Ter Stegen i Suárez dobleguen el Leganés (0-3)

victòries en una sola tarda. Dues victòries del Barça a Madrid. Primer, al sud de la capital, quan en un exercici de pragmatisme va esquivar un digne Leganés (0-3) i després, quan ja era a casa, va guanyar el segon partit en un dissabte de 10. El líder va veure complagut com l’Atlètic i el Madrid van empatar a res al Wanda Metropolitano (0-0). L’esvoranc és més que considerable. A penes se sumen 12 jornades de Lliga i el Barça posa distància al treure 10 punts de diferència tant al campió –Zidane veu com s’ensorra el seu equip i no troba recursos– com a l’obra del cholismo de Simeone, que es consumeix amb signes evidents de declivi.

     L’equip de Valverde esclafa amb la contundència dels seus números (suma 34 punts de 36 possibles) a l’espera d’obtenir la brillantor que se li exigeix en el joc. Però ningú el pot seguir. Potser el València, que està ara a set punts, pendent del que faci aquesta tarda a Cornellà-el Prat contra l’Espanyol. Mentre Ronaldo s’estavella en la seva ineficàcia (porta un gol a la Lliga) i Griezmann no li serveix a Simeone ni per acabar els partits, el líder en té prou amb un porter que ho atura tot (colossal Ter Stegen) i un nou (Luis Suárez) que es va retrobar amb el gol.

AUTORITAT ABSOLUTA

El Barça no va necessitar ni tan sols la millor versió de Messi per imposar una velocitat de creuer que resulta supersònica veient la ruta erràtica que dibuixen el Madrid i l’Atlètic a la Lliga. El grup de Valverde governa amb tanta autoritat en les dues àrees que va sumant punts de tres en tres, mentre els rivals miren deprimits com fuig el líder al capdavant del campionat de Lliga.

34 PUNTS DE 36 POSSIBLES

Poc importa que el Barça encara no hagi trobat el nivell de brillantor que demanda la seva història. Valverde, exigent com és, no amaga que el 0-3 de Leganés pot ser fins a cert punt enganyós. El que no enganya és que es tracta d’un equip que no està per a bromes, capaç de fer-li tres gols a un dels millors equips defensius de la Lliga sense tenir la màgia del millor Messi.

    

El Leganés, que sols havia rebut dos gols en cinc partits a casa, els del Getafe, en va encaixar tres en 90 minuts d’aquest indesxifrable Barça. Indesxifrable perquè mires el seu joc i no enlluerna. Indesxifrable perquè no enamora, però, en canvi, és capaç de passejar-se per la Lliga amb una autoritat indiscutible, com reflecteixen els seus números: 11 victòries i un empat. O sigui, una verdadera bogeria, tenint en compte que del Barça que es va imaginar Valverde a l’arribar a la seva nova casa, amb el trident i amb Neymar, no en queda ni rastre, ni tan sols el seu jove i prometedor successor. A Dembéle, que queia lesionat precisament al sud de Madrid, a Getafe, no se l’ha vist. Es podria dir fins i tot que ni se’l coneix, perquè aquella greu lesió muscular el va enviar a la infermeria.

    

La tarda era esplèndida. Un sol de tardor queia preciós sobre Butarque, un estadi amb una gespa seca, com ja li va passar al Barça en l’anterior visita a Getafe. Una tarda de futbol a una hora estranya per a un partit tàctic, que diran els estudiosos del futbol. Amb Alcácer, una altra vegada, de titular formant el trident amb Messi i Suárez. I l’exdavanter del València va tenir influència al participar en els dos primers gols.

FUTBOL ENDORMISCAT

A diferència de la temporada passada, en què el Leganés de Garitano va ser valentament suïcida deixant espais a l’esquena per al Barça de Luis Enrique, ahir va ser prudent i rigorós en l’exercici defensiu. Ho va ser tant que Messi va marxar al descans sense cap presència. També l’equip de Valverde es va encomanar d’aquesta to baix,ja que el seu joc va resultar pla, sense punch, únicament alterat per la velocitat i profunditat que irradiava el persistent Jordi Alba pel carril esquerre. 

CANVIS DECISIUS

A Semedo, imprecís en el control, tímid en les arrencades, gairebé no se’l va veure per la banda dreta, de manera que el futbol del Barça estava gripat. No tenia energia perquè el Leganés, més còmode del que s’imaginava, va tenir la possibilitat de projectar-se a l’atac. Va ser llavors quan Ter Stegen, el porter del qual només es recorden els escassos errors amb els peus, va decidir treure les mans, especialment en el xut de Szymanowsli. Amrabat, que va exercir més de jugador de bàsquet que de futbolista, va arrencar una targeta groga a Piqué, molt protestada pel central blaugrana perquè entenia que era injusta. No podrà jugar a Mestalla.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

    

El Barcelona va acabar malament la primera part. I va començar pitjor la segona quan va emergir la monumental figura de Ter Stegen. Els canvis de Valverde (Paulinho, sobretot, i Aleix Vidal) van alleujar l’equip, que es va agafar a les mans del seu porter i l’olfacte del seu nou per firmar el seu primer triomf. El segon va arribar quatre hores i mitja després, quan l’Atlètic i el Madrid van empatar a mediocritat. Estan lluny. A 10.