NI UN, NI DOS JUGADORS

Estiu negre del Barça en el mercat de fitxatges

El club tampoc fitxa Coutinho ni Di María i fracassa al no aconseguir les primeres opcions per reforçar la plantilla

zentauroepp39908735 combo semedo  paulinho dembele deulofeu170901233042

zentauroepp39908735 combo semedo paulinho dembele deulofeu170901233042

3
Es llegeix en minuts
Marcos López / Barcelona

S’ha acabat l’estiu més negre del Barça. Negre perquè ha sigut incapaç de governar en el mercat de fitxatges. Ni tan sols en el de sortida de jugadors. L’estiu en què Ney-mar se n’ha anat al Paris SG sense que el club detectés durant mesos que una de les seves grans estrelles estava preparant en silenci la seva marxa. L’estiu en què ha rebut una fortuna (222 milions d’euros, la clàusula de rescissió del jugador brasiler) i n’acabarà invertint 232. L’estiu en què, a més, ha fitxat el jugador més car de la seva història (Dembélé, un prometedor talent de 20 anys, en va costar 105 més 40 en variables) i ha estat fins a l’últim sospir pensant a fitxar Di María (29 anys), però les «desorbitades», segons el club blaugrana, peticions del Paris SG han frustrat la desesperada operació.

Negre ha resultat l’estiu per al Barcelona perquè ha exhibit a ulls del món la seva debilitat. No ha tingut energia per convèncer i retenir Neymar, malgrat el famós «es queda» de Piqué, ni tampoc ha tingut l’habilitat necessària per aconseguir les operacions que havia dissenyat en el pla inicial: Coutinho, Verratti i Bellerín. Cap es vestirà de blaugrana aquesta temporada. Cada un segueix en el seu club. El talentós interior brasiler continua al Liverpool, que va convertir Anfield en una fortalesa indestructible per als blaugranes. Abatut i deprimit perquè la seva rebel·lió va ser en va. Amb el centrecampista italià, tres quarts del mateix. El Barça va anar a buscar Verratti i quan se’n va adonar qui estava a París era Neymar. Davant la impossibilitat de treure Bellerín de l’Arsenal, va arribar, finalment, Semedo al Camp Nou.

ROBERT I SOLER, EN EL PUNT DE MIRA / Ni una sola de les primeres opcions li ha sortit bé al Barça. En l’últim mes, coincidint amb l’adeu de Neymar, tot va esclatar pels aires. La idea de la junta per regenerar l’equip va fracassar de tal manera que va deixar al descobert una erràtica política que pot tenir conseqüències immediates a la cúpula esportiva del club. Dues hores abans que es tanqués el mercat, el Barcelona emetia un breu comunicat per informar de la compareixença avui d’Albert Soler, director d’esports professionals, i de Robert Fernández, el secretari tècnic. És habitual, després de cada tancament de la finestra de fitxatges, que els responsables ofereixin una roda de premsa, però mai amb tanta celeritat, conscients que es troben en el punt de mira per aquesta desconcertant política de fitxatges i sortides.

Notícies relacionades

No hi serà, curiosament, Pep Segura, el nou mànager esportiu, màxim responsable d’aquesta àrea, ni tampoc cap representant de la junta. Ni tan sols el vicepresident esportiu Jordi Mestres. En aquests caòtics i desconcertants dies finals de mercat (Seri, el centrecampista del Niça, va passar de ser objectiu a descartarlo en l’últim instant) tampoc ha aparegut en cap moment la figura del president Josep Maria Bartomeu. Falta saber el paper que assumiran Soler i Robert, qüestionats dins del club, per la indefinició i, sobretot, per no conquistar els objectius fixats.

MUNIR, CEDIT A L’ALABÈS / Fa una setmana, Valverde, després de guanyar l’Alabès, va expressar el seu desig de tenir una «plantilla encara més competitiva». Ja estava fitxat Dembélé, la quarta peça d’una estranya planificació esportiva. Aquest desig del tècnic no ha sigut executat per la junta, superada pel tsunami de Neymar i sense capacitat de resposta. Potser és simbòlic, però les dues últimes operacions del Barça en el mercat han sigut dues cessions: Douglas al Benfica (penúltim dia) i Munir a l’Alabès (últim). A Liverpool tornarà un desconsolat Coutinho, mentre a Barce-lona continuen, per exemple, Arda Turan i André Gomes. Estiu negre. Robert va dir dilluns que vindrien «un o dos jugadors». Doncs no, no ha arribat ningú.