La gira que va salvar la vida al Barça
Fa 80 anys, l'equip blaugrana va guanyar als EUA els diners que van permetre subsistir al club en plena guerra civil
ecarrasco39360596 tots els jugadors de la gira amb el cuidador modesto el de170719161749
El Barça torna als Estats Units 80 anys després de la seva primera i memorable experiència. Llavors, en un episodi clau de la història culer, l’expedició va aconseguir salvar la continuïtat del club en plena guerra civil gràcies a les 460.000 pessetes de benefici obtingut, dipositades per l’empleat Rossend Calvet en un banc de París a l’espera que cessessin les hostilitats. Amb aquest saldo, el club de les Corts va aconseguir reprendre el camí una vegada imposat el franquisme.
Aquell Barça del 37 va rebre una oferta per embarcar-se cap a Mèxic, on disputaria 10 partits. La situació a la capital catalana aconsellava l’aventura. Era la manera que els 15 futbolistes i els cinc membres restants de l’expedició guanyessin uns quants diners per a les seves famílies practicant el seu ofici, ja vetat en guerra. Al país presidit per Lázaro Cárdenas, un dels escassos aliats incondicionals de la República, el FC Barcelona va ser rebut com a ambaixador del Govern legítim fustigat pels militars rebels.
Després de dos mesos d’estada a Mèxic, i d’haver-se enfrontat amb equips com l’Amèrica, Atlante, Necaxa, Astúries i, fins i tot, la selecció tricolor, va sorgir l’oportunitat d’ampliar guanys viatjant fins a un destí encara més exòtic. Una recent investigació, portada a terme per David Valero-Carreras amb dades d’hemeroteques nord-americanes, ens permet repassar el recorregut detallat. I a fe que llavors no van trobar al davant ni la Juve, ni el Reial Madrid. El 21 de juliol de 1937 apareixia al Brooklyn Daily Eagle la primera menció dedicada a l’«equip espanyol de Barcelona». L’equip Brooklyn Hispano, situat en un dels cinc populosos districtes que conformen Nova York, intentava tancar diversos amistosos amb els aventurers europeus. I ho van aconseguir.
Vantolrà s’hi va quedar
Martí Vantolrà, una de les grans figures, es quedaria a Mèxic, enamorat de la neboda predilecta del president Cárdenas. Els seus companys van afrontar quatre partits als voltants de la Gran Poma. El 6 de setembre, data del debut contra el Brooklyn Hispano, 6.000 persones van omplir l’estadi Comercial Field, una quantitat respectable per un esport tan minoritari. Victòria dels forans per 2-4, avantatge segellat amb dos gols de Josep el Mestre Escolà, gran referència d’aquell vestidor.
El Barça va alinear bona part del prometedor equip forjat sota la breu presidència de Josep Suñol, el president afusellat un any abans a la serra de Guadarrama. L’equip blaugrana es va estrenar als Estats Units amb Urquiaga a la porteria, defensa amb Zabalo i Rafa; Argemí, García i Balmanya com a trio al centre del camp i una davantera integrada per Munlloch, Escolà, Gual, Taché i Pagés. Al partit hi va assistir l’ambaixador republicà a Washington, Fernando de los Ríos. Amb un ambient democràtic, novament s’identificava els colors blaugrana amb la lluita per la legítima supervivència republicana.
Sis dies més tard, al mateix escenari, els pupils de l’irlandès Paddy O’Connell s’enfrontarien a un combinat de l’Hispano reforçat amb els millors integrants del Saint Mary’s Celtics. Va tornar a guanyar el Barça, aquesta vegada per 3-4.
Amb temps de sobres per fer turisme per Manhattan es va afrontar el tercer partit davant una selecció de l’American Soccer League (ASL), la Lliga nord-americana d’aquells temps, en què es van incloure representants de New York, Newark, Patterson, Philadelphia i Baltimore. Nou triomf dels blaugranes, aquesta vegada amb doblet de Miquel Gual. Encara s’hi afegiria un quart partit, encara més especial, contra un combinat creat per a l’ocasió amb el nom de Jewish All-Stars, forjat per futbolistes de dos clubs de la comunitat hebrea, el Hatikvoh i el Hakoak, derrotats per 0-3.
Quatre victòries i 13 gols
En total, una mica més de quatre setmanes d’estada als EUA i un saldo de quatre victòries davant quatre contrincants, 13 gols a favor i 5 d’encaixats. No val desmerèixer l’escàs pedigrí dels oponents. En una de les anècdotes més sucoses del periple, Josep Escolà recordaria temps després el que els havia costat doblegar aquells modestos, en teoria, oponents. Com que jugaven en estadis habilitats per al beisbol, els organitzadors ni tan sols havien previst el detall de rebaixar el monticle des d’on llança el pitcher i amb aquell accidentat paisatge, costava moltíssim arribar a la porteria o fer una assistència de gol. Una anècdota increïble, ja tan oblidada com la primera gira del Barça pels Estats Units.
