Orgull de pertinença a La Masia

Aquesta setmana no hi ha al món un lloc més eufòric, ja poden buscar-lo, ja, que La Masia del Barça, que el centre Oriol Tort. Hi entraves i et bufetejaven els somriures, juntament amb el bon dia. La raó no és difícil d’entendre, no era només perquè el Barça hagués remuntat, sinó perquè ho havia fet amb dos dels deu manaments d’aquest centre educatiu.

«Mira, Andrei, el més gran que va passar dimecres al Camp Nou és que el gol definitiu el va marcar un dels nostres nens, un jove que aglutina tot el que nosaltres intentem inculcar als nostres joves. Sergi Roberto és el millor exemple». Xepkin, que reconeix que tenia fe «però no tanta com calia», atén les explicacions de Carles Folguera, director de La Masia, com quan ell parla, sent tutor, amb algun dels seus nois.

«Però n’hi ha més, Andrei. El segon punt que ens ha d’enorgullir d’aquella nit, és que també aquí, a La Masia, ensenyem que sempre s’ha de jugar a l’atac, s’ha de manar. Ho dic perquè, si hagués guanyat 0-4 a París, el Barça hauria sortit igualment a l’atac i no tan temorós com ho va fer el PSG, que o ens tenia por o va creure que ja estava classificat». Xepkin assenteix amb el cap i recorda que, a la mateixa porteria on va marcar Sergi Roberto, el nen de la casa, va veure com, el 1999, el Manchester United va remuntar contra el Bayern Munic (2-1), aconseguint dos gols en el temps afegit d’aquella apassionant final de la Champions.

«Vaig estar amb Sergi Roberto, a París, després del 4-0 del Parc dels Prínceps», explica Gerard Romero, el narrador de 'Moguts pel Barça', de SERCat, «i puc assegurar que estava destrossat, enfonsat, més al cap i al cor que a les cames. Va ser un pal duríssim per a ells, els va afectar molt. Per això crec que tot el vestidor va celebrar la reconquista amb tanta eufòria».

LLÀGRIMES EN DIRECTE

I, sí, Romero, que comparteix des de fa gairebé deu anys una meravellosa relació amb Sergi Roberto («cosa que no cal que se sàpiga, però bé»), es va encomanar tant, tant, de la gesta del seu amic que fins i tot es va emocionar al cantar el gol definitiu de la remuntada i, per descomptat, va deixar anar un grapadet de llàgrimes en antena, mentre no parava de cantar «¡Sergi, visca la mare que et va parir!». 

L’orgull de La Masia farà que, sens dubte, Carles Folguera, que ho té tot calculat, organitzi molt aviat una visita, una trobada, possiblement un pícnic al jardí del centre Oriol Tort, que té una estupenda barbacoa, perquè els seus residents comparteixin l’alegria i la personalitat del model a seguir. 

Sergi Roberto, sobre el qual Luis Enrique va fer broma a la roda de premsa després de la remuntada davant el PSG dient que «el gol el va perdre als juvenils», està vivint una experiència no gaire agradable, ja que l’absència d’un lateral dret titular l’obliga a jugar en una posició que ni li agrada ni s’adapta a les seves característiques. Però també a La Masia els seus mestres li van ensenyar a no protestar.

ELS VÍDEOS DE LA FESTA

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

«No hi ha dubte», assenyala Gerard Romero, «que el Sergi representa, en aquest sentit, tot el que La Masia pretén inculcar en els seus esportistes, com el valor d’estar al Barça, la perseverança, el sacrifici, la complicitat, l’amistat, el carinyo, la col·laboració i, sobretot, el sentiment de representar un club que té grans valors».

Folguera ho sap, i per això ja està preparant la trobada amb el golejador miracle, el noi que, ja al mateix estadi, en el minut 95 del dimecres històric, va provocar que l’infantil A del Barça, que era al Camp Nou, es tornés boig, celebrant el seu gol (vegeu vídeo a elperiodico.cat) o que Adrià Vilanova, fill de l’enyorat i gran Tito i jugador del Barça B, publiqués un vídeo a l’instant en què, amb el mateix orgull del qual es va amarar en els seus temps de La Masia, comparteix i mostra l’eufòria de tot l’estadi.