Ter Stegen, l'heroi silenciós

Només van vibrar els fotògrafs que estaven a la porteria de Keylor Navas. Els que cobrien l’atac del Barça. Els afortunats que van seguir amb l’objectiu Messi, l’heroi indiscutible del clàssic. El triomfador. El tipus que apareix a més portades.

Dels habitants de l’altra porteria del Bernabéu ningú se’n va recordar, fosa a negre, sense cap protagonista digne d’aparèixer a la primera pàgina.

Ni tan sols de qui només hi surt quan s’equivoca. Del porter. De qui va fer possible, amb el seu treball, que Messi tornés a ser aclamat. Ningú va enfocar Marc André ter Stegen. Cap càmera el va buscar. No se sap què va fer, com va reaccionar, a qui es va abraçar –si és que es va abraçar a algú, sense tenir al camp Mascherano, un dels pocs que se’n recorden sempre del seu porter–, quan Messi va culminar el centre d’Alba, projectat per André Gomes, continuador de la cavalcada de Sergi Roberto.

Perquè Messi provoqués en els culers l’enèsima explosió de glòria eterna, aquesta sensació d’èxtasi que ningú acaba de saber descriure, va haver de mediar Ter Stegen amb les seves 12 parades. Exigit com mai. El Barça no havia patit fins ara un bombardeig semblant al que va viure al Bernabéu. Fins a 22 remats va intentar l’amfitrió, que només la va encertar dues vegades. Ter Stegen va avortar 12 xuts.

Una firma compartida

Alguns de fàcils, com el primer de Bale o el primer de Cristiano; altres, senzills, com el de Modric. Però Kroos va buscar el racó dret, Asensio va intentar sorprendre’l vora el pal esquerre i Benzema li va reclamar una parada d’handbol, entre altres accions que van requerir la presència d’un porter que fa guanyar punts. Els tres del clàssic porten firma compartida. La de l’1 i la del 10.

El Barça va rematar 16 vegades, 9 entre els tres pals. Navas va encaixar tres gols. Es va estirar tant com Ter Stegen en accions elementals (Alcácer) i intuïtives (Suárez), però també en altres delicades (Piqué). El costa-riqueny no va tenir al costat Cristiano perquè elevés la seva figura. El mà a mà dels porters el va guanyar l’alemany, més encertat durant la temporada. Tots dos han encaixat el mateix nombre de gols a la Lliga (28), però Ter Stegen ha disputat vuit partits més (31 a 23) i suma gairebé el doble d’aturades (109 a 65).

La comparació amb Bravo 

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

«Per guanyar al Bernabéu necessites un gran porter, una gran defensa, un gran centre del camp i una gran davantera, no hi ha cap més manera», va dir ahir Luis Enrique, evitant subratllar la crucial aportació de Ter Stegen. La va comparar a la de Claudio Bravo de l’any anterior (0-4) però la comoditat del marcador va restar rellevància al meta xilè respecte a l’alemany que, a més a més, debutava al Santiago Bernabéu en la seva tercera temporada al Barça.

Ter Stegen va batre el rècord de parades, cosa que significa un elogi a l’encert de les seves intervencions però denuncia la menor eficàcia en la prevenció defensiva blaugrana respecte a les anteriors campanyes. En la mitjana de parades realitzades i gols encaixats, únicament Oblak (Atlètic) supera l’alemany, mentre que el mexicà Ochoa (Granada) és el més bombardejat.