Anar al contingut

NOU MESOS PRES

El dolor dels Rosell

La família de l'expresident del Barça lamenta la passivitat del club i els silencis de Guardiola i Laporta

Els advocats sol·liciten el trasllat a una presó catalana després de nou mesos de presó preventiva a Soto del Real

Iosu de la Torre

El dolor dels Rosell

periodico

La família de Sandro Rosell ha trencat el silenci mantingut durant nou mesos. Quan s’han resignat a esperar el judici des de Quatre Camins o una altra presó catalana, celebren la solidaritat de molts amics i lamenten algunes decepcions. «La por és legítima», assumeixen. 

Als familiars els hauria agradat que el FC Barcelona s’hagués mobilitzat d’alguna manera més clara, oberta a l’opinió pública. També que Pep Guardiola o Jan Laporta haguessin llançat un missatge de suport, que s’haguessin posat a la pell del reclús, «lluny de les renyines del passat». 

El relleu Laporta-Rosell, l'1 de juliol del 2007. / JULIO CARBÓ

No ho van fer «tot i l’excepcionalitat de la situació», ni en privat ni en públic. Ni tan sols una trucada d’ànims.

Condemna preventiva

Dilluns que ve Rosell farà nou mesos que és a la presó. Massa temps, opinen no només familiars i amics. En lloc de presó preventiva s’han acostumat a la condemna preventiva. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar l’empresonament a Soto del Real (Madrid) per presumpta implicació en el blanqueig de comissions il·lícites dels drets audiovisuals de la selecció brasilera, descoberta per l’FBI en el FIFAGate. 270 dies després, els advocats han sol·licitat el trasllat a una presó catalana per alleujar el desassossec de la família i rearmar-se per a quan se celebri el judici del qual confien que surti lliure «sí o sí». Quatre Camins podria ser la destinació del reclús que ha deixat una empremta profunda entre els seus companys de Soto del Real. 

Les cròniques carceràries parlen  d’un Sandro Rosell mimetitzat en un entorn complicat. «Sempre ha sabut adaptar-se a les circumstàncies i ha disputat complicades batalles», avisa un dels amics amb els quals s’escriu cartes. El decàleg vital del president més votat en la història del Barça, recollit fa vuit anys al seu llibre Benvingut al món real, es mereixerà una revisió. O una segona entrega marcada per aquesta experiència i per la ferida infligida als seus. El món real de Soto del Real, valgui la cacofonia.

«No es pot ser amic de tothom», advertia Rosell en aquell llibre, editat en vigília guerrera amb Laporta. Potser avui opina diferent, amb excepcions, després de veure la quantitat de persones que van a la cel·la que comparteix amb l’advocat Joan Besolí a buscar-hi ajuda, un consell. 

Una assessoria oberta a la presó

Ho resumeix un dels amics que l’han visitat en cap de setmana: «És com si hagués obert despatx, una espècie d’assessoria gratuïta per a quan quedin en llibertat». Rosell imparteix classes de matemàtiques i coneixements bàsics d’empresarials. I també de Dret. L’estada a la presó l’ha portat a submergir-se en els codis per mirar d’entendre què és impartir justícia segons els jutges de l’Audiència Nacional.

"Sandro ressorgeix en els pitjors moments. Ens anima a tirar endavant", diu un amic

Contra les cordes i entre reixes, ha revaloritzat alguna de les frases fetes que esgrimia en aquell llibre del 2010. «No donar res per perdut». Així ho expliquen els més pròxims. «Sandro ressorgeix en els pitjors moments. Ens anima a seguir endavant i transmet seguretat, tot acabarà bé». Diuen que ha superat la baixada anímica experimentada després que els jutges neguessin la posada en llibertat amb una fiança de 400.000 euros. «Va ser una cosa inaudita, li van dir a l’advocat que fixés la quantitat i quan la va proposar, van dir que no. Els diners eren del pare dels Rosell, el jutge va deduir que no era cert i que podria tenir més del que li havia embargat Hisenda. Va ser un cop dur, però ja s’ha recuperat».

Al revisar les pàgines de Benvingut al món real es recupera aquella idea prestada sobre l’efecte papallona, aquella que sosté que l’aleteig d’una papallona al Japó pot desencadenar un huracà a Nova York. Sandro Rosell, com a víctima de la teoria del caos que tan bé defensava. ¿En quin moment es va esquerdar tot perquè Lamela, la jutge papallona, el posés en presó preventiva?  

L’expresident suma nou mesos al mòdul 4 de la mateixa presó que ha congelat Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Encara no acaba d’entendre què hi fa, perquè li atribueixen un presumpte delicte comès fora d’Espanya, perquè el mantenen a la presó quan el país d’origen de la denúncia (Brasil) ja no el reclama, tenint tota la seva fortuna embargada i perquè ha vist com altres jutges han sigut més benèvols amb l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i el de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar.

Sandro Rosell, acompanyat de l'advocat Pau Molins, l'abril del 2017. / RICARD CUGAT

Pels jutjats i els despatxos de Madrid i Barcelona circula la teoria que l’Audiència Nacional pretén obtenir una declaració de Rosell que impliqui l’empresari brasiler Ricardo Texeira amb la compra de vots per al Mundial de Qatar i que els Estats Units en puguin obtenir l’extradició. Si és així, els familiars de Rosell asseguren no saber res d’aquest assumpte. «Ens costa molt de creure», admeten al mateix temps que insisteixen no entendre perquè el primogènit segueix a la presó. «Aquí hi ha alguna cosa més que desconeixem».

Com molts altres presos a les presons espanyoles, Rosell disposa d’una trobada al mes amb la seva família, un vis a vis que no arriba a les tres hores i al qual només accedeixen quatre membres. També disposa de les trobades dels dissabtes, menys d’una hora, a través d’una mampara transparent i sense contacte físic. 
Les trobades estan limitades a una llista de deu amics que durant tot aquest temps l’autoritat penitenciària no ha permès alterar. Els dissabtes serveixen per calibrar l’estat de l’amfitrió i dels visitants. «A vegades els ha d’animar ell per mantenir-los forts i allunyar la desesperació», explica una veu que demana mantenir l’anonimat quan explica que malament que ho viuen els pares del reclús del mòdul 4.

S'ha tornat un lector voraç, 'El llibre dels Baltimore' i 'La senyora Stendhal' estan en els favorits

Els amics de Rosell diuen que ja era una persona molt generosa abans d’aquest capítol. «Sempre ajudava a qui l’hi demanava. Diners, avals, també consells». A Soto del Real es repeteixen les situacions. Rosell ha sentit de prop l’infern que pateixen joves toxicòmans i, asseguren, muntarà alguna entitat de suport a aquest col·lectiu quan torni a Barcelona.

Home de pocs llibres s’ha tornat un lector voraç, assessorat per la seva dona. Ha devorat El llibre dels Baltimore, de Joël Dicker. També l’ha ajudat a la reflexió La senyora Stendhal, un al·legat contra el sectarisme. El seu autor, Rafel Nadal, així ho desitja davant la penúria carcerària. I més lectura, la dels centenars de cartes «de gent coneguda i anònima», que li donen gasolina en el somni de recobrar la llibertat. 

0 Comentaris
cargando