Jordi Tomás, amb sis abonaments a la tribuna baixa de l’estadi, a la boca 103. “Quan dic afecte no és, evidentment, al seient sinó a la seva ubicació i a la sensació, en efecte, que aquesta butaca és teva tot i que tots sabem que és llogada. Jo, sens dubte, penso comprar-les i, després, ja veurem on les poso o què en faig. És més, m’hauria encantat tenir-ne alguna de record de les plegables de fusta de Les Corts i de les anteriors, fixes, del Camp Nou”.

El salt de l’amic d’Iñigo

Al ser consultat sobre això, Iñigo Segura, la família del qual posseeix quatre seients també a tribuna, a la boca 305, elogia “si és així” que el club cobri un preu simbòlic per aquesta donació ja que li semblaria “molt rònec” que pretengués fer negoci amb aquest detall. “Segur que a tots ens farà molta il·lusió tenir-la. És més, tinc un amic que la nit de la remuntada davant del Göteborg, amb el tercer gol de Pichi Alonso es va tornar boig, com tots, va fer un salt d’alegria i va caure, a pes, sobre el seu seient, arrencant-lo de soca-rel del ciment. Doncs el té a casa, amb el seu tros de ciment enganxat i tot.”

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Israel Balmanya, net del mític i icònic entrenador del Barça que, curiosament, era el tècnic blaugrana el dia que es va inaugurar el Camp Nou, posseeix dos seients a la boca 308 de la tribuna segona graderia i són, sens dubte, dues de les millors localitats de l’estadi ¿per què? “doncs perquè el president de llavors, Josep Miró-Sans, li va dir al meu avi Domènec que escollís les localitats que volgués abans que s’inaugurés el camp”. No cal dir que Balmanya serà el primer en adquirir les seves butaques “perquè em sembla una gran idea”.

Pepe Buixó, soci des que va néixer i posseïdor des de fa més de 20 anys de cinc seients, també reconeix que adquirirà de molt gust les butaques “ja que es tracta d’un record tremendament sentimental, ja que allà vivim moments de les nostres vides molt significatius”. Buixó, això sí, reconeix que, una vegada a casa, haurà de trobar-los col·locació “i no serà fàcil, no, però serà molt divertit mostrar-los als amics i compartir bromes asseguts en aquests seients”.