Neymar encara segueix al Barça

Ernesto Valverde promet que es veurà un Barça reconeixible –evidentment, una de les raons per les quals se’l va fitxar era que no canviés les essències de l’equip– i els aficionats van veure el Barça de sempre. Amb altres matisos, és clar, propis de la nova mà que el guia, però conservant l’estil propi que el caracteritza. Amb més virtuts que defectes a pesar de tractar-se del primer partit de la pretemporada.

El Barça que és encara de Neymar, i que no deixarà de ser-ho si el brasiler acaba marxant. Encara segueix a l’equip, i el determini que va mostrar –més notable que en l’eliminatòria contra la mateixa Juve que els va expulsar de la Champions fa tres mesos– es va traduir en dos gols meravellosos, sobretot el segon, dels quals es farà una lectura convenient segons el desenllaç que prengui el serial que han ideat ell i el seu pare amb el Barça i el PSG expectants davant el final de la trama: o haurà reafirmat el seu amor pel Barça o s’haurà acomiadat reivindicant la condició de número u que coarta la presència de Messi.

TRIDENT DE DOS

Van jugar dos dels tres components del trident (Suárez va esperar el seu torn per a la segona meitat en benefici d’Alcácer), i entre Messi i Neymar van atabalar un Juventus que també estrenava el calendari d’amistosos. Entre tots dos van anar tramant jugades que sempre va culminar el brasiler, molt encertat davant Buffon. El mite italià es va mostrar lent de reacció i incapaç d’allargar la mà davant els pròxims remats de Neymar. 

Leo va llançar al seu soci brasiler, que es va escapar sempre de Lichtsteiner, molt pitjor que Dani Alves, que va saber lligar curt Neymar a l’abril. Les ganes de jugar de l’11 blaugrana van excitar la impotència dels italians, que se les van tenir amb ell. Especialment Marchisio.

EL 4-3-3 DE SEMPRE

La primera senya d’identitat que va conservar Valverde va ser el 4-3-3 característic del Barça. Més radical fins i tot que el de Luis Enrique, ja que Messi va partir sempre des de la banda dreta, com a extrem, i hi tornava amb certa disciplina a l’acabar cada jugada d’atac. Mascherano va reaparèixer el primer dia després de caure aparatosament lesionat en l’últim de la campanya anterior.

Valverde va barrejar titulars i suplents –el mateix va fer Allegri– perquè l’equip no caigués després del descans, però mantenint el dibuix. Umtiti, Alba, Busquets, Sergi Roberto, que va tornar a la seva enyorada posició d’interior, i Suárez van apuntalar l’edifici. El Juventus, en canvi, es va reforçar amb l’entrada dels cinc sud-americans que s’havien incorporat més tard a l’equip. Paulo Dybala va espavilar l’equip, però va ser Chiellini, de cap i en un córner, qui va marcar. Igual que a la Champions.

UN REVULSIU

Els canvis no van minvar l’equip, menys vertical i talentós, però concentrat igualment. L’arribada de Valverde ha exercit de revulsiu, i el primer dia els jugadors es creuen en condicions de lluitar per la titularitat. No tots, en realitat: els dos porters del filial baixaran un esglaó, i Munir, Douglas i Vermaelen  intueixen que no els volen de tornada. Van ser els únics que no van jugar.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Sí que ho va fer Arda Turan, com a extrem dret, i Denis Suárez a l’esquerra, que no van fer oblidar els seus predecessors. Sense Messi i Neymar al camp i amb Dybala i Higuain sobre la gespa, les forces –i les ocasions de gol– es van igualar. Però per poc temps. Massa poc per impedir que una victòria plasmés l’inici de l’era Valverde.