El Barça de Valverde disfruta abans de la seva estrena europea amb el Juventus

Al Barça sempre hi conviuen dos mons. A vegades, fins i tot conflueixen. Però no sempre. No hi ha millor solució per espantar el «soroll», aquesta és la paraula que més fa servir Valverde en els seus dos primers mesos al Camp Nou, que anar sumant triomfs en l’inici d’un projecte nou. L’equip sostingut per Messi, com és habitual, va a la seva. Ha començat la Lliga completant un ple (tres partits, tres victòries) mentre que el Madrid de Zidane perd el somriure (està quatre punts per sota), emet dubtes sobre la segona unitat (sense Morata i James ja no té tant valor) i Bale, un altre cop Bale, està sota sospita. A més a més, l’Atlètic de Simeone (que encara espera Diego Costa) no se sent gens sòlid, cedint, com els madridistes, dos empats en tres jornades. 

Acaba de començar tot, però Valverde, discret i ple de sentit comú en totes les decisions que pren, no ha fet cap pas en fals, pendent encara d’enfrontar-se a grans enemics. Demà arriba el Juventus al Camp Nou en un diabòlic gir del destí. Va ser, precisament, la Vecchia Signora qui va acabar amb el Barça de Luis Enrique a Europa després d’un caòtic 3-0 a Torí, amb Mathieu de titular (era lateral esquerre en la defensa del 3-4-3) i Jordi Alba assegut a la banqueta.

Aquella estrepitosa caiguda europea va enterrar el miracle de Sergi Roberto contra el París SG. De l’abril al setembre, tampoc ha canviat tant el Barça. Luis Enrique disfruta del seu any sabàtic, mentre que Mathieu juga ara a l’Sporting de Portugal. «Hi ha molt soroll al voltant d’aquest club, però en el fons es resumeix a veure Messi, Suárez, Iniesta...», va recalcar Valverde després de golejar l’Espanyol en el derbi i obrir un petit forat respecte al Madrid i l’Atlètic.

Mateixa base, idees noves

El Barça de Valverde conserva, curiosament, l’esquelet del vell Barça. Per exemple, respecte a l’onze de la final de Berlín el 2015 es mantenen vuit jugadors. Tan sols Umtiti, ja consolidat en la titularitat, juntament amb Semedo i Deulofeu, els últims a arribar aquest estiu, es van colar en l’alineació del derbi. És la mateixa base, però amb idees noves. Idees tàctiques diferents, fugint fins ara de rotacions massives.

 Pinzellades diferents per a un mateix dibuix com un equip asimètric, enviant Deulofeu a trepitjar la calç de la banda dreta a cada segon, mentre a l’esquerra tot el territori li pertanyia a Jordi Alba. Tot, evidentment, en funció de Messi. Origen i final del joc blaugrana.

🤤 La nueva conexión del Camp Nou
👑 Messi 👑
🔝 @Dembouz 🔝
🔴🔵 #ForçaBarça pic.twitter.com/OMCHbggKLP

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 10 de septiembre de 2017

La benedicció d'Ousmane

«Volíem tenir la idea d’equilibrar l’equip amb Messi organitzant el joc per fora, per dins...», va confessar Valverde, feliç que aquest dibuix tan singular li sortís bé, acostumat com està a intervenir en cada partit. Messi, feliç a qualsevol lloc del camp, l’hi va agrair amb tres gols en tot just 66 minuts oblidant la tradicional depressió amb l’Argentina, a més de beneir el jove Dembélé, a qui ja va poder conèixer personalment. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Se’m fa estrany estar al costat dels millors del món», va admetre «emocionat», com ell mateix va dir. N’hi ha per a això i molt més. Dembélé tenia vuit anys quan Messi ja jugava al Barça i mirava els seus partits per la tele.

Dissabte, en canvi, Ousmane s’abraçava a Leo celebrant tots dos l’assistència del francès a Suárez en el 5-0. Un gol que serveix també com a símbol del vertigen que persegueix injectar Valverde al seu Barça. En tot just nou segons, i de porteria a porteria, la pilota va viatjar des del peu dret de Ter Stegen a l’esquerre del nou uruguaià. Quatre jugadors, sis tocs i després l’abraçada de complicitat de Messi amb Dembélé. Queda beneït pel 10 i «recolzat» per tot l’equip.