EL TANCAMENT DE L'ANY BLAUGRANA

D'Abu Dhabi al Camp Nou

El 2018 acaba amb el Barça manant a Espanya i el Madrid guanyant el Mundial de Clubs

aguasch46340490 barcelona    22 12 2018   deportes             valverde  dur181222201428

aguasch46340490 barcelona 22 12 2018 deportes valverde dur181222201428 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Bon Nadala tothom. Acaba l’any futbolístic i el campió d’Espanya, el campió de Lliga, el millor equip espanyol des de fa ja un munt d’anys, molts, la Lliga és el seu territori, es menjarà elstorrons (per cert, els més privilegiats, Leo Messii companyia, tornaran el dia 2, els altres, el 30) com a líders, amb tres punts d’avantatge sobre l’afortunat i especulatiu (però poderós, sí, molt poderós)Atlètic de Madrid i amb vuit d’avantatge sobre el tricampió d’Europa dels últims anys, unReial Madridque, malgrat tot el sacseig que s’han posat i li han posat, torna, com en l’anunci de l’avi pastor, a ‘campeonar’, cert, aquesta vegada allà lluny, aAbu Dhabi, de la mà, nod’Isco, relegat, sinó del joveLlorente, nominat MVP de la final del Mundial de Clubs.

És evident que les trajectòries delBarça i del Reial Madridcontinuen unides malgrat la desaparició deCristiano Ronaldoi la renúncia (bé, CR7 també li va donar cop de porta aFlorentino Pérez) deZinedine Zidane, però fa l’efecte que els dos conjunts (no sé si clubs, probablement les entitats també, sí) tancaran aquest 2018 en situació molt diversa.

La felicitat de Valverde

“Sé que molts pensaran ara que elReial Madrid està a vuit punts, però no soc d’aquests, no, ja que es tracta d’unmiratge. Li queda un partit per jugar, queda molta temporada, tot l’hivern, serà un duríssim rival a la Lliga i, si estem nosaltres, no m’importarà qui sigui l’adversari de la final de la Champions al Wanda Metropolitano”, és el pensamentd’Ernesto Valverdeabans d’anar-se de vacances “feliç, molt feliç”.

Valverde resol amb èxit els conflictes amb Vidal i Dembélé mentre Solari s’embolica amb Isco

El Barça, que, segons el seu entrenador, ha tingut momentsbrillantíssims en aquesta arrencada de temporada, en aquest final del 2018, “com, per exemple, la victòria davant delMadrid, els partits davant del’Inter, el partit a casa delTottenham...”l’únic que desitja “és que la gent continuï sent al nostre costat, continuï passant-s’ho bé i, sobretot, vegi guanyar el seu equip”.

No hi ha dubte que aquest Barça, que no ha deixat de manar el cap mes del 2018 (almenys, aEspanya), acaba la temporada ambquatre victòries consecutives, amb 13 gols a favor i no havent encaixat tant algun en les últimes quatre trobades, quan abans era una sagnia.

Dos grans

I a més a aquest Barça i, molt especialment, aValverde li van sortir dos grans en els últims mesos que, no només va saber torejar a nivell informatiu en dures conferències de premsa, sinó que va bregar magistralment al vestuari, a les catacumbes del Camp Nou, com van ser la insolènciad’Arturo Vidali els retards (o oblits) deDembélé.

Notícies relacionades

No deixa de ser curiós ¿veritat? que aquests dos ¿polèmics? futbolistes hagin acabat sent titulars a l’equip, autor el francès de set gols (decisius davant de Valladolid, Reial Societat, Atlètic i Celta) i rebentl’ovació tancada de tot el Camp Nou. Allà l’entrenador ha sigut (també) magistral.

Mentrestant, el campió del món provocal’últim enuig d’Isco(va ser l’únic que no va lluir la samarreta del Reial Madrid en la celebració d’ahir a la nit a Abu Dhabi) i afronta el 2019 amb molts dubtes, per exemple si aquest minitítol (sí, cert, cal ser campió d’Europa per jugar-lo) salvarà aSantiago Solaride la seva interinitat.