Anar al contingut

9 MESOS PRES

Sandro Rosell demana el trasllat a la presó de Quatre Camins

L'Audiència Nacional respondrà a la sol·licitud en un termini de 20 dies a partir del dilluns 26-F

Iosu de la Torre

Sandro Rosell demana el trasllat a la presó de Quatre Camins

Resignat a la presó preventiva ordenada per la jutge Carmen Lamela fa nou mesos, l'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, sol·licita a l'Audiència Nacional el trasllat des de Soto del Real (Madrid) a una presó catalana. Si els jutges accepten la sol·licitud de Rosell, el centre on serà enviat és el de Quatre Camins.

El bufet d'advocats Pau Molins entregarà la petició dilluns que ve, 26 de febrer. Es calcula que la sala que segueix el cas es pronunciarà en el termini de 20 dies. Rosell viu empresonat des del 25 de maig de l'any passat per presumpta implicació en el blanqueig de comissions il·lícites dels drets audiovisuals de la selecció brasilera de futbol, descoberta pels serveis secrets nord-americans en les indagacions del FIFAgate.

La jutge Lamela va ordenar que Rosell seguís a la presó de Soto del Real per facilitar el trasllat a l'Audiència Nacional per a nous interrogatoris. En aquests nou mesos, només l'ha citat una vegada.

La defensa de l'empresari català ha canviat d'estratègia davant els jutges. Segons va anunciar fa dues setmanes, no tornarà a sol·licitar la posada en llibertat de Rosell, esgotada després de sis rebutjos per part de l'Audiència Nacional. La sort està tirada a l'espera que se celebri el judici. Mentrestant, confia en el trasllat a la presó de Quatre Camins (la Roca del Vallès). Rosell podrà estar així més a prop de la seva família i els seus amics. 

Fins a dos anys de presó preventiva

La presó preventiva màxima a Espanya és de dos anys. La duresa dels magistrat amb Rosell fa pensar a l'entorn de l'expresident blaugrana que s'enfronta, en realitat, a una "condemna preventiva"

Pau Molins també és advocat de l'exministre i exbanquer Narcís Serra. El seu bufet també va portar durant un temps els assumptes de Cristina de Borbó pel cas Nóos.