El Barça es posa l'abric a l'hivern

Els llums d’alarma s’havien encès feia ja unes quantes jornades, però l’11 de novembre es va activar en el Barça el codi vermell. Laderrota al Camp Nou davant el Betis per 3-4va elevar el nivell d’alerta i la situació va passar a ser de Defcon 2, aquell moment de màxima tensió en què els caps d’Estat Major es queden en mànigues de camisa i s’afluixen el nus de la corbata. La defensa blaugrana feia aigües i l’equip batia rècords negatius al capítol de gols encaixats. 18 en 12 jornades. Després d’aquell partit,Ernesto Valverdeva insinuar que aprofitaria la immediata aturada de lliga per compromisos de les seleccions pertancar-se al laboratori a buscar la manera de frenar l’hemorràgia.Es diria que la va trobar. Des d’aleshores,el Barça només ha concedit un gol en cinc partits de Lliga. I en els últims quatre, Marc-André Ter Stegen no ha hagut de recollir ni una sola pilota de la seva porteria.

“El que em deixa més satisfet és el joc del primer temps, no mantenir la porteria a zero –va comentar el tècnic barcelonista diumenge després de la victòria davant del Celta (2-0)–. El nostre principal objectiu és tenir la pilota i atacar, tot i que és veritat quesi deixem la porteria a zero és més fàcil perquè només cal marcar un gol”. Si aquest és el pla de Valverde, cal dir que li està sortint la mar de bé. “Estàvem rebent molts gols, i això no era normal –va assenyalar Jordi Alba–. Hem corregit des del porter fins al davanter”.

Lesions a la defensa

Les paraules del lateral confirmen una cosa que ja era possible apreciar acarant les dades dels partits. La millora defensiva del quadre blaugrana no és producte d’un reajustament de la defensa, sinó d’un canvi en la mentalitat i l’actitud de tots els jugadors. És cert que en tres de les quatre últimes trobades s’ha repetit una rereguarda formada pels mateixos homes –Nelson Semedo, Gerard Piqué, Clément Lenglet i Jordi Alba–, però això s’ha degut més a les absències per lesió de Sergi Roberto i Samuel Umtiti que a la voluntat real de consolidar una línia del darrere formada per aquests quatre futbolistes. De fet, en la visita al Llevant Valverde va haver d’alinear una defensa de circumstàncies (amb Thomas Vermaelen com a tercer central i Ousmane Dembélé repartint-se les tasques de lateral dret amb Piqué) i l’equip va sortir igualment indemne.

Després del punt d’inflexió que va suposar la derrota davant el Betis, l’entrenador ha aconseguit reimplantar a la plantilla alguns dels valors que la van convertir en la més fiable (i de llarg) de la temporada passada a LaLiga Santander: solidesa, equilibri, intensitat, compromís...El Barça ha recuperat l’ambició en la pressió i ha millorat amb claredat les seves estadístiques de pilotes recuperades. Tambéha acceptat minimitzar riscos al dedicar menys temps a l’elaboració de les jugades: cada vegada que els mitjans entren en contacte amb la pilota busquen la manera de fer-la arribar com més aviat millor als tres de davant, i tot i que això es tradueix en un augment de les pèrdues, aquestes se solen produir en zones allunyades de la porteria de Ter Stegen.

Una aposta discutida

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El resultat ésun futbol no massa vistós però summament eficaç, ja que la qualitat superlativa dels atacants blaugrana fa que no necessitin gaire continuïtat en el joc per trobar la xarxa del rival. És una aposta que potser no és del grat dels qui pensen que la filosofia futbolística ha d’estar per sobre de les xifres o dels qui sostenen, com Pep Guardiola, que “res comporta més risc que intentar no córrer riscos”, però que està sent avalada pels resultats.

Iuna peça clau en aquest esquema ha sigut la inclusió d’Arturo Vidalen l’onze titular en detriment d’Arthur. Allà on el brasiler aportava toc en curt, pausa en la construcció i recerca de l’espai, el xilè posa esforç en la recuperació, vertigen en la incorporació a l’atac i capacitat d’obstruir el joc del rival tot i que sigui a base de faltes. És, per dir-ho d’alguna manera,menys bonic però abriga més. I si alguna cosa no vol Valverde aquest hivern és passar fred.