Candidat a casa

El Barça vola. En l’últim quart de la temporada, en aquells dos mesos en què es decideix tot, l’equip de Luis Enrique (i Unzué) ha entrat en velocitat creuer. Ha trobat el mannà en la defensa de tres. Busquets porta un temps tornant a ser el que era. I això té una importància capital. Es tornarà a sentir el dia de la Juve, quan no hi sigui. Iniesta torna a jugar com abans de la lesió. A la MSN la notícia és que la N de Neymar ha adquirit un nivell de joc extraordinari, sense rastre d’egoisme i amb un pes en el futbol  de l’equip que no havia tingut mai fins ara, excepte quan no havia jugat Messi. Aleshores, sí,  Neymar ha estirat el carro. Ara dribla, desborda i combina, però amb Leo i la resta. Ja no desapareix,  com va succeir  fa just un any. Ho va dir el precandidat a la banqueta del Barça Jorge Sampaoli: «va camí de ser el successor de Messi».

Qui no va camí de complir el seu somni d’entrenar Leo, almenys al Barça, és el tècnic sevillista. Potser ho podrà fer a l’albiceleste tard o d’hora. Però va caure de la llista de candidats a la banqueta del Camp Nou amb més pena que glòria. En realitat a la llista l’hi va posar la premsa més que no pas la intenció real del club. Les paraules de Robert Fernández apuntant que el candidat havia de ser algú amb coneixement del club així ho suggerien. Una opció remota,  massa arriscada i que es va diluir com un terròs de sucre a mesura que anaven caient els gols del Leicester. L’esfondrament del Sevilla en el campionat de Lliga ha donat la raó als que desaconsellaven la candidatura de l’argentí.

La gran decisió sembla molt lligada al que passi en la competició. Probablement passarà pel resultat del Santiago Bernabéu, on pot estar el títol de Lliga, si l’Atlètic no hi ajuda abans dissabte que ve, i un pas endavant o enrere del candidat que va començar de tapat, va treure el cap després del 6-1 al PSG i pot quedar-se amb el lloc si el Barça aconseguís coronar-se amb dos o tres títols.

¿Potser no seria el més lògic donar continuïtat a l’staff tècnic que tornés a repetir l’èxit? 

Sembla raonable pensar que sí, i més escoltant un vestidor que es manifesta favorable a l’aposta Unzué.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Luis Enrique va dir després de la millor primera part de la temporada que «l’única manera de no interferir és no opinar del tema». Es referia a l’elecció o no del seu amic Juan Carlos per al tron que Lucho deixarà lliure al juny. L’honra la seva neutralitat. I també la subtilesa amb la qual cedeix pla últimament en cada partit al seu segon.

Dimecres, sense anar més lluny, quan els jugadors enfilaven el túnel de vestidors per saltar al camp després del descans, les càmeres de BeIN van deixar veure en directe com Unzué cridava Messi, i passant-li el braç per les espatlles amb la tablet a la mà, li explicava algun últim detall abans de saltar al camp. Leo assentia. Complicitat amb l’astre. Darrere d’ells caminava, discret, Luis Enrique. ¿Estratègia a pilota aturada?