Messi: com vestir el sant

Leo Messi, el 'one man club' que va venir de Rosario, porta camí d’acabar els seus dies com a futbolista al Barça. Afronta la maduresa professional apuntant als grans cims, com tornar a guanyar la Champions per tornar a guanyar la Pilota d’Or. Per això, el sant i senya del club necessitarà estar ben acompanyat. Com ha dit César Menotti aquests dies en una entrevista al diari Olé: «Tu pots posar-te al mar i un socorrista et pot salvar si t’estàs ofegant a 100 metres de la platja. Però si estàs a 10.000 metres, mar endins, no et salva ningú. I l’Argentina avui està així, molt lluny perquè la pugui salvar Messi». Recorrent a aquest símil, es tracta que l’home que ha estat rescantant el Barça des de fa més d’una dècada rebi ajudes perquè pugui nedar a prop de la platja, a poques braçades dels grans títols. ¿Com està la situació esportivament al club?  ¿Està ben vestit el sant?

TRIDENT FINS AL 2021

El gran emblema del Barça dels últims anys ha sigut el trident, immortalitzat en aquella foto pòster de tots tres, abraçats, després d’un gol de Messi a l’Atlètic al Camp Nou. La davantera de somni seguirà junta fins al juny del 2021, o almenys això diuen els seus contractes, que expiraran en la mateixa data. L’objectiu és que l’argentí, Suárez i Neymar recuperin l’agulló, afaitat la temporada passada amb un moment especialment descoratjador: la incapacitat de marcar un únic gol en dos partits en l’eliminatòria de la Champions contra el Juventus, el punt més fondo de l’any juntament amb les derrotes davant rivals fàcils (Deportivo, Màlaga, Alabès) que van acabar costant la Lliga. El trident va baixar la seva producció: 111 gols entre tots tres, davant els 131 de la passada campanya i els 122 de l’anterior. El que havia sigut la solució de tants partits (fer arribar ràpidament la pilota als genis perquè resolguessin, sense contemplar gaire les formes) és avui un problema de conjunt. Deures per a Ernesto Valverde.  

VERRATTI I LA MASSA SALARIAL 

El trident de les (escasses) nits embossades presenta un altre efecte secundari, aquest més difícil de corregir. Messi és feliç al costat de Neymar i, sobretot, al costat de Suárez, a qui l’uneix una estreta amistat que implica les respectives famílies. Tenir els millors i tenir-los contents no és barat. Les renovacions del brasiler (l’octubre passat) i l’uruguaià (al març) disparen la massa salarial de la plantilla, cosa que dificulta altres operacions de gran envergadura. El Barça posa tots els esforços per aconseguir aquest estiu Marco Verratti, però sap que necessitarà acostar-se molt als cent milions per doblegar la resistència del seu club, el PSG, amb qui les relacions institucionals són negatives. També té un pols amb el Reial Madrid per incorporar Dani Ceballos, millor jugador de la recent Eurocopa sub-21, a qui Florentino Pérez ofereix més diners, així com al Betis, el seu equip. A vegades el mateix Messi és un reclam, perquè astres com Verratti consideren un privilegi jugar al seu costat. Però no n’hi ha prou. Les claus segueixen sent una economia poderosa i molta persuasió.  

MALES VENDES

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Reforçar una plantilla com la del Barça és complex no només perquè alguns dels més grans ja són a la casa, sinó perquè cal buidar taquilles al vestidor, i això costa. L’operació sortida és un llast econòmic gens menyspreable per al club blaugrana. Es dona la temible figura del jugador amb contracte llarg i salari elevat que no encaixa però que sota cap concepte se’n vol anar. Arda Turan n’és el paradigma, tot i que no és l’únic. Ara torna Vermaelen, prototip de fitxatge fallit, que segueix vinculat per dos anys al Barça. El central belga va costar 18 milions i va firmar per cinc temporades, però amb prou feines ha jugat a causa de les lesions. Un altre assumpte estimable és l’escassa capacitat recaptadora del club, sobretot en comparació amb la seva nèmesi, el Reial Madrid. Un exemple: fa un any, Sandro Ramírez se’n va anar gratis al Màlaga, que acaba de treure sis milions pel seu traspàs a l’Everton. Mentrestant, el club del Santiago Bernabéu ha facturat vuit milions per la venda a l’Olympique de Lió de Mariano, davanter centre suplent del suplent. 

L’ÚLTIM D’UNA ESTIRP

Només Andrés Iniesta fa més anys que Messi que és a la plantilla. El capità, l’únic pes pesant que no va viatjar a Rosario al casament del crac argentí, ha sigut durant totes aquestes temporades un dels seus millors socis al terreny de joc. No obstant, la seva renovació segueix pendent. Acaba contracte el juny del 2018 i amb 33 anys, quan ho ha demostrat tot, s’enfronta a una temporada decisiva. Va arribar als 12 des de Fuentealbilla, més o menys la mateixa edat que tenia Messi quan va il·luminar el Camp Nou, i potser ni tan sols ell sap encara si el pròxim exercici serà l’últim en què estaran junts.