Anar al contingut

LA RECERCA D'UN DEFENSA

Yerry Mina, un central 'salvatge'

El Barça medita fitxar al mercat hivernal el jove colombià del Palmeiras per suplir la marxa de Mascherano a la Xina

Marcos López

Yerry Mina, un central 'salvatge'

Sebastiao Moreira

Estava destinat a ser porter. Sí o sí. José Eulise Mina, el seu pare, tenia nou germans. I sis havien passat per «l’arc», però Yerri, nascut al petit poble colombià de Guachené (Cauca), de tot just 20.000 habitants, va triar no usar els guants. Es va posar entre els pals, però els va abandonar aviat, seguint, a més, la recomanació paterna.

El pare de Yerri Mina, que va ser el guardià del Deportivo Cali i Once Caldas, no volia que patís tant com ell. El seu oncle Jair Mina, exporter en les categories inferiors de l’América que va tutelar des de sempre la seva carrera, exercint de representant, compartia l’opinió de José Eulise. Yerri va durar poc en aquest rol, i va començar a jugar a l’escola del Guachené. Aleshores era un volant poderós, alt i prim, que s’acostava al límit de l’àrea amb un xut precís.

Rebutjat a l’inici

Jair, l’oncle, no parava de parlar, i amb raó, de les coses bones del seu nebot. No va deixar de portar-lo als clubs importants de Cali, però ni América ni Deportivo van voler obrir-li la porta a aquell espigat i humil futbolista. Abandonada aquesta vena familiar de la porteria, va trobar un lloc al sud del país, refugiat al Deportivo Pasto, el primer club que va creure realment en les possibilitats d’un jove que no era ni tan sols central. «Va ser el professor Flabio Torres qui m’hi va ficar. Faig sempre el màxim per no fer-lo quedar malament», recorda sempre agraït Yerri Mina, un imponent futbolista (fa gairebé dos metres), dotat, a més, d’una excel·lent tècnica, amb un component certament salvatge en el seu joc del qual encara no s’ha desposseït.

Té un físic espectacular, amb la personalitat suficient per no deixar-se intimidar, acostumat com està a lidiar amb davanters de reputació mundial (Suárez, Cavani, entre altres) defensant la samarreta de la selecció colombiana de Pekerman. Governa, com és lògic, el joc aeri en les accions a pilota parada. Ja queden en el record aquells temps d’adolescent quan vivia al centre del camp. Llavors, era un tradicional volant central sud-americà, a qui el futbol, primer al Pasto i després a l’Independiente de Santa Fe, va acabar reubicant finalment a l’eix de la defensa.

Una de les «revelacions»

Allà s’ha acabat fent un lloc entre els centrals més prometedors del futbol mundial, observat pel Barça des de fa bastants mesos a través de la mirada de Pep Segura, llavors responsable del futbol base, ara transformat en el màxim executiu esportiu del club blaugrana.

«Veuran Yerri Mina, que és una de les grans revelacions del futbol actual. Juga al Palmeiras, gairebé arriba als dos metres d’estatura i té possibilitats d’anar al Barcelona», va proclamar Pekerman fa tot just un mes abans d’un amistós de la selecció colombiana. Va brillar amb el Palmeiras (49 partits i nou gols, una xifra més que respectable per a un defensa), i va cridar l’atenció del Barça, malgrat que una fractura del cinquè metatarsià del peu esquerre va endarrerir el seu procés de maduresa.

Però el club blaugrana ja va tancar un pacte amb l’equip brasiler per fitxar-lo l’estiu del 2018 per nou milions d’euros. Un pacte que seria avançat a aquest hivern per l’irrefrenable desig de Mascherano d’anar-se’n a la Xina.

Gols i ball

En el seu futbol, Yerri està habituat a marcar gols en les accions a pilota parada perquè no només és molt alt sinó que salta molt. Després, ballarí com és, els celebra deixant sobre la gespa uns passos de salsa choke, la seva música preferida. Adora Piqué, precisament, «per la seva sortida de la pilota», un detall que ell ha de millorar perquè alterna accions brillants amb aventures massa atrevides en atac. Amb la incògnita que suposa, a més, amarar-se de l’ofici de central al Barça, una de les professions més arriscades que existeixen.